Hui, el Mercantil Valenciano publica la següent notícia:
Els trams de metro oberts abans de les eleccions acumulen 20 milions de sobrecost
Sembla ser, que s’han produït uns clots (socabrones… ai, socavones, socavones) a la línia 5 del metro, xè quina mala sort.
Hem arribat a un punt, on l’aprobació de pressupostos per part de les institucions valencianes s’ha convertit en un simple i íncomode tràmit. Lo que en principi anava a costar 5, acaba costant 10, sí o sí. Calen millors contables, es veu, o tal vegada millors polítics, no ho sé. Tant si estem parlant de serveis públics, com d’obres faraoniques, la qüestió és què tot (sobre)costa molts diners. I açò qui ho paga? No ens enganyem, no ho paguen els actuals contribuents, ho paguen ells i els qui venim darrere. Les noves generacions valencianes (no confondre amb NNGG) estan condemnades a arrosegar un deute públic infumable, que hauran de pagar a base de fer hores com a cambrers o com a caddies (no sé si s’escriu així) en algun camp de golf, ja que bàsicament la nostra economia es basarà en el turisme.
Al caliu de la notícia, almenys, em queda el consol de que hui molts valencians (d’eixos típics, que parlen de tot allò que no saben, que se compren un cotxe només per a poder contar-ho i que parlen de política només per a lloar èpoques passades en les quals “se vivía mejor”) estaran contents. Perquè amb açò de que els valencians també tenim socavones podran deixar d’envejar a Catalunya, tot i que siga per un dia. Per a ells, l’enhorabona, per a tot el demés Master Camps.
Febrer 7, 2008 a les 1:37 pm |
A quin punt de deformació política haurem arribat que notícies com aquesta ni ens sorprenen ni ens indignen?
Només com a TAF ens limitem a fer una mica de conya al respecte ja que analitzades seriosament n’hi ha per a col·locar-se unes sabates de formigó i llançar-te al buit des del pont més proper (per cert, no esperes que l’aigua amortisca el colp).
Tan assumides en la nostra quotidianitat com els embussos, l’atur o el preu de l’habitatge semblen efectes col·laterals d’un desenvolupament social insostenible que tothom accepta com un mal menor, possiblement no siga el millor camí (argumenten), però molts es pregunten, que n’hi ha un altre?
Febrer 7, 2008 a les 1:54 pm |
no és la primera volta q des de nocapencapcap! denunciem fets com estos. Es repeteixen tan a sovint, són tan escandalossos i passen tan desapercebuts, q al remat la indignació és tan gran, q fa plorar. I jo preferisc riure’m q plorar. Lamente si ha donat l’impressió si sembla q em prenc la notícia a conya, t’assegure q no és així, la ironia i l’humor àcid preten sobretot, destacar la gravetat de l’assumpte i criticar amb la lleugeresa amb q els mitjans i la societat els tractem.
Febrer 7, 2008 a les 2:44 pm |
No home no,
és més. subscric paraula per paraula el teu comentari : “I jo preferisc riure’m q plorar. Lamente si ha donat l’impressió si sembla q em prenc la notícia a conya, t’assegure q no és així, la ironia i l’humor àcid preten sobretot, destacar la gravetat de l’assumpte i criticar amb la lleugeresa amb q els mitjans i la societat els tractem”
De fet, hui per hui, crec que el camí de l’ironia és l’únic que podem seguir.
Et convide a pegar una volteta pel nostre bloc perquè comproves és així.
Febrer 11, 2008 a les 1:35 am |
[...] eixir-nos debades senyor Camps?). També podriem traure’ls controlant un poc més els “sobrecostos” dels que parlava Amadeu. El que realment falta és voluntat política d’obrir un barri [...]