Subseus, subprojectes.

Fa molt de temps vaig escoltar certa remor de que alguns dirigents del PP valencià es plantejaven  com a possibilitat més que adient que València acollira en un futur no massa llunyà uns Jocs Olímpics. La remor va desaparéixer com la boira quan Madrid va dir “alla voy” i va ser candidata i mai més se’n va parlar de València en este aspecte. Fins a hui! Puix ara resulta que l’ajuntament del Cap i Casal ha dit que demanaran que València siga sub-seu de vela si Madrid és escollida capital olímpica. I és que sembla que amb l’esdeveniment de l’America’s Cup, els valencians hem deixat ben clar que tot lo que siga regates i “pijades” ho sabem organitzar molt bé. Així doncs, sembla també, o almenys a mi m’ho pareix, que les aspiracions del PP valencià per contra del que molts pensàvem si tenen límit. I el límit és, precisament, el que vinga imposat des de Madrid (com sempre).

Que el PP valencià haja renunciat a les seues aspiracions inicials de bastir un projecte de Seu Olímpica per a València en favor de Madrid i s’aconforme ara amb ser sub-seu de vela, és la prova evident d’un provincianisme crònic que ens fa tancar-nos novament una porta més al món.

I és que per molts focs d’artifici, per molta visita papal i molta regata, sempre vindrà dia en que una telefonada des de Madrid, vinga des de Ferraz o des de Génova, posarà entrebancs a les aspiracions d’una ciutat que vol créixer i obrir-se al món.

 Per això, com a valencià i com a nacionalista, no puc fer altra cosa que rebutjar eixa visió de capital de província que PP i PSOE projecten sobre València, eixe subprojecte que es desenvoluparà en major o menor messura depenent de com vagen les coses en Madrid, eixos subpolítics que no saben prendre decisions amb valentia i que necessiten instruccions a cada colp des de la metròpoli. La meua visió de València és la d’una capital de país, el meu projecte és  situar a València amb veu pròpia a l’avantguarda d’Europa, la meua política és la que s’arrisca i s’esforça i no accepta limitacions injustes. En definitiva per a mi, València ha d’aspirar a Seu Olímpica i no a ser (novament) el port de Madrid.