Tabú 1: En castellano, naturalmente.

By Amadeu_horta

Quizá leer estas líneas os sorprenda, seguramente os sorprenderá tanto como raro se me hace a mí escribirlas.

El primer tema tabú que os planteo es, como supongo ya habreis adivinado, el de si se puede y si conviene hacer valencianismo en castellano.

El que poder, se puede, resulta tan fácil como demostrarlo:

Los objetivos del BLOC son:

- La consecución de la soberanía plena para el pueblo valenciano y su plasmación legal mediante la aprobación de una Constitución valenciana soberana que contemple la posibilidad de una asociación política con los países con los cuales compartimos una misma lengua, cultura e historia.

- La participación en el proyecto de una Europa de los pueblos, unida, confederal, democrática y plural.

- La defensa de los intereses valencianos.

- La plena normalización cultural y lingüística.

- La defensa de la república como forma de gobierno así como la defensa de los valores republicanos.

                                             (…)

Así, se puede decir lo mismo, transmitir las mismas ideas y con la misma firmeza también en castellano. Ahora bien, ¿es conveniente hacerlo? Seguramente a la mayoría os ha resultado muy extraño leer ciertas ideas y objetivos (sobre todo el primero) en castellano. No os equivoqueis, a un valencianista este texto le suena tan raro como llamativo y diferente le puede resultar a un valenciano castellano-hablante.

Y es que, el nacionalismo valenciano, ha sido, desde siempre, un nacionalismo lingüísitico, tomando la lengua como caballo de batalla ha habido quien ha llegado incluso a proponer la partición del País Valenciano (sí, sí, este término también suena raro) en dos comunidades pertenecientes a nacionalidades diferentes, basándose, por supuesto únicamente en la lengua. Pero en las circunstancias en las cuales nos encontramos, es decir, con un país dividio en dos regiones lingüísticas, donde una de ellas es monoligüe castellana y la otra bilingüe con predominio del castellano en las zonas más pobladas ¿es conveniente usar como lengua vehicular únicamente el valenciano? ¿es inteligente cerrarse en banda a la posibilidad de transmitir tus ideas a gran parte de la población? ¿No es la barrera lingüística autoimpuesta un obstáculo mucho más perjudicial que la barrera electoral del 5%?

El nacionalismo valenciano, tiende y ha tendido siempre a buscar un referente en el nacionalismo catalán, por los vínculos históricos, culturales, lingüísticos y a veces, también por la compatibilidad de proyectos políticos. El problema es que Cataluña parte de un mapa monolingüe catalán (no como en nuestro caso), que ha permitido al catalanismo tomar la reivindicación lingüística como la piedra principal de todo su movimiento.  Luegola buena aceptación y el crecimiento del catalanismo ha hecho el resto.

Sin embargo, no es este el caso valenciano. Partimos de un territorio históricamente dividido en dos áreas lingüísticas, de unas carencias identitarias evidentes y de un nacionalismo poco potente. ¿no sería bueno buscar un referente que se ajustara más a las caractarísticas de nuestro caso que el caso catalán? Se me ocurre por ejemplo el caso vasco. Tras la muerte de Franco, el euskera era una lengua prácticamente extinta, diversa y dispersa solo era hablado por un 5% de la población de las tres províncias del actual Euskadi, y la mayoría de hablantes eran de pueblos pequeños y aislados. Obviamente el caso es mucho más extremo que el nuestro, pero lo cierto es que actualmente el vasco es practicado por aproximadamente un 20% de la población.  El nacionalismo vasco, mucho más potente que el valenciano, ha logrado mejorar la situación del euskera a base de concienciar a la gente ¡en castellano!, y además cabe preguntarnos ¿sería hoy el nacionalismo vasco igual de potente si solo hubiese utilizado en sus reivindicaciones el euskera como lengua vehicular? Es más, ¿seguiría vivo el euskera de haber sido así?

A veces he oído un comentario que siempre me ha resultado chocante: “És que un castellanoparlant mai votarà al BLOC”, pues con esa mentalidad, mal vamos, francamente, el pensar que un castellano-hablante no puede llegar a votar e incluso a militar activamente en un partido como el BLOC es simplemente falso, sin ir más lejos en el colectivo del BLOC JOVE de Valencia, al cual pertenezco, puedo contar a ojo almenos a 4 personas castellano-hablantes, algunas de las cuales comenzaron a practicar el valenciano después de afiliarse. Pensar que un castellano-hablante no puede ser nacionalista valenciano es simplemente absurdo. Igual de absurdo que pensar que un partido que utiliza el castellano como lengua vehicular (según los casos) no puede ser nacionalista valenciano. Y cuando digo según los casos espero que se me entienda bien,  no hablo únicamente de utilizar el castellano en aquellas comarcas históricamente de lengua castellana. Si no de hacerlo en aquellos puntos clave, esas grandes ciudades que pese a estar dentro de lo que se conoce como el “domini lingüístic” son totalmente monolingües castellanas o hay una proporción mucho mayor de castellano-hablantes que de valenciano-hablantes . Estos son los casos de ciudades como Valencia (capital del país y ciudad más grande con casi un millón de habitantes), Alicante (2ªciudad del país, 320.000hab.), Elche (3ª ciudad del país, 215.000hab.), Torrevieja (5ª ciudad del país, 85.000 hab.) y Orihuela (6ªciudad del país, 75.000 hab.). Teniendo en cuenta el peso demográfico de estas ciudades en el conjunto del país ¿es lógico utilizar como única lengua vehicular el valenciano si lo que se pretende es dar a conocer el discurso y hacer que el proyecto político crezca? ¿Es viable un nacionalismo lingüístico o cabe plantear otros modos de penetración en estos importantes municipios?

Se levanta la sesión. Reflexionemos.

14 Respostes cap a “Tabú 1: En castellano, naturalmente.”

  1. taronget Diu:

    No puc estar més d’acord amb el que dius.

    Perquè no es pot explicar en castellà que cal millorar el sistema educatiu perquè no garantix un bilingüisme bidireccional? Perquè no es pot explicar que volem un model progressista pensat en clau valenciana, en castellà?

    I si s’admet eixa necessitat teòria però després totes les iniciatives que van en eixa direcció es veuen malament…a que juguem? a omplir-nos la boca del que cal fer, però no fer res…

    En fí, molta gent podrà pensar que és millor tindre un partit puríssim, un partit no ja de classe sinó d’etnia, un partit amb un 3.5% dels vots…. Jo crec que en política tot es tracta de principis i poder. Tindre uns valors, que els tenim i ben clarets, i després aplicar-los en la vida diària… i per a això cal tindre un moviment fort i guanyar terreny en tots els espais. I n’hi ha uno, de més del 50% dels valencians, del qual moltes vegades ens auto-marginem.

    Doncs això :P

  2. RESISTIREM_PV Diu:

    No veig la necessitat d’utilitzar altra llengua q no siga el valencià, en València, en Elx, o aon siga, el PP i el PSOE la llengua se l’empassen i només la trauen a relluir quan els convé, per això nosaltres em de mostrar una aferrisada defensa de la llengua en tots els àmbits, els nacionalistes fent política en castellà… quina barra! si nosaltres no l’emprem i renunciem a ella per a sumar un grapat de vots aleshores per a mi res no té sentit ja.

    Deixeuvos d’estratègies per a creixer, creixerem sent el q som. Valencians que parlem català!

  3. taronget Diu:

    Resistirem, el teu nick ho diu clarament… resistirem…?

    Jo no vull “resistir”, jo no vull un partit que siga una reserva indígena, molt pura però aillada de la seua societat. Jo vull un moviment cívic, un partit que isca a guanyar, a integrar, a ser la veu majoritària dels valencians. En definitiva, un país que tinga clar que faria més valencianisme Morera parlant castellà que Rus parlant valencià.

    A més, si fem valencianistes i farem nous valencianoparlants (demostrat científicament per cert ;)

  4. Senent Diu:

    Els partits han de estar al servei de les persones i de les idees, vosaltres proposeu un BLOC al servei del partit, em pareix un error i vull que et fases la següent reflexió: si dius que ens autoimposem una barrera electoral al negar-se a fer campanya en castellà, jo et pregunte: amb el castella passarem del 3,5% al 7%? No sembla probable. No és un problema de quina llengua emprem per a comunicar-se, és un problema de diners, el BLOC a de defensar els interesos de una part de l’empresariat desebut pel PPSOE, sols seduint a qui tenen els diners aconseguirem despegar. En eixe cas, amb un gir al centre buscant els abundants vots de la burgesia moderada, tindria sentit una politica més laxa amb el tema de la llengua, sempre i quant els partits més radicals “ERPV” foren capasos d’arreplegar i rentabilitzar els vots de la gent amb un perfil més esquerrà i “catalanista” que ja no es sentirien comodes votant al BLOC, si es que en algún moment ho han estat.

  5. JUgadeu Diu:

    Si us penseu que a Catalunya no s’ha utilitzat el castellà per a fer nacionalisme esteu equivocats i molt… El castellà ha sigut utilitzat per explicar-los que era el nacionalisme però després els han parlat en català… eixe ha sigut el mètode, perquè en la psicoloògia de l’èsser quan dos parlen en llengües diferents per explicar-los un projecte com el ncionalisme estàs posant una barrera.

  6. rosella Diu:

    100% d’acord amb la reflexió que presentes! sóc valencianoparlant però ma mare és d’ Alcublas (La Serrania) comarca castellanoparlant però amb un sentiment de pertinença i d’acceptació del valencià brutal, de fet ningú no demana l’excenció i només a la meua família són dos els casos de llicenciades en filologia catalana… què més clar que això? per què som tan tancats a utilitzar tots els mitjans al nostre abast per transmetre a la majoria de gent possible les nostre idees?

  7. rosella Diu:

    perquè el bloc no fa taules rodones a pobles castellnoparlants? en campanya es presenta el bloc més enllà del camp de morvedre o camp de túria? tots i així és miraculós obtindre algun vot quan se’ns veta sistemàticament alsmitjans de comunicació majoritaris…
    una abraçada i segueix escrivint que llig totes les entrades del teu blog.
    rosella

  8. Jesús Diu:

    Jo estic totalment d’acord a usar el castellà per a fer política. Alguna gent del Bloc es creu que militen en una associació cultural i no en un partit polític. Jo, en a l’any 1991 vaig intentar fer política en uns quants pobles del Palancia. Concretament a Segorbe vaig tindre al costat d’Enric Morera una compareixença en la televisió de la zona. També dos missatges per ràdio Escania, i dos mítings polítics en el saló de concerts junt amb el amic Carlos Borrás ja difunt. Posteriorment amb Benjamí Casañ també difunt, vam fer una temptativa d’arribar a un acord amb el partit republicà. Em vaig moure prou i al final es va aconseguir molt poc o quasi res. He de dir que Pere Major i Enric Morera em van recolzar en este tema, però no la majoria de la gent del meu entorn, perquè quasi quasi consideraven la gent de Segorbe i rodalies com no valencians. En el meu poble el 99 per cent dels veïns parlen valencià, però els majors de 40/50 anys tenen dificultat a llegir el valencià. D’alguna manera reben malament que els parles en castellà, com que els escrigues en valencià. Vullguem o no esta és l’educació que hem rebut durant molts anys. Hem de ser realistes i no “encabotar-nos” que la gent llija el valencià. En els butlletins que emetem, ma mare i gent com ella només llig el que escrivim en castellà. I estes persones, amics del Bloc, també voten. És veritat que la joventut de menys de 30 anys ja té menys dificultat a llegir valencià. Però mentrestant hem d’usar, a l’hora de parlar i escriure, la llengua que convinga perquè la gent que vota ens escolte i ens llija. Si mos “encabotem” en no veure la realitat, seguirem amb la il·lusió de fer política activa, però ens quedarem amb la il·lusió.
    El Bloc necessita més realisme per a arribar a situacions convenients, i no amb sort i chiripa, com pareix que hem tingut per a arribar a un acord amb IPV i els Verds. Este acord crec que és positiu, sempre que clar, que les persones que representen esta coalició siguen polítics de plena vocació i obediència valenciana, i que no hi haja cap infiltrat ni INFILTRADA que vullga fer el caldo gros a IU, el caldo per als valencians, y també la carn.
    A treballar. En valencià i en castellà, perquè si al final arribem al Congrés Espanyol per a des d’allí defendre els nostres interessos, caldrà fer-ho en castellà, perquè sàpien tots els espanyols de qui som i del que som capaços.
    M’agrada que el nom d’esta coalició estiga encapçalament pel BLOC.
    Ànim i salut
    Jesús

  9. Eduard Diu:

    Estic absolutament d’acord. El valencianisme ens beneficia a tots: castellanoparlants i valencianoparlants.

  10. noelia Diu:

    el bloc hauria d’arribar a la gent també en castellà, clar que si, explicar el valencianisme com siga, en castellà, anglès o francès, i després ensenyar català poquet a poquet. hem de ser intel.ligents!

  11. Senent Diu:

    Unanimitat als comentaris, tots aposteu per la utilització del castellà en campanya, pero a cas penseu que els castellanoparlants no entenen el valencià?
    Això em recorda als meus anys a la universitat quan vaig viure a València:
    -Per favor quatre barres de pa.
    ·Como? no te entiendo.
    -Exactamente ¿que es lo que no entiendes? Quatre? Barres?o, Pa?
    Evidentment que m’entenia, el que no volia és que jo parlara en valencià.
    Pero en fi, que es pot esperar d’un blog on està tot en catellà menys els comentaris…

  12. Amadeu_horta Diu:

    Senent diu: “Pero en fi, que es pot esperar d’un blog on està tot en catellà menys els comentaris…”

    dir això… bo, no crec q calga dir que eixa frase és del tot injusta i dubtosa. Crec q seria mes correcte dir q en este blog tot allò que depen dels autors del mateix està escrit en valencià (menys este post) i tot lo que ve establert per wordpress.com està en castellà.

    M’alegra que tingues una opinió contraria i q l’expreses, d’això es tractava, eixa era la meua intenció a l’escriure el post. Ara bé t’agrairia que no intentares atacar-me a mi, a Taronget o al blog i molt menys acusant-nos d’emprar el castellà, és del tot fals, i et diré més encara que fora així no hi hauria res de mal. Es pot dir lo mateix en qualsevol llengua.

    Ara, respecte a les altres coses que has dit:
    “-Per favor quatre barres de pa”
    és perfectament comprensible per un castellanoparlant.

    “-les despeses que suposa bastir un esdeveniment del tipus de l’America’s Cup són massa grans”
    pot resultar difícil d’entendre per a un castellanoparlant i dins d’un parlament llarg potser totalment incomprensible.
    I com que parlavem al post de fer política, de fer valencianisme, supose que més a sovint parlarem de despeses o grans esdeveniments que de vienes de pa.

  13. Senent Diu:

    Si he sigut una miqueta agresiu al meu comentri et demane disculpes, no pretenia atacar-te.
    Posiblement teniu rao en que es deuria fer valencianisme en castellà, sobre tot a la capital, jo com soc de poble em deixe dur moltes vegades per la meua propia realitat.
    Pero m’agradaria fer un parell de comentaris, la frase:“-les despeses que suposa bastir un esdeveniment del tipus de l’America’s Cup són massa grans”, desgraciadament és incomprensible per a la majoria de castellanoparlants, pero hem de ser conscients que també ho és per a la majoria de valencianoparlants i és que el nivell cultural de l’electorat està per terra.
    També vull puntualitzar que “quatre barres de pa ” és un llenguatge més asequible per a la majoria i amb ell és pot fer política per a una franja més ampla de l’electorat. Amb tot açò vull dir que a més de la llengua amb que llancem el missatge, també hauriem de cuidar el registre.
    Salutacions Amadeu.

  14. La resta de la ponència (retrospectiva Nocap) « No CAP en CAP CAP! Diu:

    [...] Què opinem d’adreçar-nos als castellanoparlants? Varem reflexionar obertament d’això a partir d’un post d’Amadeu “Tabú 1: En castellano, naturalmente” [...]

Deixa un comentari