Reflexió, un dia després…

Fa exactament 24 hores, em trobava a les portes de l’hotel Hesperia, seu electoral de Compromís pel País Valencià, raonant sobre la gran decepció que tots coneixeu. En un dia de fort vent, i tan sols en qüestió d’hores, s’havien desfet els anhels de canvi, les esperances de millorar acumulades en els últims quatre anys, però sobre tot en els últims mesos.

Vint-i-quatre hores després continue sentint eixe buit… eixa sensació d’impotència que ja sentia ahir quan les primeres dades de l’escrutini confirmaven que fins i tot les enquestes a peu d’urna eren massa optimistes respecte al canvi. Aixina i tot, he aprés moltes coses… He aprés que l’esforç i el treball ben fet de moltes persones no sempre es veu recompensat, he aprés que les eleccions no es guanyen amb arguments i raons, i tantes altres coses que intentaré aprofitar d’ara endavant.

Però hui, després de parlar amb la gent, necessite pensar en positiu. Necessite pensar que açò només ha sigut una parada necessària en el nostre camí cap a un valencianisme polític fort que porte la regeneració democràtica a les nostres institucions.

Me sap greu vore com un dels blogs més interessants sobre l’actualitat, el passat i el futur valencià s’agarren unes “vacances” per a descansar d’esta ressaca poste-lectoral… espere que a poc a poc, carreguem forces de nou, perquè no oblidem que en Març de 2008, tenim eleccions generals (no són les nacionals i estarà complicat, però vore el Bloc a les Corts espanyoles seria tot un “puntasso”).

Tenim quatre anys per treballar i fer visible un projecte que ja està en les Corts. I al 2011 (o potser abans, ja que el President de la generalitat pot convocar eleccions anticipades amb el nou estatut) tindrem una nova oportunitat… i no la desaprofitarem!

Nota: En els pròxims dies comentarem les campanyes i els resultats dels diferents partits, (i als examens, q els donen pel sac)

Reflexions en calent

Sí, ha sigut un desastre, uns resultats que ni les pitjors enquestes pronosticaven. el País Valencià s’ha impregnat fins als garrots de la dreta espanyola i esta vegada més que mai. Ni el Compromís ni el PSOE han sigut rival per a la piconadora pepera.

Pareix que la coalició d’esquerres no ha il·lusionat en absolut als valencians, 7 diputats, jo esperava deu. Un fracàs. Però en un dia com este on tots, TOTS, els partits excepte el PP, han perdut… el BLOC no ha sigut precisament el que pitjor parat ha eixit. El blaverisme agonitza, en el PSOE s’esperen tempestats, EU s’enfonsa, ERPV… a penes apuja i prepara la seua artilleria contra el Compromís.

I el BLOC? Bé doncs el BLOC ha obtingut resultats decepcionants, però per contra té a partir de hui dos diputats en les Corts que abans no tenia. Estes dos persones tenen ara en les seues mans una gran responsabilitat, parlar per tots aquells nacionalistes que, tantes vegades, ens hem quedat fora sense dret a decidir. I no estaran sols, al costat d’ells, estaran dos persones més d’Esquerra i País, també valencianistes. Al cap i a la fi, si hem de parlar d’algun èxit per al nacionalisme en esta guerra desigual és este.

Així doncs, no tenim totes les portes tancades, no és moment per al desànim, volíem entrar, doncs bé, estem dins, no amb la folgança que pensàvem però estem dins al cap i a la fi. I tenim ara quatre anys per a treballar, per a continuar treballant com sempre ho hem fet. No ens convé ara entrar en picabaralles, ni internes ni externes, no convé caure en el pessimisme ni en la dinàmica democràtica de baixa intensitat del país. Hem de ser el bufit d’aire fresc en eixe hemicicle i afrontar totes les eleccions que vagen venint, començant per les generals de l’any que ve, amb il·lusió i esforç. Hui sí el BLOC compta, nosaltres comptem.

Perquè votaré Bloc (Compromís)

Estem a poques hores d’encetar la jornada de reflexió (que servix perque les televisions ens puguen mostrar la “Cara amabe” dels candidats passejant pel seu poble, en la platja, amb la familia) m’he adonat que porte ja temps escrivint a este blog, i normalment ho faig d’una forma llunyana. Mostrant algunes dades, donant opinions… però d’una manera un poquet digam (i crec que no és la paraula adequada) abstracta.

Pos bé, hui vaig a escriure les meues reflexions personals, sobre perquè, este diumenge, votaré Bloc, votaré Compromís pel País Valencià.

Votaré Compromís perque estic fart d’esta democràcia de baixa intensitat. Perquè vull un país on tots pugam opinar lliurement sense por a la violència, on n’hi haja debat, on n’hi haja un espai de deliberació i confrontació d’opinions, on n’hi haja participació ciutadana i una societat civil forta, diversa i plural. Perquè crec que cal una veritable regeneració democràtica. Perquè la democràcia és molt més que votar cada cuatre anys.

Votaré Compromís per a dir “ja n’hi ha prou” a tots aquells que insulten la meua inteligència, tots aquells que creuen que sóc un estúpid que poden manipular amb un canal de televisió que pague amb els meus diners. Perquè em donen vergonya aliena quan els sent parlar.

Votaré Compromís, perquè la nostra generació té dret a un futur verd, amb un territori herència de generacions i generacions de valencians. Perquè vull gaudir de les marjals, l’albufera, l’horta… perquè vull estar envoltat per alguna cosa més que formigó. Perquè vull un País verd, taronja i sostenible. Perquè vull vore el Xúquer viu.

Votaré Compromís perquè no puc aguantar la corrupció d’aquells que declaren haver guanyat quatre voltes la grossa de nadal, aquells que actuen com si foren uns caciques del segle XIX en les comarques del nord. Aquells que es presenten com a candidats i esperen cita dels jutjats…

Votaré Compromís perque crec que sóm algo més que “tres provincias, una región, valencia alicante y castellón”. Perquè crec que les diputacions són centres de corrupteles, productes del centralisme ineficaç. Perquè crec que podem tindre veu pròpia a Europa, i podem tindre veu a Madrid per a reclamar allò que necessitem. Perquè vull la Dama d’Elx a Elx. Perque vull mostrar-me al món tal com sóc.

Votaré Compromís perquè crec que cal reordenar les prioritats. Perquè crec que cal aprofitar l’actual situació de bonança econòmica i invertir en capital humà, en infraestructures necessàries, en un país de qualitat i no de quantitat. Per dir adéu als barracons i a la massificació dels centres de salut.

Votaré Compromís, perque podría estar tres hores escrivint coses i encara em quedaria curt. Perque, com vaig llegir en el nick d’algú per msn… el canvi més que possible o impossible, ÉS NECESSARI.

I per això tenim que anar a votar, no podem quedar-nos a casa mentre altres decidixen per nosaltres. És l’hora del canvi.

Diumenge d’enquestes

Com era d’esperar, alguns mitjans de comunicació han publicat hui diumenge les seues enquestes per a les pròximes eleccions. I es que, demà dilluns és l’últim dia que es permet publicar estudis de les eleccions (tot i que continuaran fent-se per a ús intern dels partits). EL PAIS ha publicat un “macrosondeig” de les diferents eleccions autonòmiques que se celebren a Espanya fet pel seu Institut de Capçalera, l’institut Opina, mentre que Levante-EMV i Información han publicat un sondeig del Grup Marest concentrat en les eleccions valencianes.

Anem a vore primerament l’enquesta del Grup Marest, realitzada entre el 10 i el 16 de Maig, amb 2000 entrevistes personals.

I si! Dona canvi! PSOE-Compromís i PP empaten en diputats tant en les comarques del nord com les centrals, però les comarques del sud es decidixen per l’esquerra. El vot regionalista se dividix entre Coalició i Unió i no aconseguixen entrar a les Corts.

Per altra banda, el macrosondeig d’EL PAIS dona majoria absoluta del PP. El que em crida l’atenció és que l’Institut Opina, ha fet dos enquestes amb 3 dies de diferència, i la mateix metodologia: 1000 entrevistes telefòniques i record de vot de les eleccions del 2004. Gràcies a estes semblances, podem fer una comparació entre les dos per a vore com evoluciona la campanya, i tot i que les variacions entren dins del marge d’error, si que se pot apreciar un retall de distàncies per part de l’esquerra. Hem fet una tauleta a l’excel per a vore-ho més clar.

Com a conclusió: les enquestes són enquestes. El canvi depén de la participació, però és important eixir d’eixa sensació post-CIS de que tot estava perdut: n’hi ha partit i el juguem nosaltres, els valencians. Ni el CIS, ni el Pulsómetro. Que se sàpia: si n’hi ha canvi serà per pocs vots, és important recordar-ho.

Més Campanya

 

Debat a Canal 9

Gràcies a El Mirador Valencià, comptem amb el “”debat”" (popularment conegut com: “El Club de la Comedia Camps”) complet disponible a Youtube. Des de Nocap, hem creat un accés directe per facilitar la visualització: http://debat.notlong.com

En Diners…

Dijous a les 14 acavaba el termini per lliurar en les centrals provincials de Correus el “mailing” dels diferents partits polítics per a estes eleccions. Mentre alguns partits com el Bloc feien ús de les camionetes de campanya i cotxes particulars arribats de totes les comarques, i sobre tot, de molts militants treballant a contra-rellotge, altres com “Esquerra” tenien contractada una empresa que els ha fet tota la faena (amb un super-camió -de color blau per cert)… total, paga Barcelona, no?

Master Camps

Després dels èxits de Te gusta especular? i “La República Independiente de Camps” arriba: “Master Camps”, una nova creació del Bloc que es diferencia novament de les formes més “tradicionals” de fer campanya.

“Que vienen los catalanes”

És cosa habitual dintre les files de la dreta més carca, recurrir a crear por en la gent amb el “que vienen… que vienen…”. Segurament, si visquerem a Valladolid el “que vienen” seria “que vienen los rojos” però com estem al País Valencià, i sembla q per al q ens interessa si mantenim les nostres particularitats, ací lo q es porta és el “que vienen los catalanes”. I així la dreta valenciana (que no valencianista) porta 30 anys “acongojando” al personal amb la mateixa cançoneta.  El que passa és que després de tant de temps la gent comença a sospitar que algo falla, 30 anys de “democràcia” i la paella segueix al mateix lloc, ningú ens l’ha furtada. I és, que el “no mos fareu catalans” ja no s’estila, però això el senyor Camps, Rus, Giner o la senyoreta (si, si, senyoreta, que no esta casada) Rita Barberá encara no ho saben, i per això es passegen per Canal 9, al seus megadebats de matinada pròpis del règim de Mohammed VI parlant de senyes, senyeres i altres símbols valencians (mai en diuen quins). I la gent, hui, ja no enten perquè els senyors del PP parlen d’això, qui ho amenaça? els catalans, esta clar, ara es presenten ací els independentistes-separatistes-catalanistes d’Esquerra Republicana (amb un 0,8% de vot) i cal parar-lis els peus que sembla suposen una greu amenaça per a l’estabilitat d’esta comunitat nostra.

Així que com el “que vienen los catalanes” crec que ja esta un poc desfasat, propose noves “amenaces fictícies” que seguisquen donant vots al PP com per exemple: “que vienen los inmigrantes ilegales” “que vienen los gays pa’ casarse” “que viene la Unión Europea” “que vienen los jueces” i “que vienen las víctimas del accidente de metro”, i així tot serà més senzill, no més cal dimonitzar a tot aquell que no tinga la mateixa ideologia que el PP, i si lo de donar por no funciona sempre vos quedarà l’altra gran frase: “Esto con Franco no pasaba”

Més campanya

Enquestes

Totes les enquestes (CIS, Cadena Ser, Antena 3, El Mundo) semblen apuntar el mateix: majoria absoluta del PP. Sembla que Compromís no aconseguix aglutinar el vot de l’il·lusió, i fins i tot alguns estudis, donen uns resultats prou roins per a la coalició EU-Bloc-Verds. De totes formes s’observen algunes dades interessants: n’hi molt de vot encara no decidit, i molt de possible abstencionista d’esquerres. Això ens ajuda a fer-nos una idea del que pot passar: amb una participació alta, n’hi haurà canvi. Amb una participació baixa, més del mateix. Recomane les observacions de Rafa Castelló sobre el sondeig del CIS… molt interessants. En resum: n’hi ha partida, però cal que tots anem a votar!

El no-debat

Fa unes hores hem pogut “gaudir” a Canal Nou d’un simulacro de debat entre els tres principals candidats a la presidència de la Generalitat: Paco Camps de Golf, Ignasi Pla i Glòria Marcos. Parlem d’un “no-debat” perque només podien fer un monoleg sobre un tema determinat, sense possibilitat de resposta o interpelació. Aixina i tot, hem pogut vore a la televisió a un sorprenent Ignasi Pla, a una nerviosa pero directa Glòria Marcos i a l’home trist del somriure electoral permanent, el molt honorable Camps. Demà tindrem les dades d’audiència… esperem siguen bones perque ajudarà a molts socialistes a decidir-se a votar pel seu candidat. Demà, debat municipal per a la Ciutat de València. També a Canal 9 i amb un tema en calent: la subestació de Patraix.

Explosió i incendi a la subestació de Patraix

Després de l’explosió d’ahir, encara diran que és inocua? Sembla que l’estrategia dels de sempre és la de sempre: la culpa la té el govern central. Pero quina cara més dura tenen els governants del Partit Popular. Ja en tenim prou de mentides i manipulació. Volem la subestació fora de Patraix, ara més que mai. Perque si al carrer Colón no la voldrien, a Gaspar Aguilar tampoc la volen/volem!

Com veieu no he ficat en este post la capçalera de “campanya”. I es que Doña Rita ens ha demanat que no fem un ús electoralista del “accident”… sense comentaris. Adéu PP! Adéu Rita!

BMW, IKEA… Bloc!

 

El Bloc ha llançat a internet dos videos amb “imitacions” de spots televisius d’èxit. I sembla que estan donant un bon resultat…

Te gusta especular?

La República Independiente de Camps

Comença la Campanya

La Bomba de la Formula-1 o el xantatge electoral

La veritat és que quasi ningú dubtava que abans de les eleccion s’anunciaria la “bomba” de que València acollirà un circuit urbà de F1. El que ni jo, que sóc malpensat, m’esperava és que la presentació del gran esdeveniment seria una mena de xantatge al Poble Valencià. A saber: si no guanya Camps, no n’hi haurà F1 a València. Perque tot i que Ecclestone s’ha quedat enamorat de València, el seu amor per Camps i Rita Barberà li tira més. Davant esta actitud d’Ecclie, Camps ha assegurat que farà el possible per guanyar les eleccions. En una paraula: indignant. No veig l’hora de fer-los fora.

El protagonista Camps

Canal 9, ja ha dit en el seu programa d’inici de campanya electoral que el gran protagonista de les eleccions serà Francesc Camps. Serà perque ha intentat aplicar una “formula” de xantatge electoral més adequat per a republiques bananeres que per a un País “avançat” com el nostre? Serà perque serà el primer president “elegit” de la Generalitat que només dura 4 anys.

Quien va a ganar? Osea, el Partido Popular!

Seguint la retransmissió de Canal 9 en l’acte d’inici de campanya electoral del PP, no he pogut resistir el riure al vore pujar a l’escenari als “peperets” amb les seues camises i els seus jerseis “tommy” de color rosa al muscle. Tots botant mentres cantaven: “quien va a ganar, el partido popular”. Si, vos ho jure per snoopy… m’he quedat sense aire.

Antena 3: los catalanistas i el canvi és possible

L’enquesta d’Antena 3 ens ha deixat a tots com estavem. Pot guanyar el PP, pot guanyar el Canvi. Només un titular: Compromís no apareix, apareix IU que pacta “con los catalanistas”. Com he cantat tantes voltes a Mestalla: Puta Antena 3, Puta Antena 3, Puta Antena 3!! El Cap i Casal seguiria més o menys igual (IU podria quedar-se fora), a Alacant podria haver canvi, i a Castelló no ho sabem perque Castelló no existix per a Antena 3