Salvem TV3…i Canal 9!

 

Mentres a Madrid parlen del boicot del PP al grup PRISA, a València parlem del tancament dels repetidors de la TV3 per part del govern Camps.

Està clar que la jugada respon a una estrategia electoral per arreplegar els vots més blaveros. El vot pepero ja està mobilitzat però necessita tots els vots del blaverisme tradicional (és a dir, els que anirien a Unio Valenciana i Coalición Valenciana) per a tindre esperances de re-editar la majoria absoluta.

Però no penseu que és només electoralisme. No ho és. Perque primer han segrestat Canal 9. Han fet d’una tele que paguem tots els valencians, un canal privat al servici del PP i de Camps. Després han adjudicat els canals de la TDT als seus amics: La Cope, Las Provincias, Losantos.. és a dir, la creme de la creme de la casPPa… Vaig llegir fa un temps un acudit que deia que quan fem zapping a València sentirem: “Cara…al….sol…con…..la….” mentres canviem de canal.

I finalment, després de canal 9 i la TDT, volen tancar la TV3. Supose que preferixen que es parle de la TV3, del catalanisme i anti-catalanisme i no de la corrupció, el territori o la regeneració democràtica.

Jo dic ben clar: VOLEM VOREM TV3. Pero sobre tot, VOLEM UNA TELEVISIÓ PÚBLICA VALENCIANA DE QUALITAT I PLURAL! Perque és la nostra, la paguem nosaltres, i ens mereixem una televisió moderna i al servici de la ciutadania i no de Camps, Saplana o qui mane al PP…

Espere que d’ací al 28 de maig passen dos coses:

La primera, és que arriben a un acord de reciprocitat amb Catalunya i Balears per a vore TV3, Canal 9 i IB3 a Catalunya, País Valencià i Ses Illes.

I la segona, per supost, que el 27-m Compromís siga la força del canvi, perque ho necessitem. Necessitem regenerar la política valenciana i que comence una nova etapa per al nostre país.

La primera no depen de nosaltres, la segona… està en les nostres mans. Fem-la realitat.

Per un Congrés de la Llengua

Estos díes s’està celebrant a Medellín, Colombia dos esdeveniments importants: per un costat, un Congrés de l’”Asociación de Academias de la Lengua Española”, i per l’altre un Congrés de la Llengua Espanyola, d’on eixirà una nova Gramàtica i se plantejarà un projecte per una nova ortografia. “Unidad en la diversidad” és el lema més repetit per les acadèmies de la llengua espanyola, ja que representa l’esperit d’estes reunions.

I pensant sobre açò, la veritat és que ens cal començar a treballar per la creació d’una idea de comunitat lingüística. Això vol dir que l’IEC i l’AVL comencen a treballar junts per una llengua comuna pero diversa. S’enganyen aquells que plantegen que l’AVL no té dret a existir perque amb l’IEC ja en tenim prou. S’enganyen perque és una realitat que la idea de que compartim llengua amb catalans i balears no és la majoritaria al nostre país, i amb impossicions i actituds centralistes (cap a Barcelona) no arribarem enlloc.

Al contrari, ens convé treballar conjuntament, un “Congrés de la Llengua valenciano-catalana” on començar a coordinar esforços, perque la unitat ens convé, pero la submissió no és cap solució als nostres problemes.  Fixem-nos en l’exemple dels hispano-parlants, que ja també han tingut unes epoques de desconfiança mutua, i tot per barrejar política i llengua.

Parlar la mateixa llengua no ens fa ser la mateixa nació, això ho deuriem de tindre clar tots d’una vegada, per començar a tractar els temes que ens insteressen: la presència internacional de la nostra llengua, el paper dels mitjans de comunicació, la situació del valencià al carrer, a les escoles, a tot arreu.

Espere que en els pròxims anys tinguem el nostre “Congrés de la Llengua”…seria un signe de normalitat.

“Teoria de la Conspiració”, un vot de confiança.

No és que a mi m’agrade massa parlar de les coses que passen a nivell estatal (massa es parla ja d’açò als mitjans de comunicació) però és que hi ha temes que em persegueixen per allà on vaig i finalment no em queda més remei que tractar-los.

Hui he agafat un taxi per a tornar a casa, el taxista (no donaré matrícula ni número de llicència jeje) duia posada la cadena COPE al transistor. En ella deien que “lamentablemente” Federico Jiménez Losantos no emetria el seu programa demà perquè té una faringitis (pobre!). Açò m’ha fet recordar el que ha dit el meu professor d’economia hui a classe (un home que es defineix com a “Liberal de l’escola austríaca”). Bàsicament l’home ens ha dit que els atemptats de l’11-M van estar planejats per Rubalcaba, Rodríguez Ibarra i membres de la policia nacional en una reunió secreta de la qual el diari “El Mundo” tenia proves (a voltes em pregunte fins a on arriben els límits de la llibertat de càtedra) i que tot el tema del atemptat havia estat una maniobra perfectament enginyada des del PSOE i els cossos de seguretat de l’Estat.El cas és, que llavors, he recordat un e-mail molt curiós que em van enviar fa poc de temps on deien que Pedro J. (el del diari “El Mundo”) tenia proves de l’implicació d’ETA i del PSOE en l’11-M i que les trauria a la llum just abans de les eleccions generals del 2008 per a provocar en el vot de la gent el mateix efecte que van tindre els atemptats de Madrid en les passades eleccions però a l’inrevés.

I de sobte, ho he vist tot clar. I si esta gent no són en realitat una dreta feixista que no sap viure sense estar en el poder? I si realment tenen proves de totes eixes reunions secretes i conspiracions terroristes de les que tant parlen? I si volgueren fer-les públiques en el moment just per a donar el seu toc de gràcia i mostrar al món la gran mentida en la que hem viscut durant estos quatre anys? Llavors les conseqüències serien terribles, el PSOE es vindria avall, la gent mai no tornaria a confiar en ells i perdria tota credibilitat, el PP s’asseguraria anys i anys de govern i la democràcia (o això que anomenen democràcia) d’este Estat patiria el més gran colp de la seua història. Què fort. Però dic jo, i quines serien les conseqüències si finalment arriben les eleccions generals del 2008 i no ix cap notícia ni es demostra res? En quin forat de quin llunyà desert deurien amagar-se els qui durant quatre anys han estat mentint i manipulant descaradament a tota la població? Quin seria el seu castic? Jo per la meua part he decidit donar un vot de confiança a estos que defensen l’anomenada “Teoria de la Conspiració” i espere amb impaciència que arriben les eleccions del 2008 per a “saber toda la verdad” i sobre tot lo que més espere és que aleshores cap d’estos tios es quede mut, bé perquè no tinguen res a dir o bé perquè hagen agafat una faringitis.

Ara que venen falles…

L’altre dia em deia un company, que va tindre la sort de poder parlar amb un important cantautor de la Nova Cançó. Per tal de no incomodar a este company no dire noms (Espere que quan ho llija no s’enfade jeje), la qüestió és, que van estar parlant de les falles, i el músic li deia que no li agradaven  estes festes perque encara hui perdurava en elles eixe feixisme blaver que va sorgir durant el franquisme i es va reafirmar a la transició.

Tots sabem que això és, malgrat el pas del temps, encara una veritat prou evident. I que, en general, la nostra festa gran és un reducte per a eixe espanyolisme disfressat, només cal vore els cartells explicatius dels monuments, els llibrets de falla, les bandes de les falleres majors, o l’himne espanyol la “nit de la cremà”.

Però també és veritat que estem al 2007, que de la transició han passat ja trenta anys, i que les falles són principalment la nostra festa. Hi ha ocasions en que la política  deuria quedar aparcada en un racó, i tal volta la setmana fallera deuria ser una d’estes ocasions. Per això convide a tots els valencians i sobre tot als valencianistes a gaudir de les falles sense sentir-les amb recel, a sentir-les com la cosa pròpia que són i no entendre-les com un reducte de la part més “carca” del nostre poble. Les falles són de tots, recuperem-les, gaudim-les!

Bipartidisme, una segona lectura a la crispació actual

Supose que si dic “crispació actual” no hi calen massa explicacions, tot lo món sap com esta el tema per allà a Madrid entre els dos principals partits de l’Estat. Molt es parla a diaris, televisions i emissores de ràdio de les causes i conseqüències així com de les culpes de que les coses estiguen com estan.

Jo per la meua part em limitaré a dir el que ja anem veient i que ja se sap, en primer lloc que el govern socialista ha tret del baül dels oblits alguns dels temes tabú que este Estat “nació de nacions” arrossega des de temps immemorials (com encaixar els nacionalismes a través dels estatuts, el poder de l’Església enfront del de l’Estat, la recuperació de la memòria històrica, el fi del terrorisme etc.) i que, en alguns casos, no ha sabut portar amb el suficient “talante”. A més, el PSOE ha sigut molt il·lús i no ha sabut valorar del mode correcte al rival que tenia davant. On els socialistes van vore un partit democràtic de centre-dreta hi havia en realitat una dreta intransigent (crec que és la paraula més explicativa i menys ofensiva per a definir al principal partit de l’oposició) que ha trencat per complet amb la tradició de la dreta moderada que solen seguir els partits europeus d’este sector ideològic. Potser no ho va tindre fàcil el SOE, de fet jo crec que ningú esperava que el PP donara un gir de 180 graus en a penes 3 anys i tornara la seua mirada “cara al sol”.

Perquè, si bé és cert que el PSOE es clava en ”albergineres” de difícil solució, més cert és que el PP es dedica exclusivament a tirar pedres al govern i institucions d’eixe país que tant defén, agitant i donant ales a l’extrema dreta sense cap pudor i ressuscitant així vells fantasmes del passat. Encara que clar està, ells diuen que els que ressusciten fantasmes són els altres, l’esquerra, que parla ara de la II República i de condemnar els actes del franquisme (Quina barbaritat! que se vullga commemorar el primer període verdaderament democràtic de la trista història d’Espanya! s’ha de ser canalla!).

I és açò últim el que a mi més em preocupa, ja que agitant i ressuscitant als vells fantasmes més que polaritzar a la societat (que és la lectura que en general, se esta fent) el que jo crec és que se esta fomentant sobremanera el bipartidisme. M’explique, sabent que el PP no sols té mobilitzat al seu electorat sinó que a més esta fent ressorgir una doctrina oblidada que pot recuperar vells nostàlgics (i crear nous), els votants d’esquerra potser entenguen que l’única forma de tindre un govern més o menys bo siga donant el seu suport a l’únic partit capaç de parar els peus a l’extremisme, el PSOE. En definitiva que la meua lectura és, que tota esta crispació, tota esta resurrecció de fantasmes i espanyolisme caduc del PP, tota esta intransigència i falta de diàleg acabarà provocant un augment de vots per als dos principals partits en detriment del vot als partits xicotets. Jo per la meua part, continue pensant que, com a valencià, tinc millors coses per què indignar-me que el tema De Juana Chaos, tinc altres símbols segrestats pels que preocupar-me que l’himne d’Espanya i el llaç blau i tinc un vot que emetre el pròxim mes de Maig que, per descomptat no anirà a parar als sacs ni del PP ni del PSOE.