la Casa (imperfecta) del Valencianisme

Portem un estiu de nostàlgies. Fa 20 anys de la publicació de Document 88, 90 anys de la Declaració Valencianista, i sembla que esta avinentesa ha fet resorgir en els cors i els blogs d’alguns valencianistes el record d’allò que es va anomenar (i s’anomena): Tercera via.

El meu company de blog ja ha dit la seua al respecte, molts altres també ho han fet. A mi m’agradaria dir la meua, demanant disculpes de bestreta. Disculpes, no per allò que diré ara (que és una opinió com qualsevol altra), sinó perquè parle des d’un desconeixement important. Jo no vaig viure la Transició, ni la Batalla de València. No vaig estudiar valencià a Lo Rat Penat als seixanta, ni vaig descobrir el nou valencianisme de Fuster a la biblioteca de la Universitat de València. No porte massa manifestacions del 25 d’abril a l’esquena, i tot i això ja sent que me’n sobren unes quantes. La meua familia no és catalanista, ni tampoc blavera (almenys, no la més pròxima). No vaig viure les reunions a l’hotel Inglés, ni vaig vore el naixement de la Tercera Via. Per a ser sincers, he de dir que no recorde ni el Lizondisme, ni la creació del BLOC. Ni tan sols estava present quan Mayor deia això de “ni rojos ni blaus, som taronges” ni militava al 2003 en la fatídica nit electoral. Jo sóc nou, i Déu sap que m’ha costat entendre com estan les coses en el món valencianista. Jo sóc de la generació “Barberà”, lo de Barberà és per Rita, no per Faustí, i és que des de que tinc consciència, no he conegut cap altra alcaldessa al meu “poble”. Per tant, a mi,  si em preguntaren això de l’anunci de KAS: ¿y tú de quién eres?  M’ho voria magre per a contestar. Jo no sóc ni fusterià ni blaver, ni adlertista ni mirista, ni tercerviista ni ratpenatista ni nosaltrista. Jo sóc Amadeu, i vinc de ma casa a treballar pel poble valencià (si em deixen). De segur que acabaran posant-me etiquetes, de fet ja me n’han posat de tots els colors, però el que vull dir és que per edat i per temps, jo no vinc de cap tradició ni tinc un curriculum valencianista que permeta etiquetar-me de manera clara.

Si haguera de definir-me faria això que ha dit Pere Fuset al seu blog: valencianista i punt. I així és com m’agrada entendre també a la resta de persones que es mouen pel “mundillo” del valencianisme, independentment de la tradició de la que vinguen o el curriculum que porten. Estic d’acord amb això que diu Pere de que la Tercera Via ha donat a llum al valencianisme de hui en dia. Però no estic d’acord amb que la Tercera via haja mort. la Tercera Via ha donat com a fruit el diàleg entre valencianistes, ha apropat les vores del riu, però no ha fet que les vores es junten. Així, la tercera via no ha servit per a que les altres corrents desapareguen, s’ha instal·lat al bell mig de l’eix del valencianisme, entre blaverisme i catalanisme. I la seua contribució ha propiciat que es suavitzen els posicionaments, que s’encete el diàleg i sobretot, com ja he dit, que el sorgisca el valencianisme com alguna cosa mínimament sòlida.

Mínimament, perquè només ha sorgit en dos àmbits, el teòric, i el polític. Als llibres i als partits, per a que ens entenguem. I quan dic partits, m’estic referint al BLOC. el BLOC no és un partit tercerviista, és un partit valencianista. És l’instrument polític que millor ha sabut donar acollida al valencianisme que va donar a llum la Tercera Via. La gent del BLOC, en la seua majoria, és gent que ve d’una vora del riu,  gent que ve d’una tradició, gent que té un currículum determinat. Vora, tradició i currículum que tots coneguem sobradament. I alhora eixa gent ha sigut la que ha donat el pas d’obrir el camí al valencianisme sense vora, tradició ni currículum. Ho diuen els documents, ho diuen els estatuts, ho diu el seu secretari general i els seus militants i també ho diuen els seus fets: El BLOC pretén ser la casa comuna del valencianisme. La casa de tots, sense currículums, ni vores, ni tradicions.

Però el BLOC és un partit, un partit menut, no cal que ho diga, un partit modest. I supose que tampoc cal que diga que els partits estan formats per persones. I les persones no som perfectes. Segurament el BLOC no ha fet tot el que estava al seu abast per a esdevindre eixa casa gran que pretén ser. Segurament ha comés molts errors, errors importants. Segurament, el BLOC s’haja desviat del seu camí inicial. Però senyors, no es pot acusar al BLOC d’haver fracassat en este sentit. Perquè a banda d’este partit, qui més ha fet alguna cosa per a apropar-se a la societat? qui més ha modificat postulats i ha renovat el discurs de manera tan clara com ho ha fet el BLOC? ONV? UDPV? UV?

Com he dit, el BLOC pot  haver errat en moltíssimes coses. Jo mateix podria omplir 3 posts sencers a este blog sobre errades, o faltes de perspectiva o males estratègies. És criticable, l’actuació del BLOC, clar que sí! Però que més hi ha? on estan els qui, aplicant la seua visió del valencianisme han aconseguit un mínim suport de la societat? on està el partit valencianista que a colp de resultat electoral li demostre al BLOC que la seua manera de fer valencianisme no és la correcta? On estan els milers de valencianistes que reclamen un nou rumb al principal partit del moviment?

Quan anava a escola vaig conéixer a un capellà jove, no arribaria als 30, un dia, encuriosit li vaig preguntar que com podia estar dins d’una institució tan passada de rosca com l’esglesia. Ell em va respondre que estava en contra de moltes de les coses de l’esglesia, però que pretenia canviar-les des de dins. Vos assegure que és molt més senzill canviar el valencianisme del BLOC des de dins que canviar l’esglesia des de dins. I amb açò no convide a ningú a que s’afilie al partit, sinó que convide a tots aquells que no els agrada el panorama a aglutinar forces i a presentar una alternativa, des de dins o des de fora. Però pretendre obrir el meló, començar de zero, quan no se sap amb quina gent es compta. Engrescar a la gent des de l’anonimat per a que faça coses o parlar del fracàs del BLOC quan ningú ha aconseguit arribar mes lluny des dels temps de Lizondo (suposant que Lizondo puga considerar-se valencianista, que no ho sé) em pareix, com a mínim, injust.

Les persones no som perfectes, el BLOC no és perfecte, el valencianisme no serà mai perfecte. Amb el que tenim, amb això és amb el que hem de treballar. Si haguera d’esperar la perfecció mai m’haguera afiliat, però crec que les coses poden millorar-se, podem millorar-les, entre tots, junts, sent conscients de que el valencianisme mai plourà a gust de tots.