Video d’Amnistia Internacional

 Acabe de trobar el video de la nova campanya d’Amnistia Internacional  i la veritat és que està molt ben fet, i trasmet un missatge important: les violacions als drets humans han de ser perseguides, vinguen d’on vinguen.

Valors per a la joventut

He de confessar que de vegades em sent com un vell tancat en el cos d’un xicon de vint anys. I no ho dic perquè tinga aspiracions i sentiments propis d’una franja d’edat superior a la meua, el que ocorre és que, simplement, no em sent identificat amb la joventut de hui en dia.

Veig algunes persones de la meua edat, i sobretot veig moltes persones més jóvens que jo (gent de 15, 16…) i no trobe en elles cap valor que s’assemble als meus, cap inquietud, manera de pensar, d’actuar o de relacionar-se que coincidisquen amb les meues.

Tinc una germana de setze anys, sí, és una edat difícil, una edat de canvis i de recerca de la pròpia personalitat… però no tinc cap dubte que els setze anys que jo vaig viure no són iguals que els setze anys que viu ma germana.

Hui en el dinar, ma mare li ha preguntat:” i tu, quan estàs amb els amics de què parles?” ma germana no ha sabut que contestar i simplement ha dit: no ho sé, ens ajuntem, ens abracem i ens riem. Quan anàvem ja pels postres, mentre ma mare clavava el ganivet en el meló d’alger, li ha fet una altra pregunta: com li han anat les notes a la teua amiga Tania? resulta que la meua germana ha passat la nit a casa d’esta amiga, i just ahir els donaren les notes. La meua germana una altra vegada ha contestat: “No ho sé”. Just després de menjar-se el seu tros de meló d’alger, s’ha alçat i se n’ha anat a l’ordinador, on porta ja 3 hores assentada “parlant” amb els seus amics pel messenger…

Com és possible que ma germana no puga donar una resposta a estes dos preguntes? com pot ser que no sàpiga del que parla amb els seus amics quan es reuneixen cada divendres al carrer Colom i que després d’estar tota la nit a casa d’una companya no s’haja assabentat de com li han anat les notes si li les entregaren ahir? Jo he arribat a la conclusió que la meua germana no es comunica. Ella parla, ix, xateja, es relaciona, però no es comunica.

D’ací a no res anirà al bany, es llavarà les dents, es pentinarà i se n’anirà, com cada divendres a les ruïnes del carrer Colom, on tot un ramat d’adolescents que visten tots igual, parlen tots igual i es comporten tots igual l’estaran esperant. Quins valors té esta joventut? Què els interessa? Què els preocupa?

 

L’altra nit davant de ma casa, un grup de jóvens jugaven a barallar-se (no, no tenien 5 anys, almenys tenien 18, puix portaven cotxe) després d’una estona donant-se puntellons i colps, i després d’una litrona i mitja i uns quants porros, decidiren que la paperera que tenien al costat no mereixia continuar vivint. la colpejaren fins a trencar-la, després buidaren el seu contingut en el sòl escampant bé tota la merda perquè ocupara la major porció de sòl possible, per a després apujar-se de nou al seu cotxe (Un BMW de gamma alta granat metal·litzat, que seria segurament un regal de papà, eixe papà que estaria a casa mirant “mira quien baila” després d’una dura setmana de treball i satisfet de lo major i responsable que s’ha fet el seu fill).

En la meua classe hi ha gent de molts llocs, molta gent de molts pobles del País Valencià, que per vocació o casualitat han acabat tots junts. Tota esta gent, ja siguen de Monòver o d’Alcoi, de Torrent o de Traiguera, de Pego o d’Alzira, de La Pobla del Duc o de Quart de Poblet, de Toro o de Massamagrell… coneixen a més gent de la seua edat dels seus respectius pobles enganxada a la cocaïna que gent que no ho està.

 

Podria continuar posant molts més exemples que m’ajudaren a explicar per què no em sent identificat amb la joventut de hui en dia, però se m’entoixa que no acabaria mai. Crec, que els jóvens de hui en dia, sobretot les generacions que ara estan arribant o arribaran en poc de temps a la majoria d’edat, manquen de valors. I ho dic des de la tristesa i mai des del rancor. Les preguntes que em vénen doncs a la ment són: qui té la culpa? i com canviar esta situació?

Quan una societat es caracteritza pel constant canvi, quan (com diu Sennett) la paraula “compromís” manca de sentit perquè comprometre’s es converteix en quedar-se ancorat en una vida que exigeix moviment, és difícil trobar uns valors als quals aferrar-se. Sense uns referents, sense uns models i uns valors, sense una moral i sense una ètica per la qual guiar-se, la societat es sent perduda, i la joventut que ja de per se té tendència a extraviar-se encara ho té més difícil. Açò, l’Església catòlica ho sap molt bé, amb l’arribada de la globalització, amb l’arribada del “Canvi constant” els valors es difuminen, les societats es desorienten i la religió…trau profit. Trau profit oferint al ramat eixa estructura vital perfectament organitzada, eixa sèrie de valors perfectament interconnectats que poden ser capaços de donar sentit a tot i d’oferir a l’home una resposta estàndard a cada pregunta estàndard. Els valors catòlics, són uns, estan ahí no seré jo qui diga si són millors o pitjors, ja sabem tots de què estem parlant, però ara alguna cosa ha canviat, ha sorgit una alternativa que ningú esperava, i òbviament l’Església protesta temorosa de les conseqüències d’esta competència en el terreny de la moral.

M’estic referint, a la nova assignatura d’”Educació per a la ciutadania”. Ara resulta que l’Estat prentén inculcar valors democràtics i constitucionals també des de les aules, on fins ara, la poca moral que existia venia de la mà de la sotana i el crucifix. Pretén educar en la diversitat, fer reflexionar als jóvens sobre el continu canvi en què viuen, pretén donar-li les ferramentes necessàries per a enfrontar-se a eixe difícil repte per si sols.

Jo, després de tot el que s’ha dit, només he de dir que tant de bo l’hagueren posat abans, doncs si alguna cosa fa falta en la joventut valenciana és educació per a la ciutadania.

 

26 anys són molts anys…

 

 

 

Podeu jugar a viatjar en la màquina del temps ací

El Partit dels Valencians

Continue recuperant-me de la nit de diumenge passat, i ho faig mentre complisc amb el meu “Compromís per aprovar” que espere, tinga més èxit que l’altre “Compromís”.

I clar, podria llevar-me del cap el tema de les eleccions si estiguera estudiant física, química o morfologia i sintaxi de la llengua espanyola, però no, estic estudiant Ciències Polítiques i clar… costa concentrar-se.

Diferències entre democracies de consens i majoritaries, el sistema electoral, la reresentació política, les ideologies, l’opinió pública, la cultura política, els partits polítics i els sistemes de partits… vaja, que el temari no ajuda precissament a concentrar-se en la teoria, sino en buscar-li la relació amb la situació que vivim al país dels valencians.

Vull en este escrit, compartir amb tots vosaltres algunes reflexions que me venen al cap mentre estudie… quan llig “las democracias liberales funcionan mejor y son más estables si tienen ciudadanos que participan (pero no demasiado) y obedecen (pero no de forma pasiva” Pense, xè, si ací quasi no participem i obeïm passivament.. tindre una democracia és un miracle…Però clar, potser alguns pensen que ens estem allunyant d’un model democràtic.. jo no ho sé, però que la nostra, és una democràcia de baixa intensitat, això segur.

Després continue fent els resum, i arribe al tema “Opinió Pública”. “La espiral del silencio es una teoría que sostiene que cambiamos nuestras actitudes para evitar disonancia con nuestro alrededor” És a dir, si al teu voltant se respira un ambient determinat, normalment si no estàs d’acord, calles. I si calles, només s’escolta una posició i per tant sembla que eixa posició tinga un recolzament major del que realment té.

Tota esta avorrida introducció per advertir d’un fenòmen que estem vivint. “Nosotros somos el partido de los valencianos” diuen des del PP després de la seua victòria. Segur que milers de persones estan fent cua al carrer Quart per a afiliar-se al “Partit dels valencians”, una versió renovada del partit únic dins d’un sistema democràtic.

I jo, quan veig esta situació, dic… SÓC VALENCIÀ I NO SÓC DEL PP. No podem caure en el parany del pensament únic que ens prepara el PP per consolidar la seua hegemonia. Si, d’acord, han guanyat les eleccions, i ho han fet amb un 52% dels vots. Però això no ens callarà per explicar durant estos 4 anys que n’hi ha un projecte alternatiu, valencianista… en positiu, sense caure en les mateixes errades que esta campanya electoral.

Ara és el moment. No sigues gavina, sigues collverd (o rat penat si vols). No caigues en el parany del pensament únic, perquè algun dia les coses canviaran.