Tinc la sensació de que el valencianisme sol estar a la defensiva, acceptant la seua marginalitat així com les etiquetes que els adversaris ens posen amb tota naturalitat. De fet, ho comentava a val.com: ells controlen el llenguatge: ells són els valencianistes i nosaltres els catalanistes. Ells els cosmopolites i no-nacionalistes, nosaltres els aldeanos nacionalistes.
Fa unes setmanes vaig començar a sentir sobre el llibre d’un tal: Lackoff que es deia: No pienses en un elefante i que parlava precísament d’això, de com els conservadors definixen el seu discurs i els conceptes davant l’impotència de la resta.
Primer vaig llegir comentaris en blogs relacionats amb les Ciències Polítiques. Després en mitjans tradicionals, fins i tot al Levante-EMV on deia que el conseller Blasco li ho havia regalat al seu equip. Això em va convéncer de que havia de ser la meua pròxima lectura i finalment el tinc en les meues mans i ja m’he llegit el primer capítol (no tardaré massa en acabar-lo).
I no m’està decebent en absolut. Promet escriure més sobre este llibre i les reflexions que em porte sobre l’aplicació a la situació valenciana. De moment vos deixe una frase:
“Uno de los errores más graves de los liberales (progressistes als EEUU) es que piensan que tienen ideas de sobra. Que lo único que les falta es acceso a los medios. O quizás alguna frase mágica e impactante (…) Cuando piensas que lo único que te falta son paabras, lo que realmente te faltan son ideas. ”
Desembre 30, 2007 a les 12:42 am |
Taronget, és que no hi ha més. O el BLOC es presenta en solitari ara i per sempre més, o no serem creibles mai. No necessitem a cap altra força, nosaltres som LA FORÇA. O ens ho clavem al cap, o tenim esperit de victòria, o mai anirem enlloc.
Desembre 30, 2007 a les 11:23 am |
És brillant el llibre del Lakoff! És imprescindible per entendre la política actual, ja no tan sols als EUA sinó, com tu dius, també a Espanya, Catalunya i València! A veure si l’esquerra apren (aprenem) d’aquestes lliçons magistrals!
Per cert, gràcies pel teu comentari al meu bloc! I les gràfiques les vaig fer amb l’Office 2007
Gener 1, 2008 a les 4:04 am |
Si en 2008 anem del bracet amb partidets, malament tenim el futur.
BLOC “a lo grande”. Amb els grans (CiU, BNG, PNB, etc.) i no amb els petits i marginals (IU, EUPV, IPV, Verds).
Si som capaços de “vendre la pell de la nostra mare” per un escó a Madrid, poc podrem demanar-los (el vot, concretament) als nostres veïns de poble.
A mi m’agarra vergonya de demanar el vot per a determinades opcions decrèpites i perdedores (EUPV, IPV).
Vull il·lusió i esperances per al demà.
Gener 19, 2008 a les 1:52 am |
[...] ja vaig comentar un dels llibres que vaig agarrar per nadal era el de “No pienses en un elefante”, de George [...]
Gener 31, 2008 a les 4:54 am |
[...] anteriors: (I, [...]