En moltes ocasions se’ns acusa als valencians (els de la ciutat de València) de centralistes. Jo, que sóc de la ciutat tal vegada no percep igual eixe centralisme, com per exemple el pot percebre un pegolí o un benicarlando, però arran de les celebracions d’ahir m’ha vingut al cap l’idea de que és injust i centralista que totes les celebracions del 800aniversari del naixement de Jaume I programades per la Generalitat s’hagen realitzat a la capital del país (també estan programades exposicions a Alzira a partir de la setmana que ve). Em preocupa que una data com esta quede reduida per les nostres institucions a l’àmbit de la província i focalitzada en el Cap i Casal. Sembla que el provincialisme es promou des de dalt quan ja està prou estés, sembla que es vol convertir als valencians de cada província en cossos polítics amb objectius i reivindicacions diferents (i en alguns casos oposades). Jo em negue a que açò siga així, jo no sóc ni vull ser més valencià que qualsevol altre i no vull que des de les institucions valencianes es faça entendre que València, per ser capital del país o veges tu per quin estúpid motiu, és més valenciana que Alacant, Oriola o Sagunt.
Des del valencianisme polític no hem de caure mai en eixe error, de dividir-nos, de jerarquitzar la nostra valencianitat en funció de la proximitat del nostre poble o comarca a la capital, que és el que em dona la impressió que alguns dels nostres dirigents pretenen. Si bé és manifestament necessaria la consecució d’un projecte sòlid i fort per a la ciutat de València (el qual des d’ací molts reclamem) no és menys cert que eixe projecte no ha d’eclipsar altres projectes o monopolitzar l’atenció del valencianisme (tot i que a voltes semble necessari el seure i reflexionar profundament del nostre paper a esta ciutat), en definitiva, València ha de ser capital i motor del país, però no ha de confondre’s amb ell. València és una part, no és el tot. Per sort, això els valencianistes ho tenim clar. Com clar hauriem de tindre també, que ciutats com Alacant o València necessiten un projecte i una planificació política ambiciosa per la nostra part, el nacionalisme valencià no pot permetres i menys ara, quan estem en una situació històrica inmillorable, no implantar-se i consolidar-se en les grans ciutats del país, amb ambició i força però sense caure en el parany centralista i provincialista del PP.
Febrer 3, 2008 a les 6:43 pm |
Com portava de signatura a val.com fa un temps:
Sense València no hi ha país, però si perd el seu país, què és València?
J.F Mira- Sobre la nació dels valencians
La ciutat de València ha de ser capital de tot el país i actuar com a tal: oberta al seu país, i oberta al món. Moderna però amb personalitat. Cap i Casal però sense caure en centralismes. Un equilibri complicat que els nostres governants actuals ni es molestaran per aconseguir. A ells els basta amb una capital de provincias con sus hermanas de Castellón y Alicante (y por qué no, Albacete).
I des del valencianisme, uns van construir el seu projecte des de la ciutat i voltants d’esquenes al país, i altres el van construir des de les comarques d’esquenes a la ciutat. Ni una ni l’altra són opcions vàlides per al valencianisme del S XXI que hem de representar.
Sobre els actes de Jaume I… és un exemple més… no podem construir un país amb una visió que s’acaba al creuar el riu (si es pot dir riu al nou llit del Turia).
Febrer 3, 2008 a les 7:54 pm |
Jo crec que el País Valencià ha de ser una xarxa de ciutats i pobles lliures, seria utòpic i bonic pensar en un país sense capital, una confederació de ciutats al estil de la Grecia clàsica o de l’actual Suïssa. Per desgracia ens trobem a les antípodes d’això.
Crec que deuriem reflexionar sobre este tema si no caurem en l’error de repetir antics models, que per altra banda tant hem criticat.
En resum, crec que és bo tenir un projecte en comú tots els valencians, pero crec que també és bo que els centres de decisió no estiguen concentrats i donar als ajuntaments més competencies i descentralitzar la sanitat, les universitats, les comunicacions, etc. sols així s’aproparem més al model de ciutats mitjanes europeu i fugirem del model tercermundista i colonial de les grans capitals-megalópolis.
Febrer 5, 2008 a les 2:33 pm |
“Jo em negue a que açò siga així, jo no sóc ni vull ser més valencià que qualsevol altre i no vull que des de les institucions valencianes es faça entendre que València, per ser capital del país o veges tu per quin estúpid motiu, és més valenciana que Alacant, Oriola o Sagunt.”
Aixo es el que pareix entendres dia a dia, amb els actes dels nostres governants, pareix que València siga el paradís del món, però, i la resta?? no son importants?? no existèixen? no formen part de la història? pq no es fan actes a xàtiva, el puig, borriana, morella… al menys, com a minim, en tots aquells llocs “tocats” per la història del nostre país. Pareix que la seua “comunidad” es tan sols la paella que es cuina açí, al cap i casal, però a la resta del país tb es fan arrossos, que normalment es fan amb molta més cura, en fí, un punt més d´entre tans.
Salut i arosset per a tots!!!