En els últims dies hem conegut dos notícies relacionades amb la lectura al nostre país. Per una banda, ha descendit el nivell de lectura en valencià. I per l’altra, estem a la cua de l’estat en quant a ús de biblioteques públiques.
En quant a la primera, el nivell de lectura en valencià ja està per baix del nivell de lectura del gallec i només està per damunt del nivell de l’euskera. Així que tot i que els governants no ho vulguen vore, n’hi ha un problema quan es parla i es llig més SOBRE la llengua que EN la llengua. La normalització i promoció del valencià requerix una política activa i positiva i no una constant utilització política.
Sobre la segona, que dir? Som quasi capdavanters (només ens guanya Canàries) en desaparició de biblioteques: així en dos anys han desaparegut… ¡64 biblioteques al País Valencià! I ja no es tracta de la societat que llig més o menys sinó de que el PP permet que desapareguen les biblioteques públiques i que baixen el número d’usuaris de les que queden. Una política d’aparador que quan rasques un poc deixa en evidència la deixadesa dels servicis públics com la sanitat (un aspecte en el que també estem a la cua de l’estat), o l’educació.
Quan he llegit esta notícia m’ha vingut al cap una cosa. En una visita familiar que vaig fer fa poc a Barcelona, mentres caminavem des de l’estació del metro al Parc Güell em va sorprendre un edifici molt bonico i modern i més em va sorprendre que es tractava d’una Biblioteca municipal! I no era una biblioteca aparador, no… era una biblioteca amb prou de gent dins. Persones majors, estudiants, xiquets, llegint revistes i llibres.
Mentres buscava una foto de la biblioteca he sabut que havia guanyat un important premi d’arquitectura (el FAD). És a dir, una instalació cultural de qualitat, utilitzada i que pel seu disseny li dona un valor afegit al simple fet d’anar a una biblioteca.
Pensant en traslladar este model a la nostra ciutat pense que tindria prou d’exit i que seria prou entenible per als ciutadans. Cal posar l’atenció en l’equipament dels barris, fer-los de qualitat, fer que cada barri, cada districte tinga ciència i cultura als seus carrers i que no siga un edifici obscur i vell sinó un mini calatrava, més barat i amb més utilitat.
Podeu acusar-me de malbaratador, però preferisc endeutar-me creant cultura i millors barris per a tots que un macro-palau que s’inunda i al que només aniran uns pocs.
I bé, quina lectura feu vosaltres del tema?
