València ja té Smog

 

L’altre dia, per una d’eixes coses estranyes que té la vida, vaig alçar-me del llit extraordinariament prompte, a les 7. Vaig decidir que un esdeveniment de tanta importància mereixia un gran reconeixement, així que per a “autopremiar-me” vaig seure a una cadira de la cuina per tal de vore com es feia de dia. L’espectacle era bonic de veres, el cel anava omplint-se de colors, des de la setena planta, on jo visc, es veia molt bé. Però de sobte, la fluixa llum del sol, que quasi estava per estrenar, com aquell que diu, va fer visible el que la foscor de la nit i la lluentor del migdia amaguen als nostres ulls.

Una fina capa de brutícia cobria el cel de la ciutat, la vaig vore perfectament, com un arc de Sant Martí de color gris, com una cúpula feta de núvols podrits, em vaig espantar, era una imatge molt inquietant.  ”Açò és un smog!” vaig pensar, ja visc en una gran ciutat, Copa Amèrica, Fòrmula 1 i un smog, si es que… València té de tot, no es pot negar. Per suposat l’ajuntament (bo, la majoria de l’ajuntament) diu que no, que de contaminació atmosfèrica res, ans al contrari, cada volta contaminem menys i la qualitat de l’aire en la ciutat és millor… L’equip de govern de Rita Barberà, diu que el fet de que hi haja un núvol de contaminació (m’han dit que quan comença a fer-se de nit, des de la carretera que ve del Perelló també es pot vore perfectament) damunt la ciutat és culpa de l’oratge, “los niveles más elevados de contaminación se producen en el periodo que se extiende de octubre a abril por cuestiones meteorológicas, como en cualquier otro municipio, y que si se indica un valor límite anual por ley es porque se presupone que pueden producirse alteraciones puntuales“. Quina gràcia! ara resulta que 7 mesos amb un nivell aproximat de 81 micrograms de diòxid de nitrògen per metre cúbic quan lo normal en són 46, són “alteracions puntuals” i coses de l’oratge… Sort que no se’ls ha ocorregut tirar-li la culpa d’açò també a Zapatero. Que tant feia.

Doncs això, que no cal preocupar-se per la qualitat de l’aire, que total dobla el màxim permés per l’UE, com tampoc hem de preocupar-nos per altres tipus de contaminació a la nostra ciutat. Per exemple la contaminació lumínica, no importa que València gaste un milió i mig més que Barcelona en llum tenint la meitat de població, ahí estarà Rita per recordar-nos lo bonica que lluix València de nit, el fet de que la contaminació lumínica de la ciutat estiga perjudicant a la fauna de l’Albufera, o que supose un malbaratament energètic descomunal, són mals menors, que no es poden comparar amb poder llegir un llibre a les 4 de la matinada en plena avinguda del Port.

També podríem parlar del tema de l’aigua. No, no de “agua para todos” sinó de l’aigua de València i la seua qualitat, no crec que calga dir massa…en esta ciutat qui s’atrevix a beure de l’aigua de l’aixeta? doncs això, que per moltes milongues que ens conten tots sabem el que hi ha.