per vore-ho en gran: http://3.bp.blogspot.com/_eZlJxkloDCE/SM_vN93mKfI/AAAAAAAABUI/s8PM3WdM9fU/s1600-h/2851494961_f5809bf69f_b.jpg
Ja fa molt de temps (massa, ho sé) que no escric al blog. De fet, Taronget també porta una sequera important, i sembla que el blog ha sofert un sobtat abandonament. Doncs ja n’hi ha prou, no?
I com tornar sempre costa, millor fer-ho a poc a poc, així que el tema de hui és un tema “light”, però que ha donat prou que parlar. Fa no massa temps vaig obrir un fil a Valencianisme.com amb l’esquema satíric que veieu més amunt, en ella pretenia fer una crítica graciosa (però al mateix temps dura, a la situació del valencianisme polític). En principi açò és una tonterieta com qualsevol altra, sense cap trascendència, de no ser perquè sembla que l’esquema ha agradat prou. A valencianisme.com va servir per a que s’encetara un fil de discussió que ja porta més de deu pàgines al voltant de “la nació dels valencians”. el blog Vent d Cabylia també es feia ressò de l’esquema i a més a més donava una explicació més o menys detallada de cada “capelleta”, eixe post acumula 24 comentaris, que en són prou, que per a tractar sobre una frikada com ésta, són molts. També apareix a un fil obert al fòrum de la PJV sobre la unió del valencianisme i curiosament sembla que també agrada (per cert, no, no em molesta que el pengeu).
Davant este xicotet “èxit” de tan absurda iniciativa, crec que l’esquema mereixia un lloquet a Nocapencapcap. A més m’agradaria fer una xicoteta reflexió sobre la situació atual del valencianisme.
Bo, allà vaig. El valencianisme polític, entés com el moviment que se fonamenta en la construcció nacional del poble valencià des de l’àmbit de lo polític i que al friki-esquema apareix delimitat per les fronteres de Mordor i Polònia; és un moviment actualment en decadència. D’entre les causes que originen esta situació trobe que la principal és, sobretot, que molta de la gent que conforma eixe moviment no reconeix als altres com a part del mateix. Amb açò, vull dir, que l’entesa entre els diferents corrents no només no existeix sinó que sembla totalment inviable.
Això té molt de sorprenent, puix tot i les diferències ideològiques i estratègiques, és norma, que en tot moviment de construcció nacional existeisca entre les parts una mínima comunicació i contacte i que tots es reconeguen com a part del mateix moviment. Ací no. I no cauré en l’anàlisi fàcil de dir que el poble valencià és meninfot, i que el valencianisme és reflex d’eixe meninfotisme, perquè tots sabem que el problema és un altre, el problema és de base, de fonament. I per això el valencianisme polític es mostra incapaç d’avançar en la convergència de les seues parts cap a un lloc comú de diàleg, comunicació, enteniment i reconeixement mutu (aclarisc de bestreta per a qui em puga malinterpretar que no estic parlant ací d’una unió material ni de la creació d’un front únic).
Este problema de base, impedix el reconeixement de les parts i per tant la coordinació i la cooperació (que no la integració) d’éstes com a part d’un tot i per tant dificulta l’eixamplament del moviment. Este problema de base, naix amb la divisió en blocs, fruit de la transició política dels setanta i dura fins al dia de hui. El problema de base no és altre que la qüestió lingüística. La llengua dels valencians en lloc d’unir-los, els separa i els enfronta (podria ser éste el titular). Açò en Galiza, per exemple no passa. Allà també existeix la controvèrsia envers la llengua, no obstant això els galeguistes es reconeixen a sí mateixos i no fan de la qüestió lingüística una divisió de blocs irreconciliables. Això em porta a entendre, que el valencianisme, tot el valencianisme, confon l’eix prioritari de divisió. Confon el cleavage. El cleavage del valencianisme, el principal, el vertaderament important deuria ser el nacional (espanyolisme–valencianisme) i no el lingüístic (valencià, llengua compartida–valencià llengua diferent). Nosaltres, tot el valencianisme, és qui ha donat a eixe eix la importància que té hui en dia, tal vegada perquè en el passat, per circumstàncies històriques el nacionalisme va agafar la llengua com a principal element estructurador, i va entrar en la dinàmica del nacionalisme lingüístic, dinàmica que hui en dia continúa dividint-nos en comptes d’apropar-nos i que sembla que no som capaços de trencar.
La llengua és i ha de ser una peça clau en la construcció nacional del poble valencià, però l’estratègia emprada, la de seguir utilitzant la llengua com una frontera més, entre la de Mordor i la de Polònia i a més a més molt més profunda i evident que estes dos, és una estratègia funesta per a aconseguir eixamplar el valencianisme i per tant és negatiu per a la construcció nacional. Aprengam dels altres pobles que lluiten com nosaltres per la construcció de les seues respectives realitats polític-nacionals. Retornem l’eix nacional (valencianisme-espanyolisme) al lloc que li correspon com a principal. Només així podrem fer algo de profit. És un suggeriment.
Setembre 24, 2008 a les 7:33 am |
L’esquema en si, és tot un tractat, una tesi doctoral resumida en un diagrama i sense dubte el resultat d’una àmplia reflexió de dies mesos inclús anys… o d’una nit de borratxera.
No és d’estranyar que tinga tan ampli recorregut entre gent de tan diversa procedència, tots quedem bé i mal a parts iguals i com és el nostre costum tots mirem els defectes posats en evidència dels altres i ens recreem en la nostra part positiva, sense donar-nos compte que lo que reflectix el diagrama és un absolut i total desastre, un futur negre per a la major part dels qui allí estan-estem.
Per a començar amb una article light, t’has llançat al toll de cap, la qual cosa sempre és d’agrair.
Un abraç.
El del mortero
Setembre 26, 2008 a les 12:08 am |
Molt bon post per a tornar a la càrrega hehe.
I una temàtica que necessita de l’humor, per què sinó… pots arribar facilment a la depressió.
Però bé, hem de ser optimistes. Perquè amb derrotisme mai farem res. Hem de ser optimistes i pensar que serem capaços de superar eixes divisions i arribar al reconeiximent entre valencianistes, i vore on estem d’acord i on no ho estem, sense fer de la divergència un motiu per començar guerres i batalles on ja sabem qui perd i qui guanya.
I si som encara més optimistes pensarem que fent això siguem capaços de deslligar finalment valencianisme i conflicte i poder oferir un projecte de solucions en lloc d’una moviment generador de problemes.
Octubre 15, 2008 a les 8:10 pm |
Em pareix molt bé que demostres que et saps la teoria dels “cleavages” de Lipset i Rokkan, però per favor, sols maltractant així la llengua fem més fort l’espanyolisme, la llengua, estic d’acord amb tu, no te que ser motiu de conflicte i no ho serà si d’una vegada per totes la utilitzem com cal.
trascendència–> transcendència
s’encetara –> s’encetarà
aprengam –> aprenguem
algo–> no existeix, caldria dir “alguna cosa”
Octubre 15, 2008 a les 10:11 pm |
Gràcies Vi100 per corregir-me les tres faltes (s’encetara està ben escrit, imperfet de subjuntiu):
“A valencianisme.com va servir per a que s’encetara un fil de discussió que ja porta més de deu pàgines al voltant de “la nació dels valencians”.”
Em felicite a mi mateix de que només hages trobat tres faltes, i que, a més a més siguen les tres fruit de que ho vaig escriure a la 1 de la matinada, no perquè no en siga conscient. M’alegra vore que sí utilitze la llengua com cal, i que la meua cura a l’hora d’escriure és tinguda en compte pels lectors, que fins al moment mai s’havien queixat, fins a hui, clar. També m’alegre, després de llegir les teues paraules, de no fer-li el joc a l’espanyolisme.
Malgrat això sóc un ésser humà, i seguiré comentent errades i faltes. Espere que per culpa meua cap nació estrangera siga conquerida per l’imperialisme espanyol
Octubre 15, 2008 a les 10:20 pm |
Dues errades més Amadeu:
Em felicite a mi mateix de que, en tot cas, la que duria accent, de què. Però el correcte és sense la de: Em felicite a mi mateix que… El mateix t’ocorre a la línia següent: Es fruit de què…
Vinga, cal posar-se les piles que els exàmens de la junta estan ja a la vora de la cantonada!!!
Octubre 15, 2008 a les 11:42 pm |
Los ecsàmens de la chunta els teng aprobads desde fa tems, Ademés m’abalen 2 premis de narratiba curta en valencià i un 9,8 en l’ecsamen de sellectiu en valencià, la nota mès alta del meu coleche.
podem fer dos coses, o bé seguishes correchint-me les faltes o mos dediquem a devatre sobre els continguts dels posts, que açí taronchet i yo penchem. Gràsies.