La CRISI ja està ací

Hui hem conegut les dades de l’atur del mes de maig i les coses no pinten bé. Per molt que la paraula crisi no aparega al vocabulari de molts dels nostres polítics i des de Moncloa s’afirme que amb el pessimisme no es crea ocupació, el millor que se pot fer per afrontar un problema -i greu com el que afrontem- és assumir-lo, analitzar-lo i posar-nos a buscar solucions.

Són molts els símptomes de la crisi. The Economist pronostica un creixemet de menys d’un 1% per als pròxims 2 anys, front el creixement de casi 4% que hem tingut estos anys. Això vol dir atur, molt d’atur. I ací, al nostre benvolgut País Valencià, som líders en la pujada de la desocupació segons ens conten tots els mitjans de comunicació hui.

Si, sabiem que este moment arribaria. Ho sabiem i ho vam dir. Però en política la gestió del temps és tan important com el contingut del missatge que vols trasmetre. I si a les passades eleccions la percepció era la del luxe, el creixementi el “progreso” (entenent progrés per destrucció del territori, bombolla immobiliària i malbaratament de recursos públics), ara la percepció és una altra, i així ho de assenyalen les dades del CIS a nivell estatal.

A més de la gestió del temps, és important el missatge. Que estem malament està clar. I caldria recordar que el valencianisme progressista ja ho deia ara fa un any. Però el missatge ha de centrar-se en una alternativa. Mesures a curt termini per afrontar les dificultats i unes línies per començar a construir un model econòmic alternatiu, a mitjà-termini.

Per això trobe molt encertat l’article del Secretari de Política Econòmica del Bloc, Rafa Beneyto, publicat fa uns dies al Levante-EMV. És un bon pas. Parla d’innovació, de recaptació i regulació fiscal per poder incentivar una economia de valor afegit. Parla d’educació, formació professional. Parla d’infraestructures necessàries i de facilitar els ara embolicats tràmits per la creació d’empreses. En definitiva parla de passar d’un país de rajola a un país d’emprenedors i innovació.

Beneyto també parla de la tardia reacció del govern valencià (PP). I podria haver parlat (però entenc que l’article s’hauria allargat prou) dels models que ens oferixen la resta d’opcions polítiques als valencians. Fem un repàs. El PP ens oferix una empresa de gestió d’esdeveniments pagada per tots els valencians. Ens oferix una política de gestió del pressupost sense cap contenció, un deute disparat que pagarem tots en algun moment. El PSOE té un model, esperem que ens ho explique Lerma (o el seu possible sustitut – Lerma 2.0, a.k.a Ximo Puig) algun dia. Fins ara, estan més preocupats per dir que no és culpa de ZP que d’oferir una alternativa. I EU segurament parle de pujar impostos i que l’Estat actue sense dir ni on ni com.

Hem de fer un esforç molt gran per comunicar esta realitat. El context, els models que ens proposen i l’alternativa del valencianisme polític. Perquè sinó encara ens culparan a nosaltres de la crisi. Ah no, si això ja ho han fet: acusar a Compromís de perjudicar el sector de la construcció per criticar la destrucció del territori (recorde la notícia pero no la trobe, si algú la té que la pose als comentaris).

En fi, com tantes vegades s’ha dit: It’s economy, stupid!