No penses en una gavina (III): Reemmarquem el valencianisme

Posts anteriors: (I, II)

Al post anterior de la sèrie parlava sobre el concepte de marcs (estructures mentals que conformen la nostra manera de vore el món) i la seua relació amb la política. Utilitzava la metàfora d’un terreny de joc, on qui decidix la grandària de les porteries i no qui té els millors jugadors és qui pot marcar més gols. Manuel Castells també explica la teoria d’una manera més elaborada. Però a banda d’estes metàfores i cites caldria recordar l’importància dels marcs en el debat públic, citant el mateix Lackoff.

“Una vez que tu marco se acepta dentro del discurso, todo lo que dices es sencillamente sentido común. ¿Por qué? Porque el sentido común es razonar dentro de un lugar común, de un marco aceptado”.

Normalment els valencianistes hem cedit i hem jugat dins del marc dels altres. Hem assumit la posició que ells volien que prenguerem i hem contribuït a aprofundir eixes percepcions. Caldria reconsiderar alguns tòpics i reemmarcar-los dins del nostre “marc”.

Alguns exemples:

Som els nacionalistes?

És un “tic” prou extés entre els valencianistes el definir-nos com a “nacionalistes” -a seques- mentres la resta queda com a no-nacionalista. L’altre dia a un debat molt important sobre l’estrategia del Bloc a les pròximes eleccions un conseller nacional de l’organització deia que “n’erem pocs nacionalistes”. Jo crec que tots podem estar d’acord en qué el problema és que n’hi ha molts! Massa. Però clar, no és el País Valencià el seu marc nacional sinó Espanya. El nacionalisme espanyol és el més potent i el més invisible de tots, perquè es troba amagat darrere de l’oficialitat i els símbols que suposadament “compartim”.

Jo crec que un primer pas és parlar sempre de nacionalisme valencià i nacionalisme espanyol, tenint en compte que el 99% de la població actua en clau nacional (tot i que ells no ho expressarien amb eixes paraules).Sinó… perquè s’alegra la gent de que guanye Alonso? O perquè tenen clar que a Europa s’ha de defendre els interessos d’Espanya? Perquè se senten com a part de la mateixa comunitat política que un gallec que mai no coneixeran en la vida?

També, quan parlem de catalans, bascos, etc… cal parlar de nacionalistes no espanyols. Si t’acusen de “nacionalista” com un gran pecat, com si estigueres tot el dia amb una senyera cap amunt i cap avall i desitjant el mal a tots els forasters, has de deixar clar que no eres “nacionalista” a seques sinó nacionalista valencià. Què eres tan nacionalista com qui t’acusa de nacionalista. Moltes vegades pensem que els únics nacionalistes espanyols són alguns del PP. Meec! Errada. El PSOE, fins i tot IU i la gran majoria de la població compartixen, amb diferents graus d’intensitat el seu espanyolisme/espanyolitat en clau nacional, que viuen, això si, amb total normalitat.

Un pas definitiu per acabar amb este “emmarcat” que ens perjudica tant seria utilitzar els termes de “valencianistes” per definir-nos (que quedaria davant els “espanyolistes”). Qui té les seues aspiracions màximes o prioritats polítiques al País Valencià? Els valencianistes. I qui les té a Espanya/Madrid? Els espanyolistes. Així de senzill i així de clar. I mai no oblidar que només som valencians que volem viure com a valencians amb un projecte polític valencià.

Som els catalanistes?

Fa poc vaig descobrir quin sentit li dona molta gent al mot “catalanista”. Diuen que és catalanista qui diu que català i valencià són la mateixa llengua. Jo, sincerament, pensava que era aquell que s’estimava a Catalunya, que volia més autogovern per a Catalunya, etc. El que més em va sorprendre, però, és que molts valencianistes han interioritzat este concepte i es definixen com a “catalanistes” pel fet de pensar que els catalans parlen valencià. Això més que jugar en terreny contrari és directament clavar-te un gol en contra. (Assumir la posició de catalanista davant la resta que queden com a “valencianistes” és senzillament, un suïcidi argumental)

Jo no he conegut a cap argentí que es definisca com a espanyolista o castellanista per saber que compartixen llengua amb els espanyols, mexicans, etc… Cap. Així que cap gol en contra. Els valencianistes no som catalanistes per pensar que compartim la llengua.

I bé, açò són només unes aportacions, maneres de reemmarcar… estes serien les meues propostes però de segur que cadascú les pot vore d’una altra manera.

Deixarem altres (aldeano vs ciutadans del món; excloents?) per a una pròxima entrega. Que sinó, el missatge se fa massa llarg. Salut i recordeu, ni som ELS nacionalistes, ni catalanistes. Senzillament, valencians valencianistes.