Arxiu de Juliol, 2007

La vella política

Juliol 23, 2007

 gloria_antiga.jpg

 La vella política, quan obté resultats roins substituix l’auto-crítica per excuses ideològiques del tipus: “la societat s’ha fet de dretes”.

La vella política, tarda més d’un més en reunir-se amb els socis de coalició per a avaluar la situació després d’una gran desfeta electoral.

La vella política es va oposar a Compromís des d’un primer moment. Només la pressió de la societat, dels mitjans de comunicació i la cessió de la resta de partits van aconseguir que els acceptara.

La vella política critica els seu principal soci parlamentari davant el seus amos de Madrid dient que els resultats són una conseqüència d’anar amb els socis  de CiU al País Valencià. Novament, la vella política no coneix l’autocritica.

La vella política va utilitzar l’anti-democràtica tanca del 5% en les negociacions de la coalició.

La vella política no és capaç d’articular la pluralitat d’un grup parlamentari divers i preferix l’imposició.

La vella política no és capaç, no sap, no pot fer un discurs alternatiu, només sap dir NO a tot.

La vella política vol mantindre’s en el carrec amb el suport de PP i PSOE contra l’opinió del seu propi grup parlamentari.

La vella política reclama regeneració democràtica i manté la mateixa actitud que PSOE i PP davant un Consell d’Administració de RTVV partidista (fins i tot demana per favor a PPSOE que se continue votant amb unanimitat “com sempre”).

I no, no parle d’una persona. Parle de la vella política, d’un projecte que no sap mirar avant i mira arrere, que no vol arribar acords sinó sempre imposar les seues condicions.

Espere que el seu declivi done pas a la nova política.

Un divendres de.. ¿2007?

Juliol 21, 2007

Com tots sabreu, el jutge Del Olmo aspirant a super-star, ha decidit retirar tota una edició de la revista d’humor gràfic: “El Jueves” per “injurias a la Corona”…. veges… Jutgeu vosaltres mateixos i ja parlarem de la monarquia i la censura un altre dia.

1573.png

Política, des de baix cap a dalt.

Juliol 12, 2007

 

Este era el lei-motiv de la campanya del Bloc per a les eleccions municipals i valencianes del 27 de Maig. Fer política des de baix cap a dalt: articular instruments que garantiren la participació dels ciutadans en la política, i fer del Bloc la veu dels valencians a les Corts i als pobles i ciutats del nostre país.

Abans de les eleccions es van fer els anomenats “sopars de dinamització” amb els militants i simpatitzants del partit, on es debatiren les que havien de ser les prioritats del Bloc… He de dir que tot i que l’idea de la participació m’encanta, no sabia si de veres la farien realitat una volta estigueren a les Corts.

Hui puc dir que van pel bon camí, i han publicat a la pàgina web del Bloc una adreça d’e-mail i un telèfon per a posar-se en contacte amb el grup parlamentari de Bloc-Compromís i fer preguntes o propostes.

El mail és: corts@bloc.ws

El telèfon es: 963876389

Enhorabona als diputats valencianistes per esta iniciativa.

Continuem sent irrellevants…

Juliol 11, 2007

Si molta gent des de la meseta ens diu levantinos jo els diria que no, que no som ni això, que som irrelevantinos… Perdoneu-me la llicència de començar el post amb un joc de paraules tan roin com eixe, però és que cada volta comptem menys. Si fa un temps pensava que la cosa podia canviar ara, una volta confirmat el Partit Popular al govern, pense que la cosa està prou complicada.

Vivim una mena de realitat bipolar. Per un costat molts valencians s’han cregut que som l’enveja d’Espanya, d’Europa i del món. Mentrestant continuem sent ignorats, des de la més profunda indiferència en l’ambit polític. Posaré dos exemples.

En el debat de política general, s’ha parlat de Galicia, del País Basc, de Canàries, de Catalunya, però, s’ha parlat del País Valencià?  I no estic dient que siga culpa de Zapatero o Rajoy, ells ací només tenen sucursals. És culpa nostra per no haver construit en estos anys una alternativa que puga ser creible a Madrid, que puga representar els nostres interesos sense cap mena de sucursalisme (ni de ponent, ni del nord).

Després, el tractament dels resultats del PSOE al País Valencià ha sigut una mostra més de la nostra invisibilitat. Al PSOE de la Comunitat de Madrid tant Simancas com Sebastian han sabut donar un pas al costat, i començar un procés de renovació. Tot el contrari que al PSOE Valencià al qui se li va demanar des de Ferraz que mantingueren la serenitat -i el seu secretari general- fins a les eleccions generals. Ara, un canvi ministerial fa pensar que Madrid ja té candidat per al PSOE valencià: Jordi Sevilla… Però mentrestant el principal partit de l’oposició valenciana, té un líder sense poder, sense capacitat d’articular un projecte alternatiu perquè sap que al 2008 haurà de deixar el càrrec. Així és com pensen guanyar-li al PP?

De sucursals en tenim un fum. Tenim fins i tot opcions que ens conviden a canviar de centre, “sense complexos”. Però als valencians ens cal un espai propi, un espai valencià. Existix un buit que cal omplir, amb molt de treball, trellat però també amb molta ambició.

Ara t’entenc Rajoy…

Juliol 4, 2007

Si ETA és una gran nació, llavors entenc que al debat sobre l’estat de la nació només parles d’ETA :P

Eleccions, un mes després.

Juliol 2, 2007

Hui, que fa més d’un mes del 27-M, vull fer una xicotet analisi sobre tres aspectes de l’estat de l’opinió dels valencians que poden tindre alguna cosa a vore amb la gran victòria del Partit Popular (o la gran desfeta de l’esquerra). Són, a més, tres de les argumentacions més utilitzades pels periodistes i “opinadors” que ocupen fulles i fulles de la premsa, i fins i tot, per alguns liders polítics que no volen assumir responsabilitats pròpies.

Estos tres aspectes són:

1) La valoració de la gestió del Consell

2) La valoració dels candidats (Camp i Pla)

3) El posicionament ideològic dels valencians..

(fes clic en les imatges per a vore-les)

La valoració de la gestió del Consell

valoraciogestioconsell.jpg

Com se pot vore a la gràfica, l’opinió favorable de la gestió del Consell ha crescut molt poc des del 2003, i ha augmentat considerablement aquells que opinen que la gestió del Consell no ha sigut bona sino més bé, roina. La mobilització de la societat civil (Ja en tenim prou, etc.) per denunciar la gestió del Consell en alguns temes (urbanisme, educació, sanitat, accident del metro) ha convençut a una part dels que els resultava indiferent la gestió del govern valencià, però no ha pogut minvar l’opinió positiva, que s’ha mantingut per damunt del 50%.

La valoració dels candidats

valoraciocampspla.jpg

Sense cap mena de dubte, en este apartat és on més se nota la gestió de la propaganda del PP. L’esforç que hem fet tots els valencians amb els nostres diners han pagat la pena i Camps ha pogut millorar la seua imatge des de la comoditat d’una oposició sense veu i un cor d’aduladors televisius encapçalats per Lluis Motes i impar Recatalà. El PP ha sabut llegir la situació i ha protegit a Camps de situacions incomodes com ara l’accident del metro (no va acodir al enterro). Pla, en canvi, ha millorat llegurament la seua imatge. Des del meu punt de vista, la gent ha votat amb “confiança” a qui coneixia, eixe xic tan ‘templat’ que fa tantes coses bones per la comunitat (sic).

El posicionament ideològic dels valencians.

autoubicacioideologica.jpg

“La societat valenciana s’ha fet de dretes”. Este argument ho han utilitzat alguns i algunes (eh Glòria?) per a justificar la desfeta de l’esquerra el 27-M. Tant de Copa Amèrica i consumisme ens ha fet uns pijos que votem en massa al PP. Doncs bé, este argument segons les dades no se pot mantindre. És cert que la mitjana ha pujat i ha passat ja del 5…. però com podeu observar en el gràfic, l’autoubicació ideològica dels valencians no ha canviat prou com per a justificar els resultats electorals tan evidents. El que si que es nota és que quan s’acosten les eleccions el centre pareix desunflar-se i creixen les opcions més nítides… caldria un analisi amb més profunditat per comprovar açò.

Conclusió

Després d’esta cutre-analisi només podriem arribar a algunes conclusions:

1) La imatge de la gestió del consell és molt bona (+50%) però ha crescut l’oposició respecte al 2005.

2) La valoració dels candidats ha sigut una de les claus per al vot massiu al PP. Les eleccions, tot i ser parlamentàries és plantegen algunes voltes com a presidencialistes i algunes persones voten Camps o voten Pla… bé, imagine que poca gent haurà votat al PSOE pel seu candidat.

3) La societat valenciana no s’ha dretanitzat tant com alguns diuen. Potser el PP ha quedat com l’opció de progrés i molta gent definida en posicions de centre-esquerra els ha votat…

Dades utilitzades:

Estudis del CIS: pre-electoral 2003; 2005; i prelectoral 2007.