TNP: Transfusió Necessària de Positivitat.

Quan compartixes un blog amb una altra persona pot passar el que ens ha passat hui. Parlant ha eixit el tema de que els dos volíem escriure un post sobre la Trobada Nacionalista de Primavera que s’ha celebrat este cap de setmana a Alborache. En teoria anàvem a escriure cadascú un post, però després de llegir l’escrit que m’ha enviat Amadeu, m’he donat compte que coincidia amb el que jo volia escriure, així que per estalviar-vos temps, i paraules innecessàries ací vos deixe amb el seu post:

Després de la desfeta dels resultats electorals del passat mes de març, els ànims dins del Bloc i del Bloc Jove estaven pel terra. La formació, en coalició amb IdPV i Els Verds, havia decaigut més que mai, enfonsant-se en els pitjors resultats de tota la història contemporània del valencianisme. Després d’això, hi va haver Consell Nacional del Bloc, caracteritzat per la poca afluència de consellers i un xicotet discurset del Secretari General entonant el mea culpa. Ah sí! També és va convocar una convenció/conferència/nosesap per al mes de juny.

Així, mentre el partit seguix en Stand by, esperant una nova representació de teatre en forma de conferència on algú, de bona voluntat, encamine les coses per la via correcta o almenys les encamine en alguna direcció, els ànims segueixen baixos i els deures per fer.

Per sort per al Bloc, hi existix el Bloc Jove. I no és perquè el Bloc en siga molt conscient, sinó perquè el Bloc Jove deuria ser exemple per a la gent gran. Davant els mals resultats, el Bloc Jove ha pres una decisió, çò és, posar-se a treballar. Tan fàcil com això. Este cap de setmana s’ha celebrat en Alboraig la TNP 2008, (Trobada Nacionalista de Primavera 2008), caracteritzada pel tancament definitiu del congrés de Xàtiva, amb la incorporació de la gent de l’altra llista a la Coordinadora Nacional; unes xerrades formatives de primer nivell i un bon rotllo i una germanor admirables que tots necessitàvem. El Bloc Jove, capitanejat per Pere Fuset i la seua gent, ha pres la decisió de, com diu Rosella, l’arromanguisme. I els demés els seguirem de gust.

Quin goig feia vore’ns, vos ho jure. Cinquanta joves, xics i xiques, amb ganes de treballar, amb la joventut i l’estima pel nostre país com a bandera (eixa bandera sí que de veres importa) i amb la capacitat, entre tots, d’auto-transmetre’ns una energia per a seguir endavant que tots i totes necessitàvem. Espere de tot cor que esta energia contagie a la resta del partit. Espere que siguem capaços de posar en marxa la maquinària. Jo, veient la potència que és el Bloc Jove (perquè senyors, això sí que va ser una cosa “potent” de debò) no tinc cap dubte, de que som capaços de tot si ens ho proposem. Hem decidit posar en marxa la doble política de “des de baix cap a dalt” i d’ “arrelar i créixer” i ho anem a aconseguir, bàsicament perquè ens ho creiem. Ens creiem eixes polítiques, ens creiem el projecte, ens creiem el partit, ens creiem el moviment nacional, ens creiem el país, ens creiem capaços. Som el futur d’este país, els quadres polítics comencen a formar-se, les bases comencen a mobilitzar-se, i la roda avança. Qui s’apunta?