Sobre la conferència

Passen les hores des de la Conferència Nacional del BLOC, i crec que puc afirmar que, si més no, l’acte ha tingut més ressò als mitjans de comunicació de mases que als espais cibernètics valencianistes (II). Açò respon a un fet prou senzill, i és què, segons el meu parer, poc es pot dir de la conferència. Crec que la millor manera de definir-la seria: “res de nou”.

I per a mi, que es celebre una conferència, i que després d’ésta ningú tinga res a dir ni a comentar, és simptoma de que, en realitat, hi ha molt a dir. En realitat, poca polseguera ha alçat l’assumpte. Les intervencions del personal han girat més al voltant de temes de caràcter organitzatiu i intern que de temes estràtegics/ideològics/polítics. La conferència ha consistit en la lectura d’unes conclusions derivades de les reflexions dels col·lectius locals, i després, un torn obert de paraula on molts militants de molt bona voluntat han expressat les seues opinions sobre el que hem de fer i com ho hem de fer. I sincerament, com deia mon iaio: ”de forment ni un gra”.

I no perquè el que s’ha parlat no siga necessari o no haja estat productiu el debat i la posada en comú d’idees. Sinó perquè (en teoria) en esta conferència s’anaven a parlar coses ben distintes a si els col·lectius locals han de tindre com a mínim un conseller nacional o si s’ha de seguir amb l’estructura de delegats per agrupacions comarcals. Repetisc que no pense que açò siga negatiu, el que passa és que esperava que el debat girara al voltant d’altres assumptes com per exemple: Després d’obtindre els pitjor resultats electorals de la història del BLOC, com anem a afrontar estratègicament el discurs de cara al 2011.

I és que sinó recorde malament (i això hi ha qui podria explicar-ho millor que jo), esta conferència va estar proposada per Enric Nomdedéu a l’executiva nacional en termes ben diferents precisament després de la desfeta electoral. La conferència (en teoria) havia de servir per a aglutinar el partit baix el paraigua d’un discurs i una estratègia. Una estratègia que havia de ser sotmesa i reflexionada per la militància. Sincerament no hi he vist hui, l’estratègia de cara al 2011 reflexionada per la militància. Sí he vist les conclusions i les aportacions de la militància envers temes interns i organitzatius (que com ja he dit són molt importants) però res més enllà.

El discurs de Morera ha estat el mateix que quan vam fer el Compromís, el mateix amb el qual se’ns va engrescar davant la contesa electoral d’enguany (previ pacte amb Llamazares i previ pacte amb IdPV): “liderar el tercer espai de la política valenciana”. I jo quan més escolte eixa frase menys sentit li trobe i més complicat em resulta esbrinar-ne el significat. Té ara el mateix significat “liderar el tercer espai” que quan el Consell Nacional va aprovar el pacte amb IU de cara a les eleccions estatals? com d’ampla és eixa voluntat de lideratge que abarca posicions tan diferents com dispersar completament el missatge dins la marca IU, fer una coalició de barreja d’etiquetes i ser el tercer pol de la política valenciana tot sols alhora?

Fins ara pensava que este tema no em preocupava només a mi. Que la militància n’era conscient. Que hi havia un sentir generalitzat de que ens calia reorientar el discurs de cara al 2011 perquè el discurs no estava ben definit i calia revisar-lo, reafermar-lo en allò que convenia i desfer-nos de les pràctiques que fins ara ens havien perjudicat. Per això, espere que s’entenga, que el fet de que els temes estratègics i ideològics hagen estat tocats hui de passada i sense profundització, no només pel nostre secretari general sinó també per la militància m’ha deixat, com a mínim, sorprés.

I com deia al principi, veient les poques reaccions que ha suscitat la conferència a posteriori (tot i que sóc conscient de que no han passat ni 24 hores) no em queda altra que pensar que hi ha una mena de escepticisme generalitzat que, fa uns dies afectava sobretot a la gent de fora del partit però que hui és ja un escepticisme intern.

Veient els resultats electorals, és evident que alguna cosa no funciona. Veient les crítiques que l’opinió pública ens fa, és evident que alguna cosa no funciona. Veient l’escepticisme que hi ha no dins del partit sinó, sobretot al seu voltant, és evident que alguna cosa no funciona. Veient que fins i tot des de dins del partit la gent demana canvis és evident que la cosa no funciona. Però senyors, després de fer una conferència nacional que ningú tinga res a dir i l’escepticisme arramble tot l’espectre… això ja és per a pensar-s’ho.

Tot projecte polític que aspira a créixer viu, com les persones, diverses etapes. Hi ha un temps per a sentar les bases mínimes, eixes que fan que un grup de gent decidisca dur endavant un projecte. Després ve l’etapa de la definició estratègica, on el partit decideix què vol ser de major. Després ve la fase de portar a la pràctica el que s’ha parlat. I, finalment i amb un poc de sort, arriba l’hora de collir els fruits, l’etapa en la que el partit es fa major, es fa madur i es consolida a nivell institucional. Doncs bé, sembla que al BLOC li passa que s’ha fet major sense saber que vol ser de major i enlloc de preguntar-s’ho d’una vegada per totes i deixar-ho clar resulta que s’ha pres la decisió d’ignorar l’assumpte com si fóra un problema que no existeix.

Abans s’escoltaven veus crítiques des de dins, això en certa mesura, em preocupava. Hui, després de la conferència ja no s’escolten veus, ni crítiques ni condescendents. S’ha produit el silenci del valencianisme. I com diuen per ahi: “quien calla otorga”