Integració amb contracte

La setmana passada una de les notícies més commentades, no només al nostre país sinó també a la resta de l’Estat, fou la proposta del conseller Blasco d’instaurar una mena de contracte d’integració que haurien de signar els immigrants, sobre valors recollits a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

Recorde al 2007 que amb motiu de les eleccions nacionals i locals, vaig estar treballant uns mesos com a “enquestador”. Un parell de vegades i seguint el sistema aleatori de selecció d’entrevistats em va tocar fer-li l’enquesta als “altres immigrants”. Aquells provinents del nord d’Europa, que han decidit viure ací pel clima, el paissatge (cada vegada més degradat, però bé…), etc..

Vaig comprovar, amb estes experiències dos coses: la primera és que ni entenen ni parlen cap llengua oficial, ni el castellà ni el valencià. Anglés i gràcies; la segona, que ningú va voler contestar cap pregunta al voltant de la situació política del poble on viuen. I és, fins a cert punt normal, molts d’ells viuen aïllats a urbanitzacions, on tenen bars, restaurants, supermercats, centres d’oci que compartixen entre ells sense entrar en contacte amb la població local.

No són, per tant cap exemple d’integració i així i tot, sorprenentment, el govern valencià no els exigirà cap contracte. No seré jo qui demane que signen res, però jo veig més integrat a la xica boliviana que cuida a una veina i viatja en el mateix metro que jo, compra en el mateix supermercat que jo i porta als seus fills als mateixos col·legis on podria haver anat jo. I així i tot, és a ella, i no a Mr. Smith a qui se li exigix signar el paperet.

A més, el compromís o contracte d’integració és redundant, els fa signar l’acceptació d’unes normes que ja, pel fet de viure ací, han de respectar. La constitució, l’estatut, no requerixen cap acceptació voluntària. De la redundància a la pressumpció de culpabilitat n’hi ha un xicotet pas que este “contracte” dona, posant a tot el col·lectiu immigrant en el punt de mira d’aquells que consideren que el diferent és, per definició, pitjor ciutadà.

De totes maneres, si podem dir alguna cosa positiva d’esta mesura discriminatòria, redundant i perjudicial, és que almenys algú ha decidit tractar el tema. Més greu que tindre un discurs erroni sobre l’integració és no tindre’n cap. D’això parlaré en un altre post: de models d’integració (i models de no integració), i d’unes mesures que podriem defendre des del valencianisme progressista.

Nota a banda: A la columna dreta del blog podeu vore el reportatge que el programa Crónicas de TVE2 va emetre sobre la situació d’El Cabanyal. Vos el recomane. Via TestigoAccidental