Crida del 68

Hui es pot dir que comencen oficialment les Falles amb la tradicional Crida. Fa 40 anys, un dia com hui, a les Torres de Serrans milers de fallers, de valencians, es reunien -com tots els anys- als seus peus. Però al 1968, succeí una cosa que feu d’eixa crida, una crida especial.

La década dels 60 va començar a sorgir un moviment que reclamava un major ús del valencià. Recordem les pintades de “Parlem Valencià”, iniciatives com els cursos de “Lo Rat Penat”, o l’emergència de noves publicacions en valencià. Les falles no van viure alienes a estes reivindicacions i durant les crides falleres es reclamaven discursos en la nostra llengua, amb xiulits a les autoritats quan els feien en castellà.

El moment més àlgid d’estes protestes fou a la Crida de 1968, amb un episodi prou curiòs. Quan el regidor i president de la JFC, Juan Bautista Martí Belda, tingué que deixar de parlar davant els xiulits va exclamar (pensant que el microfon estava tancat): “¡Cuando hablan las personas callan los borregos! ¡No interrumpir! ¡Si alguien ha venido aquí a buscar a su padre…!”.

Estes paraules provocaren la indignació de molts dels presents que fins i tot intentaren agredir el regidor. Tot i això, l’episodi no tingué conseqüències polítiques. La gravació de les declaracions fou confiscada i desaparegué. I el regidor va aconseguir el suport de 165 comissions que avalaren la seua gestió i que evitaren la seua dimissió o destitució.

El cantant Llouís, però, deixà constància de l’episodi amb la seua cançó dedicada a la “Crida del 68″

Moltes coses han passat des aquella Crida del 68…. però hauriem de fer un esforç per a recuperar la memòria història recent del valencianisme, de les reivindicacions identitàries dels valencians, també a les falles. I, per què no, extraure algunes lliçons sobre la naturalesa del nostre moviment polític i la seua relació amb la societat que aspira a representar.

Via| Associació d’Estudis Fallers gràcies a la qual he pogut conéixer esta història!