Agustí, esta és la primera carta que t’escric, i lamente fer-ho per a dir-te que tens un problema. Si, ara em mires amb cara d’estranyesa però prompte ho entendràs tot.
Resulta que el passat dissabte, vaig entrar al teu blog. Tenies una nova entrada amb el títol: “O la lluites completa o la destrueixes per parts” que vaig llegir amb interés. En ella, comparaves la situació a Euskadi amb el Pla Ibarretxe i la seua proposta de territorialitat, amb el concepte de Països Catalans com a nació que inclou entre altres el País Valencià i Catalunya. Deies coses com:
“El marc territorial nacional (els Països Catalans en el nostre cas) no pot ser una qüestió tàctica ni d’oportunitat política. O es reivindica en la seua integritat o es renuncia. I no depén d’uns o d’altres resultats electorals, ni d’uns indeterminats nivells de consciència nacional: És la nostra pàtria , i en tant que nostra, o la lluites completa o la destrueixes per parts.”
Tancaves el teu escrit amb una clara al·lusió al procés de renovació interna d’Esquerra, criticant directament a Carod Rovira… Entenc que la teua és una postura molt racional. No convé que tanquen l’aixeta de diners des del que tu anomenes Principat cap al projecte d’ERC al País Valencià. Potser per això dones suport a Puigcercós amb una frase al seu web: “Cap nació ha aconseguit ser lliure si abans no s’ha pensat i s’ha estimat… completa. Per això sóc Gent d’Esquerra.”
Així que com veus el primer que vaig pensar és que la teua postura era comprensible per als interessos de la vostra federació territorial. Però després vaig pensar un poc més sobre el tema i prompte vaig canviar de parer. La teua postura era comprensible, si, però no era coherent. Vaig començar a pensar en casos que em demostren que el marc nacional d’Esquerra no és altre que Catalunya (el nostre país germà i veí).
Amb les meues reflexions vaig deixar-te un comentari on feia unes preguntes. Te’l copie ací:
Com a punt de partida dir que no sóc ni votant ni simpatitzant d’Esquerra, sóc un nacionalista valencià, i per tant el País Valencià és la meua nació política.
Dit açò m’agradaria conéixer la vostra opinió sobre alguns temes que per a mí demostren que la nació d’Esquerra és Catalunya, el Principat, i que el discurs dels PPCC no el teniu articulat coherentment ni l’apliqueu on podrieu.
A vore…
1- Per què els diputats d’Esquerra votaren a favor d’una proposta d’Estatut que establia clarament que Catalunya era una nació? Referint-se en tot moment a l’àmbit territorial del “Principat”??
Si el “Principat” és una nació i el País Valencià no ho és… què sóm els valencans?
2- Perquè el programa de la candidatura de Gent d’Esquerra proposa: “Pactes Nacionals” quan parla d’acords dins del Parlament del “Principat”? Si la vostra nació són els PPCC.. no té cap sentit…
3- Perquè es defensa la selecció del “Principat” amb el lema: Una nació una selecció? No hauria de ser tan “Regionalista” -segons el vostre punt de vista- defensar una selecció del “Principat” com defensar-ne una del País Valencià?
Llavors, perquè no reclameu una selecció valenciana i sí reclameu una selecció del “Principat”?
Vinga, gràcies per l’atenció
Salut!
Com veus no insultava a ningú al meu comentari. Per això em va sorprendre que, quasi una setmana després de deixar-te el comentari encara no l’hages publicat al teu blog. I és ahí on tens el problema.
Personalment tinc dos teories del que ha pogut passar. La primera és que o bé la persona que teniu encarregada d’aprovar comentaris o bé tu mateix, no ha fet bé el seu treball o s’ha quedat sense internet i per tant, no ha pogut publicar-lo. La segona és que els comentaris que no t’agraden no els publiques.
Siga la que siga la de veres, tens un problema en tots dos casos. T’ho explique;
Si al cap de una setmana no teniu la capacitat de publicar un comentari sobre un post es que no enteneu el concepte dels blogs i la política. El blog no ha de ser per a un polític un escenari on pujar, fer un mítin i sentir una ovació. És més be, una taula per a compartir amb milers de persones i parlar, sentir comentaris i crítiques, establir una conversa entre el ciutadà (siga simpatitzant, votant o no) i el polític. Pots preguntar-li a Enric Nomdedeu, Carles Campuzano, o fins i tot el president d’Extremadura si disfruten més escrivint els posts o llegint i responent els comentaris.
Si en canvi, la de veres és la segona teoria, no mereixes cap comentari. Seria molt trist que la “nació completa” que dius defendre no puguera sobreviure a tres senzilles preguntes. I molt decebedor que el concepte de comentari que tens siga el d’ovació i lloa i no el de crítica i opinió.
En fi, açò és tot,
Com et vaig dir gràcies per l’atenció Salut!
Maig 30, 2008 a les 4:13 pm |
molt bo Taronget encara que crec que Cerdà té més d’un problema…
ale ànim i a seguir reflexionant…
Maig 30, 2008 a les 7:19 pm |
Curiosament coincidim en allò de fer-li un comentari al Cerdà al seu Blog i a més al mateix post. De la publicació ni se sap i de la respectuositat del missatge el puc jutjar com correcte.
Maig 30, 2008 a les 8:24 pm |
@rosella, hehe tens raó, però almenys este el pot solucionar amb més facilitat que els altres
@artur, llavors hauria d’afegir una nova opció: “la centralita” s’ha vist col·lapsada per rebre tants comentaris hehe
Juny 1, 2008 a les 8:34 pm |
ERC i ERPV tenen un greu problema d’identitat. Si Catalunya és una nació, segons el seu propi avantprojecte d’Estatut, com collons es neguen a acceptar que el País Valencià també ho siga?
ERPV més que pancatalanistes són catalunyòfils. Ni creuen en València, ni creuen en el seu propi País (Valencià, segons les sigles), ni volen saber-se’n res del que estiga fora dels límits del Principat.
Són una força forastera, amb tot el que vol dir això. Són pro-forasters. I amb els resultats electorals que hi trauen al País Valencià està més que demostrat.
Perdre el temps i l’energia amb eixos “xiquiliquatres” és manllevar esforços per a altres qüestions més importants. Al meu poble són uns autèntics frikis.
BLOC i endavant. Ni anticatalanistes tronats, ni catalunyòfils destrellatats!
Juny 1, 2008 a les 8:58 pm |
La veritat és que sorpren aquest atac d’intolerancia política, no esperava esta reacció en aquest blog, ni amb les formes ni amb els arguments.
Els arguments estan agarrats amb agulles, que vol dir això que des de Catalunya l’estatut pactat per la majoria de les forces polítiques no reconeix explicitament als valencians com a part integran de la nació catalana? Jo crec que això ho ha de expresar el poble valencià i qualsevol altra formula em pareix un error.
En quant al tema de les seleccions esportives, els jugadors valencians tenen la porta oberta per a jugar amb la selecció Catalana.
En fi podria continuar pero estic desmoralitzat despres de llegir els vostres comentaris. Sempre he votat al BLOC i tinc molts amics de ERPV. Per això no entenc la vostra actituc, que fem amb els llibres de Fuster? Fem una falla?
Juny 1, 2008 a les 9:09 pm |
Senent, com voràs no he centrat el debat en el contingut de l’article i el meu comentari sinó en el fet de que no estiga publicat més d’una setmana després. Censura o ineptitud? I dius que sóc un intolerant per parlar sobre açò? Vaja, molt haurà d’haver canviat el significat d’eixa paraula des de que la vaig aprendre com que per a que pugues etiquetar-nos així.
Ara si vols entrem als arguments… però avise, no era la meua intenció. I menys si els meus arguments poden ser rebuts com una mostra d’intolerància política… Què fem? Tu decidixes.
Juny 1, 2008 a les 9:38 pm |
NO parle d’intolerància solament pel que tu dius, sinò també pel que diu Vicent Navarro (”BLOC i endavant. Ni anticatalanistes tronats, ni catalunyòfils destrellatats!”). Crec que us equivoqueu d’enemic.
Desconec les causes per les quals no s’ha publicat el teu comentari. De tota manera, considere que els teus arguments no deuen preocupar en absolut a Agustí Cerdà. No cregues que ho ha fet per protegir-se dels teus arguments.
La identitat nacional que defensa ER es basa en el plebiscit quotidià; un concepte molt ampli i obert que admet moltes interpretacions i lectures. Les teues crítiques es basen en conceptes territorials de la identitat.
Juny 1, 2008 a les 10:48 pm |
“NO parle d’intolerància solament pel que tu dius,” és a dir, que en part si que parles d’intolerància pel que jo dic… ja m’explicaràs en quin moment sóc intolerant.
Em pots dir quin concepte “d’identitat plebiscitària/quotidiana” utilitza ERC quan diu:
1- Catalunya és una nació – Estatut aprovat al Parlament de Catalunya.
2- Proposem un pacte Nacional – Parlant d’un pacte entre partits de Catalunya
3- Una nació (la catalana) una selecció (la catalana)
Jo crec que està molt clar, i sobretot que ells ho tenen molt clar. Catalunya, de Pirineus al Sénia, és la seua nació. I fan molt bé.
Ara, nosaltres, a construir la nostra
Juny 2, 2008 a les 2:14 am |
un blog (o bloc) pot entendre’s de dos maneres diferents, o bé com una eina d’informació o com un instrument de comunicació.
Així, una persona que té un blog pot decidir si vol establir una comunicació amb la gent que llig i comenta els seus articles o no fer-ho. Dins del món blocaire polític hi ha de tot. Hi ha qui entén el seu blog com eina informativa (Enric Morera, per exemple, ja que mai establix debat ni respon a comentaris de la gent) i hi ha qui l’entén com instrument de comunicació (Enric Nomdedéu, per exemple, que si establix debat amb la gent que comenta les seues entrades). Tot i que pense que un blog (i més quan parlem del d’un polític) ha de ser entés com un instrument de comunicació més que com un pamflet purament informatiu, entenc que cadascú és lliure d’administrar el seu blog com vullga i que tota posició al respecte és igualment respectable. Després està el tema del filtre de comentaris. U pot supervisar els comentaris que la gent desa per decidir si són publicats o no. Lo normal seria que es publicaren tots aquells comentaris que aporten una opinió o argument respectuós i es suprimiren aquells comentaris que desqualifiquen o insulten obertament i no aporten res al lector ni a l’usuari del blog. Taronget ha escrit este post precisament per a denunciar que se li ha censurat un comentari que era respectuós i entén que si altres comentaris respectuosos han estat publicats i el seu no vol dir o bé que la censura ha estat deliberada o bé que ningú presta atenció a l’administració del blog de Cerdà. Si fóra lo primer, voldria dir que l’intolerant és Agustí Cerdà o qui siga que administra el blog en el seu nom, ja que ha censurat un comentari respectuós contrari a la tesi defensada en l’article, tancant així tota possibilitat de llegir una contra-argumentació (encara que algú puga considerar-la pobra o poc estructurada, no deixa de ser una contra-argumentació) i si el que ocorre és lo segon, que el blog esta desatés, vol dir que el blog no reuneix les condicions de ser una eina informativa i molt menys una eina de comunicació.
Per altra banda en este blog acostumem a criticar actituds que no ens agraden, vinguen d’on vinguen, i en este cas venen del senyor Cerdà. I això no crec que ens faça intolerants, en tot cas crítics i per tant exposats a crítica també, per això permetem que tu o qualsevol altre puga expresar ací les opinions que vulga com ho has fet tu, cosa que en el blog de Cerdà, no passa. Ahí està la diferència.
Juny 2, 2008 a les 2:03 pm |
Tens raó, Taronget. El teu missatge és totalment respectuós; no així el de Vicent Navarro, el qual denota una gran falta de respecte que tu has passat per alt.
En qualsevol cas, heu de ser concients que moltíssima gent que vota Bloc, entre els quals m’incloc, s’identifiquem nacionalment amb la idea de Països Catalans. Ho fem sense complexos, trencant antics prejudicis que a poc a poc aquesta societat va superant, malgrat actituts com la vostra.
No crec que em toque a mi la tasca d’explicar ací l’estrategia d’ER al País Valencià.
Però jo crec que ells molt coherentment presenten un projecte nacional molt ampli i obert amb diferents velocitats, de manera que cada territori ha de marcar els seus propis pasos amb total soberania i en funció de la representabilitat democràtica que les seues idees tinguen en la societat.
De moment, però, continuaré votant el BLOC.
Juny 2, 2008 a les 3:19 pm |
“En qualsevol cas, heu de ser concients que moltíssima gent que vota Bloc, entre els quals m’incloc, s’identifiquem nacionalment amb la idea de Països Catalans. Ho fem sense complexos, trencant antics prejudicis que a poc a poc aquesta societat va superant, malgrat actituts com la vostra.”
Què vol dir per a tu identificar-se nacionalment amb la idea de Països Catalans?
Ho dic perquè molta gent diu coses com estes i després parlant parlant me n’he adonat que de pro-PPCC només tenen l’etiqueta.
Parles de sobirania compartida? compartida entre qui? Catalunya, País Valencià i Balears? o algú més? Parles de sobirania per a cada país? d’un procés de conquesta de llibertats “a diferents velocitats” segons el país? un procés de conquesta de llibertats “a diferents velocitats” no implica l’existència de diferents subjectes polítics? es pot ser subjecte polític ple (és a dir, assolir la sobirania política) sense ser una nació política? si és així perquè Catalunya no ho fa? i si Catalunya no ho fa i li va bé, perquè nosaltres hem de mantenir-nos ferms en uns posicionaments que són ampliament rebutjats per la majoria de la població i ens condemnen a la marginalitat? Perquè ens empenyem en SER Catalunya quan sabem que la clau està en SER COM Catalunya?
Juny 2, 2008 a les 4:06 pm |
Amadeu, no anem a discutir ara si l’aguela fuma o no fuma.
Per a mi Països Catalans fa referència a un col·lectiu de persones. Ja se que el terme país és un terme geogràfic, però això es deu a que les persones acostumen a viure en un territori.
Com ja he dit soc votant del BLOC, entre altres coses per ser un partit que des de la recuperació de la democràcia ha defensat la nostra forma de ser catalans.
En el fons, pense que és un problema de noms, sempre els noms, a molta gent el terme català li sona a impossició dels veins del nord, sense adonar-se’n que el terme País Valencià pot sonar una impossició per a la majoria de valencians, que no tenen a la ciutat de València com a referent de res sent esta la que origina el nom del país. Pero discutir sobre asumptes de budell és molt complicat.
En el fons ací tots pensem igual, es tracta de una qüestió de formes, en democràcia cal respectar les idees de l’enemic. El que és trist, és que moltes voltes en política, els que pensem com nosaltres es converteixen en els pitjors enemics.
Juny 2, 2008 a les 4:36 pm |
“a molta gent el terme català li sona a impossició dels veins del nord, sense adonar-se’n que el terme País Valencià pot sonar una impossició per a la majoria de valencians, que no tenen a la ciutat de València com a referent de res sent esta la que origina el nom del país.”
Jo més bé diria que el terme català per a referir-se als valencians a tota la gent excepte a un 0,8% de la població li sona a lo que és, una invenció del veí de Sueca, Joan Fuster i tota la gent que el va seguir com si fóra Jesucrist (encara hui en dia), sense adonar-se’n que el terme Països Catalans pot sonar a una impossició per a la majoria de valencians, que tenen lo valencià (dins de l’espanyoleitat) com a referent de la seua identitat i que per tant sí es senten còmodes amb un nom per al territori que continga la paraula “valència” o “valencià/na, però no amb un que continga la paraula “català”.
Fes una ullada a la realitat i mira a vore qui s’acosta més, tu o jo. No és una qüestió d’enemistar-se amb ningú que pot pensar paregut, és qüestió de definir la realitat com és, no com ens agradaria que siguera.
Juny 2, 2008 a les 5:12 pm |
Supose que tens tota la raó del món, podríem dir que acabes de dir la veritat, la veritat estadística per ser concrets. Després està la veritat en majúscules, eixa que al contemplar-la et fa xicotet. Jo veig la política com una eina per a desmuntar les veritats estadístiques i construir societats justes. Tu segur que pensaves com jo, el que passa es que et vas perdre pel camí.
És molt graciós que una persona del BLOC es refugie darrere de la realitat quan és eixa mateixa realitat la que destrosa els seus postulats.
En fi, eixos arguments son els mateixos que utilitza el PPSOE per a desmuntar el discurs del BLOC.
Per cert, no sols Fuster, també Enric Valor “pel nostre Valencià, el Català de tots”, Ovidi Montllor, Estellés, Raimon, Obrint Pas, etc, etc, etc…
Ara fes una ullada a la realitat i mira a vore qui s’acosta més, el PPSOE o tu.
Juny 2, 2008 a les 5:58 pm |
El primer pas per a canviar la realitat és conéixer-la, i no sé quina és eixa realitat en majúscules de la que parles, sincerament, la realitat és com és, la realitat ens parla d’una comunitat de romanesos molt nombrosa a les comarques del nord, la realitat ens parla d’un pseudovalencianisme del PP que agrada a la gent, la realitat ens parla d’un anticatalanisme latent en la societat, i tot això són senyals que ens envia la realitat per a que puguem adaptar el disurs lo més intel·ligentment possible per tal de crèixer a poc a poc. I el fusterianisme ha demostrat no saber interpretar bé la realitat, ha demostrat no saber encapçalar les reivindicacions valencianistes, autonomistes, identitàries i regionalistes dels valencians, per això Fuster hui en dia té tans detractors dins del moviment nacionalista valencià com fora d’ell, per això Ovidi Montllor mai va tocar a canal 9, per això Raimon torna a Madrid a recordar aquell mític concert i els valencians de la meua generació no saben ni qui és eixe tio, per això Obrint Pas malgrat ser un grup MOLT BO, malgrat estar en un moment donat en el TOP TEN de l’FNAC en número de discs venuts, no es tingut com un dels referents de la música valenciana. Perquè el fusterianisme és essencialista en gran mesura, i la seua essència, no ha agradat mai als valencians. I això t’ho dic jo que sóc del Bloc, i si en això coincidisc amb el PP i el PSOE doncs mira, no vaig a estar mirant de no coincidir amb ells, és el que pense jo, després d’haver-ho rumiat, ells segurament, mai s’ho hauran plantejat amb tanta cura.
Juny 2, 2008 a les 6:39 pm |
No se si t’he entés bé, dius que el PPSOE no s’ho ha mirat amb tanta cura. Què?
La situació actual de la nostra cultura? Jo crec que no és que no s’ho miren amb cura, és molt pitjor, es tracta d’una realitat que ells han dissenyat amb molta cura. Pregunta al teu amic Taronget sobre la importància de controlar el marc de joc i del que costa modificar-lo. Milions i milions de les antigues pessetes que durant la batalla de València van destinar des de Madrid per a fomentar el Blaverisme i l’autoodi durant els 70 i els 80. Tu eres el fruit, l’escepticisme és la vacuna.
I pense que la figura de Fuster no té tants detractors, els detracors els tenen els fusterians radicals, el fusterianisme mal entés.
L’estrategia que has pres em pareix equivocada, encara que la puc entendre des d’ una lògica maquiavèlica, pero espere que la teua opinió no siga la majoritària dins del BLOC. Segons eixa lògica deuríem defensar el menjar ràpid, les pel·lícules americanes, la utilització del cotxe… no, això no pot ser la política.
Juny 2, 2008 a les 7:24 pm |
dic que el PPSOE no s’ha mirat amb cura l’evolució del nacionalisme valencià, i per suposat no s’han plantejat vies per a fer-lo créixer, ja que no és el seu nacionalisme, el seu nacionalisme és l’espanyol.
sí, supose que per qüestió d’edat sóc fruit de la societat valenciana sorgida després de la transició, la batalla de València i tots aquells desafortunats esdeveniments que han provocat la situació que tenim hui en dia. Com dic sóc fruit d’això per raons d’edat no per altra cosa, perquè el model democràtic, el model ideològic i el model nacional en el que m’identifique res tenen a vore amb els models que van impulsar eixos milions i milions de pessetes madrilenys (i també valencians i catalans).
Dius que la meua estratègia et pareix equivocada, potser, no pretenc dur la raó en tot, i equivocar-se és legítim. No obstant no pense que siga una lògica maquiavèlica (tot i que en alguns casos hi ha que ser maquiavèlics) sinó una lògica de construcció.
Ahir mateix li deia a ma mare que calia recuperar el dret foral valencià en matèria de règim econòmic matrimonial, a ma mare per exemple li resultaria beneficiós. Ella em va dir: què vol dir dret foral? – el que recollien els furs del regne de València, mare. I què són els Furs?- em va preguntar. Obviament, primer hauré d’explicar-li a ma mare el que eren els furs i com els vam perdre, després hauré d’explicar-li que deien els furs en matèria de règim econòmic matrimonial i finalment hauré de fer-li vore que la recuperació del dret foral la beneficia. Així demà ma mare potser vote al BLOC convençuda de que és la millor opció.
Ma mare no està preparada per a entendre que és important recuperar el dret foral, precisament perquè no sap que són els Furs. De la mateixa manera, la societat valenciana no està preparada per al discurs fusterià perquè els postulats del fusterianisme no els entenen.
Si es senten espanyols i valencians, haurem de fer que primer es senten més valencians que espanyols, després només valencians i després que interpreten que la llengua fa la nació i que vullguen constituir un estat propi amb la resta de valencianoparlants, està seria la meua lògica aplicada al fusterianisme. Lògica que el fusterianisme mai ha seguit fins a hui.
Hui sí (principalment els qui estan dins del BLOC), i com que encara estem en els primers estadis d’eixa evolució i tenim ara la tasca de fer que els valencians es senten més valencians que espanyols, jo no tinc cap problema en compartir sigles amb fusterians, perquè hui per hui tenim els mateixos objectius, que el País Valencià es senta país i es senta valencià. I si algun dia arribem al punt de que els valencians es senten i s’entenen com a un cos polític, cultural i identitari diferent llavors serà quan els fusterians parlaran a la societat de PPCC i jo els parlaré de nació valenciana dins d’una confederació europea.
Però les coses han de fer-se pas per pas i en termes que la gent puga entendre, per això no ixiré demà al carrer a parlar-li a la gent d’independència o de sobirania, i si fóra fusterià no ixiria tampoc a parlar-los de PPCC i nació catlaana, sinó a parlar-los de més autogovern, de la necessitat d’un partit d’obediència valenciana i els donaré arguments que puguen entendre i fer seus. i quan molta gent estiga convençuda d’això llavors donaré un altre pas.
Dius que esta lògica m’ha de portar a defensar coses en les que no crec, doncs no, me porta a defensar allò en lo que crec però de forma intel·ligent per a que més gent en el futur puga pensar com jo. I eixa lògica és precisament la lògica del Bloc, tant la dels fusterians com la dels no fusterians, anar pas a pas, “arreglant voreres”, fent política “des de baix cap a dalt” amb l’intenció “d’arrelar i créixer”.
Juny 2, 2008 a les 7:52 pm |
Ara sí que m’ha agradat com has parlat. Pero no es pot amagar allò que es pensa, i si la societat valenciana pareix adormida, la solució no és arrear-se dos valiums per a quedar-se al seu nivell, al contrari ens toca engrescar i fer soroll sense complexos. Les revolucions les fa el poble, però les preparen xicotetes minories que son poc representatives de la societat.
Fem un pas més, l’anticatalanisme està més superat del que pensem.
Ha sigut un plaeret parlar amb tu, malgrat les discrepancies.
Juny 2, 2008 a les 8:06 pm |
Igualment Senent, un debat molt acalorat jeje. Sé que de vegades sóc massa dur, però crec que ens cal molta autocrítica per a no repetir errors, crec que d’ahi venen la majoria de discrepàncies, per lo demés crec que podriem entendre’ns bé jeje, salut i país senent i gràcies per llegir-nos i pegar-nos canya quan ho creus oportú!
Juny 2, 2008 a les 9:11 pm |
Per un moment m’he trobat 20 anys més jove. Però vore el meu país (que és la meua nació) retrocedir 20 en el debat identitari em dona més mandra.
Pel que fa a la referència a la meua persona, com suposes, m’interessa molt més el debat (i el que n’aprenc9 que el que dic jo mateix. Malgrat que sempre he dit que m’apassiona comunicar, i que m’agrada fer d’articulista.
Juny 4, 2008 a les 6:24 am |
ai, jo no sé perquè discutiu bajocades; si després aplega Agustí Cerda i amolla frases famoses com aquestes: “O la lluites completa o la destrueixes per parts”.
Es a dir per ell, el Bloc és un ogre que destrueix el País Valencià. Si es que en tenim elefants grossos, llançats a la faena ja podem dir que este senyor és un il·luminat dels bons.
GENT D’ESQUENA FOREVER!!
foc, llum, destrucció!!
Juny 5, 2008 a les 11:11 pm |
Un aplaudiment pel debat. M’ha engantxat totalment.
Sols vull afegir una cosa, com a símil, de com m’agrada a mi funcionar, i tal volta servisca per a discernir entre les dues postures presentades.
Quan hi ha uns estirant d’una corda per que el punt central quede un pam més enllà, si jo estic amb ells, procure estirar per que en quede dos més enllà. Perquè a l’altra banda de la corda també hi ha altres que estiren per a que este punt no es moga. Llavors cal apretar més fort, no siga que sols ens quedem amb mig pam.
Espere que s’entenga.
Salutacions
Juny 15, 2008 a les 1:11 am |
[...] dia vos comentava que pensava que Agustí Cerdà, líder d’ERPV tenia un problema. I el tenia perquè o bé [...]