Crònica d’un pas cap avant

 

Enguany el meu 9 d’Octubre ha sigut especial. És el primer any que ho celebre com a militant del Bloc, i com a tal he participat de la marxa cívica del 8 per la vesprada, així com del concert per la nit. Però sobretot ha sigut especial perquè hem donat un pas més cap a la normalització del valencianisme polític. El col•lectiu del Bloc Jove de la Ciutat de València junt a gent d’altres col•lectius i partits així com gent de val.com, hem acudit darrere de la nostra pancarta a la processó cívica de la Senyera, acte oficial central del 9 d’octubre, acte majoritariament ocupat per aquells que no poden definir la seua identitat sense anar contra altres.

Com vos podeu imaginar, eixa participació ens ha deixat moltes experiències i anècdotes. Per això he volgut fer una xicoteta crònica:

Ens vam reunir en el lloc de trobada a una hora prudencial. Molts dels assistents haviem assistit al concert del Bloc Jove de la nit del 8 d’Octubre i encara patiem els efectes. Després, quan ja estavem quasi tots reunits (encara es sumaria més gent) vam marxar cap a la Plaça de l’Ajuntament a vore baixar la nostra Senyera, sense inclinar-se davant ningú tal i com mana la tradició. Mentres baixava l’himne d’Espanya posava la nota trista i provinciana a un moment tan emocionant. Mentrestant, nosaltres,  onejàvem les nostres senyeres i estrelades.

Després va vindre la gran pregunta: “On se posem?” Estavem lluny de tots, i si ens haguerem posat a la cua hauriem anat amb els d’España 2000 i Alianza Nacional (clar que també hauriem tingut al costat una ambulancia.. sempre útil en eixes circumstàncies).

Vam avançar per la vorera, sense desplegar encara la pancarta i vam aconseguir un lloc molt millor. Darrere d’Enkara (col•lectiu nacionalista valencià), Opció, i la PJV, que anaven de negre com a senyal de dol pels 300 anys de la desfeta d’Almansa (com ja he dit en algun forum, els agraim el seu comportament durant tota la processó).

Estavem en el carrer Sant Vicent, en el lloc adequat i vam decidir obrir la pancarta. La mateixa que s’havia utilitzat a la marxa cívica del Bloc del 8 per la vesprada i la mateixa que utilitzarien el 9 per la vesprada: Ara el valencianisme, ara nosaltres; amb el nou logo del Bloc Jove.

Des d’eixe moment les reaccions van ser diverses. Des de la gent que ens aplaudia (no eren la majoria, tot s’ha de dir), fins aquells que ens xiulaven i insultaven. A les provocacions responiem tots junts amb un contundent “Som som i serem i serem valencians” onejant les nostres Senyeres i estrelades. La gran majoria, però, ens miraven sense dir-nos res: alguns amb gest de desaprovació, altres amb complicitat i altres simplement amb curiositat.

Algunes persones es van acostar a dialogar: una xica de Coalició Valenciana que ens deia que amb ella parlàvem valencià i entre nosaltres català (i això que els catalans no parlen apitxat!), i un parell a provocar tirant-nos pamflets o convidant-nos a deixar la nostra terra.. però van ser casos extrems aillats. Després van vindre els crits de l’ultra-dreta que fins i tot van tirar objectes contra el grup d’Enkara, PJV i ONV.

Finalment vam encarar el Carrer de la Pau, també amb reaccions ben diverses fins que vam donar per finalitzada la nostra participació a la processó cívica del 2007.

En un altre post, faré unes reflexions sobre tot açò que va passar. Espere també poder posar alguna foto amb la pancarta…