Arxiu de Octubre, 2007

Subseus, subprojectes.

Octubre 30, 2007

Fa molt de temps vaig escoltar certa remor de que alguns dirigents del PP valencià es plantejaven  com a possibilitat més que adient que València acollira en un futur no massa llunyà uns Jocs Olímpics. La remor va desaparéixer com la boira quan Madrid va dir “alla voy” i va ser candidata i mai més se’n va parlar de València en este aspecte. Fins a hui! Puix ara resulta que l’ajuntament del Cap i Casal ha dit que demanaran que València siga sub-seu de vela si Madrid és escollida capital olímpica. I és que sembla que amb l’esdeveniment de l’America’s Cup, els valencians hem deixat ben clar que tot lo que siga regates i “pijades” ho sabem organitzar molt bé. Així doncs, sembla també, o almenys a mi m’ho pareix, que les aspiracions del PP valencià per contra del que molts pensàvem si tenen límit. I el límit és, precisament, el que vinga imposat des de Madrid (com sempre).

Que el PP valencià haja renunciat a les seues aspiracions inicials de bastir un projecte de Seu Olímpica per a València en favor de Madrid i s’aconforme ara amb ser sub-seu de vela, és la prova evident d’un provincianisme crònic que ens fa tancar-nos novament una porta més al món.

I és que per molts focs d’artifici, per molta visita papal i molta regata, sempre vindrà dia en que una telefonada des de Madrid, vinga des de Ferraz o des de Génova, posarà entrebancs a les aspiracions d’una ciutat que vol créixer i obrir-se al món.

 Per això, com a valencià i com a nacionalista, no puc fer altra cosa que rebutjar eixa visió de capital de província que PP i PSOE projecten sobre València, eixe subprojecte que es desenvoluparà en major o menor messura depenent de com vagen les coses en Madrid, eixos subpolítics que no saben prendre decisions amb valentia i que necessiten instruccions a cada colp des de la metròpoli. La meua visió de València és la d’una capital de país, el meu projecte és  situar a València amb veu pròpia a l’avantguarda d’Europa, la meua política és la que s’arrisca i s’esforça i no accepta limitacions injustes. En definitiva per a mi, València ha d’aspirar a Seu Olímpica i no a ser (novament) el port de Madrid.

Partits de trinxera

Octubre 25, 2007

Gràcies a “La Moqueta Verde” he pogut sentir unes declaracions de Joan Ridao, el cap de llista d’ERC per a les eleccions del 2008, en RAC1 al voltant de la Conferència que van celebrar el passat cap de setmana.

” En part el debat intern que hi ha en Esquerra [Republicana], és el símptoma d’una crisi de creixement. Esquerra ha patit un increment exponencial en tan solament una dècada. D’un partit relativament marginal i a la perifèria del sistema, ha passat a ocupar una part de la centralidad política. És un partit… que és el segon partit del govern de Catalunya, que és la quarta força política en l’Estat, que té dos centenars alcaldes (…) per tant , hi ha molta gent que en aquest període, que no és massa llarg, perquè han estat escassament tres cicles electorals, encara no ha canviat la mentalitat i el xip. I està pensant en un partit de trinxera, està pensant en un partit amb referents ideològics molt purs i immaculats, però… vaja! Inoperants i inermes. I des d’aquest punt de vista, hi ha encara la necessitat d’estrenar algunes mentalitats i canviar algunes mentalitats. I aquest és el debat que hi ha darrere [de la crisi interna d'Esquerra] “

I jo me faig una pregunta: Esquerra al País Valencià ha canviat el xip? A mi, personalment em sembla que respon perfectament a la definició de partit trinxera, com diria Ridao, amb referents ideològics purs i immaculats…

Però més enllà d’esta pregunta específica me faig una més general: El valencianisme polític ha canviat el xip? Se creu que pot ser una força decissiva al nostre país o juga a continuar sent marginals? Jo encara no ho sé, pero espere i desitge que s’estiga produint el canvi de xip. Sinò, anem malament.

Font de Mora i els barracons inexistents.

Octubre 24, 2007

Davant una pregunta de Glòria Marcos, diputada per Compromís, referent als barracons escolar, el conseller ha contestat lo següent:

“Entenent que “barracó, segons el diccionari de la RAE de la Llengua, es definix com a “caseta tosca”, en estos moments no hi ha instal”lació alguna d’estes característiques als centres educatius de la Comunitat Valenciana.” (escanejat)

El que més em sorpren és que preguntant en valencià, el conseller consulta el diccionari de la RAE. Si haguera consultat el diccionari del SALT, aprovat per la seua conselleria haura trobat que barracó també vol dir: m. Edifici prefabricat i provisional.

Però bé, que podem esperar del conseller que va intentar donar un colp en l’AVL, o que va qualifcar els barracons com a “confortables que incluso tienen aire acondicionado”.

La nova cara del PSOE-PSPV

Octubre 19, 2007

Així és, amics i amigues. El PSOE valencià s’ha renovat. La nova gestora del partit estarà encapçalada per Joan Lerma, ex-president de la Generalitat, aquell que van tirar els valencians amb el vot, aquell que va perdre l’oportunitat de fer un projecte de país modern i de qualitat.

Esta foto és un símbol del que representa el PSOE-PSPV: el sucursalisme davant de Madrid, amb Pepe Blanco de protagonista, i l’olor a naftalina que fa, amb Joan Lerma com a màxim exponent.

Que futur li espera al PSOE-PSPV? Més baralles internes? Es deslligarà de la marca del PSPV? Canviarà la seua organització comarcal per una provincial? Acceptarà el candidat de Madrid?

El que tinc clar és que els valencians no podem esperar més del PSOE… se superen dia rere dia.

El PSOE valencià es queda sense pla

Octubre 18, 2007

Hui ha presentat la seua dimissió el secretari general del PS¿PV?-PSOE davant les acusacions manifestades contra ell pels mitjans de comunicació del Grupo Prisa, sobre un suposat tracte de favor que el dirigent socialista hauria rebut d’una constructora, i les pressions rebudes des del seu propi partit. 

Pla ha admés que no entén perquè s’ha originat tota esta campanya en la seua contra i diu que mamprendrà accions legals contra els mitjans de comunicació que l’han involucrat en els assumptes térbols. Tal volta el que Pla deuria fer es preguntar-se perquè han estat precisament els mitjans de comunicació afins al partit socialista els qui han iniciat tot l’embolic.

Pla no ho sap, no ho entén. I a mi m’agradaria donar-li una pista. Després de 7 anys com a líder del PSOE valencià, després de 7 anys com a cap de l’oposició a les Corts Valencianes, Pla ha demostrat una submissió evident davant el Partit Popular, no ha sigut capaç de bastir un discurs polític alternatiu, no ha sigut capaç d’il·lusionar a la gent progressista d’este país, ni tan sols ha sigut capaç d’il·lusionar als seus propis companys de partit.Hui s’ha acomiadat i ho ha fet agraint al Partit Popular el comportament que ha tingut davant esta crisi. Un fet que ben bé pot sintetitzar el que ha estat el pas de Pla per la vida pública valenciana, set anys ofrenant glòries al PP.

Ferraz vs Pla: Manos a la obra?

Octubre 17, 2007

Dilluns vaig llegir al diari Público un “rumor” que publicaven baix el títol de: “El acuerdo Zapatero-Pla, una rémora” Deia lo següent:

“El mismísimo Zapatero le sugirió de forma sutil al líder socialista en la Comunidad Valenciana, Joan Ignasi Pla, que ya estaba sobrando en la secretaría general de su federación, tras el penoso resultado electoral el 27-M. Pero Pla no se dio por aludido y Zapatero tuvo que ser más contundente. A la segunda, Pla aceptó, pero puso como condición no hacerlo hasta su próximo Congreso, tras las elecciones de marzo. Ese pacto está provocando muchos quebraderos de cabeza en Ferraz, donde consideran que la falta de renovación en esa federación va a ser una rémora para el PSOE en términos electorales.”

La veritat, no li vaig donar massa importància, tot i que me va cridar prou l’atenció perque com he dit alguna volta en este mateix blog, estava convençut que Pla i el PSOE havien acordat fer el congrés després de les eleccions perque des de Ferraz ho veien més convenient per a traure un bon resultat a les eleccions.

No sabem si és que estavem equivocats o si després dels resultats de les últimes enquestes creuen que l’estrategia no els funcionarà bé al País Valencià, però la cuestió és que tots els mitjans del Grup PRISA (Cadena Ser, El Pais etc..) trauen com a notícia destacable de hui un possible i sospitos tracte de favor per part d’una constructora cap al -encara- secretari general del PSPV-PSOE.

S’han posat des de Ferraz “manos a la obra” per a tirar a Pla? De moment, la paraula “dimisión” és portada a EL PAIS.

pla.jpg

50 Anys

Octubre 14, 2007

El 8 i el 9: video i fotos

Octubre 14, 2007

 Vos deixe un video de la marxa cívica del Bloc el 8 per la vesprada (INFO TV) i dos fotos de la nostra participació a la Processó Cívica del 9 pel matí.

 

87470_imatge000_122_1073lo.jpg

A la Plaça de la Reina

87486_imatge005_122_598lo.jpg

Al Carrer Sant Vicent

Crònica d’un pas cap avant

Octubre 10, 2007

 

Enguany el meu 9 d’Octubre ha sigut especial. És el primer any que ho celebre com a militant del Bloc, i com a tal he participat de la marxa cívica del 8 per la vesprada, així com del concert per la nit. Però sobretot ha sigut especial perquè hem donat un pas més cap a la normalització del valencianisme polític. El col•lectiu del Bloc Jove de la Ciutat de València junt a gent d’altres col•lectius i partits així com gent de val.com, hem acudit darrere de la nostra pancarta a la processó cívica de la Senyera, acte oficial central del 9 d’octubre, acte majoritariament ocupat per aquells que no poden definir la seua identitat sense anar contra altres.

Com vos podeu imaginar, eixa participació ens ha deixat moltes experiències i anècdotes. Per això he volgut fer una xicoteta crònica:

Ens vam reunir en el lloc de trobada a una hora prudencial. Molts dels assistents haviem assistit al concert del Bloc Jove de la nit del 8 d’Octubre i encara patiem els efectes. Després, quan ja estavem quasi tots reunits (encara es sumaria més gent) vam marxar cap a la Plaça de l’Ajuntament a vore baixar la nostra Senyera, sense inclinar-se davant ningú tal i com mana la tradició. Mentres baixava l’himne d’Espanya posava la nota trista i provinciana a un moment tan emocionant. Mentrestant, nosaltres,  onejàvem les nostres senyeres i estrelades.

Després va vindre la gran pregunta: “On se posem?” Estavem lluny de tots, i si ens haguerem posat a la cua hauriem anat amb els d’España 2000 i Alianza Nacional (clar que també hauriem tingut al costat una ambulancia.. sempre útil en eixes circumstàncies).

Vam avançar per la vorera, sense desplegar encara la pancarta i vam aconseguir un lloc molt millor. Darrere d’Enkara (col•lectiu nacionalista valencià), Opció, i la PJV, que anaven de negre com a senyal de dol pels 300 anys de la desfeta d’Almansa (com ja he dit en algun forum, els agraim el seu comportament durant tota la processó).

Estavem en el carrer Sant Vicent, en el lloc adequat i vam decidir obrir la pancarta. La mateixa que s’havia utilitzat a la marxa cívica del Bloc del 8 per la vesprada i la mateixa que utilitzarien el 9 per la vesprada: Ara el valencianisme, ara nosaltres; amb el nou logo del Bloc Jove.

Des d’eixe moment les reaccions van ser diverses. Des de la gent que ens aplaudia (no eren la majoria, tot s’ha de dir), fins aquells que ens xiulaven i insultaven. A les provocacions responiem tots junts amb un contundent “Som som i serem i serem valencians” onejant les nostres Senyeres i estrelades. La gran majoria, però, ens miraven sense dir-nos res: alguns amb gest de desaprovació, altres amb complicitat i altres simplement amb curiositat.

Algunes persones es van acostar a dialogar: una xica de Coalició Valenciana que ens deia que amb ella parlàvem valencià i entre nosaltres català (i això que els catalans no parlen apitxat!), i un parell a provocar tirant-nos pamflets o convidant-nos a deixar la nostra terra.. però van ser casos extrems aillats. Després van vindre els crits de l’ultra-dreta que fins i tot van tirar objectes contra el grup d’Enkara, PJV i ONV.

Finalment vam encarar el Carrer de la Pau, també amb reaccions ben diverses fins que vam donar per finalitzada la nostra participació a la processó cívica del 2007.

En un altre post, faré unes reflexions sobre tot açò que va passar. Espere també poder posar alguna foto amb la pancarta…

Un any, més de 8000 visites

Octubre 10, 2007

Fa un any que Taronget i jo vam encetar este bloc amb molta il·lusió i bones intencions, des d’aquell més d’octubre ençà han estat més 8000 les visites que ens heu fet, no sé si en seran moltes o poques, així i tot vos agraïm de tot cor el vostre interés en este xicotet racó de la xarxa i del món valencianista. Moltes gràcies ;)