Durant estes últimes setmanes i coincidint amb la celebració del GP d’Europa, la Ciutat de València s’ha omplit de cartells de la Generalitat i l’Ajuntament amb l’eslògan: “ Valencia, tenemos la fórmula”. Un doble missatge que cal entendre: no només tenim la F1 sinó que tenim la fórmula, se suposa i com diria Camps “per al progrés i el benestar de tots els ciutadans de la Comunitat (sic)”. Una fórmula fonamentada en organitzar grans esdeveniments del tipus F1 i America’s Cup, que després dels projectes faraònics –i eternament deficitaris- de Zaplana, ajuden a impulsar l’economia valenciana des del turisme.
No seré jo qui diga que el circuit urbà és una bogeria i que són totes desavantatges per als valencians. Perquè no és així. Però la política és l’art de gestionar prioritats amb uns determinats recursos, i no puc estar d’acord ni en les prioritats ni en la gestió del govern valencià.
Hui hem conegut dos informes significatius. Els resumisc. En educació, només Ceuta ens supera en matèria de fracàs escolar. En sanitat, ocupem l’últim lloc de la classificació tenint en compte dades com ara els llits disponibles, la despesa sanitària, els recursos humans, etc.
Sumem les dades que han aparegut els últims dies: tenim el major deute per habitant de tot l’Estat i l’atur afecta sobretot al sector de la construcció i per tant som els valencians dels més afectats.
I quina és la fórmula del PP davant esta situació? Pagar milions i milions d’euros en esdeveniments, concerts i projectes lúdics deficitaris i continuar manipulant l’opinió pública per a creure’ns el melic del món, sense més idees que convertir la Generalitat en una mena d’empresa per organitzar espectacles.
És el PSOE l’alternativa quan no poden exigir al govern central un millor finançament per ordres de Madrid i els seus caps de Ferraz (i el que és pitjor: de Moncloa!) es neguen a vore la crisi econòmica?
Jo crec que amb esta situació queda clar per què alguns pensem que n’hi ha espai per al valencianisme progressista. Eixe espai valencià i de progrés amb prioritats clares: sanitat, educació, redefinició del model econòmic d’un model especulatiu a un model d’innovació i emprenedors. Entre altres coses perquè per a canviar la situació calen diners, i només des del valencianisme es pot exigir un finançament just per als valencians.
Ni PP ni PSOE són la solució a la crisi (econòmica i social) del nostre país. Ans al contrari, són part del problema.
