9-O: Crònica d’un gran matí

Vaig a començar este post amb un advertiment. Si el que busques és llegir una crònica de com des d’una balconada es desplega una bandera, no estàs en el lloc adequat.  Ni tan sols per a llegir una opinió al respecte. Ja n’hi haurà temps per a parlar sobre això, però vull que el primer post sobre els fets del 9 d’Octubre de 2008 siga sobre els meus companys i companyes.

I és que, per segon any consecutiu, el BLOC JOVE, juntament amb simpatitzants, i membres d’altres formacions, varem participar de l’acte oficial del nostre Dia Nacional que es celebra al Cap i Casal: la Processó Cívica. I ho ferem darrere d’una pancarta que resumia molt bé el nostre esperit: Construïm el Valencianisme. No és una construcció d’eixes que destrossen el nostre territori i embruten el paisatge, sinó d’eixes que cimenten les possibilitats d’un moviment necessari per al nostre país i la seua gent.

Els preparatius foren molts, la primera prioritat, com sempre, la seguretat. Enguany decidirem (després d’un intens debat, això si) fer una convocatòria apartidista, perquè ens constava que membres d’altres partits volien participar. Com a garantia posàvem unes condicions que tot aquell que vulguera participar hauria de complir. L’idea era la de continuar el camí mamprés l’any passat: fer una participació constructiva, consolidant així la presència del valencianisme polític a la processó. Amb les idees clares: no compartiríem pancarta amb qui no anara amb eixe esperit. Finalment i afortunadament, podem dir que eixa premisa es va complir.

Després de la nit del 8, amb marxa cívica, concert, i pluja torrencial de camí a casa inclosa, el despertador havia de sonar vàries voltes abans de que li fera cas. Senyeres, cutre-megàfon per si s’oblidaven de l’altre i anar cap al lloc de convocatòria on m’esperava una grata sorpresa. Des de lluny ja es poda vore un bon grapat de gent, cosa que m’alegrà molt. Si l’any passat podíem parlar de 15 o 20 persones que participarem, enguany la xifra estava en 40 (exactes i després de fer el recompte una vegada dins).

I per començar algunes notes per a recordar. Com rebre amb un “Morera President” el pas del secretari general del Bloc que es va acostar a parlar amb nosaltres, o l’alegria de vore com la senyera gegant que despenjava Unió Valenciana portava una estrela.

Una vegada dins de la processó, podem dir que degut a la nostra posició dins de la marxa (lluny dels grups nacionalistes valencians -com l’any passat-, i entre dos grups representants de l’odi més inhumà) varem tindre una dosi addicional d’adrenalina. Però com l’any passat, a cada pas podiem vore gent que ens aplaudia, que s’alegraven de la nostra presència. Potser gent que ha anat anys i anys a la processó sense trobar a qui esperava trobar. Potser gent que es felicitava de que el nostre valencianisme puguera gaudir de la celebració oficial. No ho sabem, però ahi estaven, posant el color davant l’obscuritat del insult i la intolerància.  Només per ells ja paga la pena tot l’esforç.

El ja clàssic càntic de “Som i Serem Valencians”, la “Cançó de Lluita” (per cert, m’estranya que no ploguera en eixe moment), el “On estan, on estan, els diners dels valencians”, el “Jo sóc Valencià” o els reivindicatius “Nació Valenciana lliure i sobirana” o “Visca València, Lliure!” acompanyaren el nostre recorregut fins el lloc on varem decidir, com l’any passat, posar punt i final a la nostra participació en la Processó Cívica.

I ara, mentres continuem treballant tots els dies amb el mateix esperit que ens mou a estar presents al 9 d’Octubre, -i sense caure en el típic tòpic faller- comencem a preparar la nostra presència de l’any que ve. Crec que podem extraure alguns apunts que ens ajudaran a millorar l’organització, i així ho farem.

Vull tancar esta crònica amb el meu agraïment sincer cap als 40 valencianistes que varen viure amb desig de normalitat el nostre Dia Nacional pels carrers del centre de València un matí que amenaça pluja. Amb vosaltres, i amb tots els que es vagen sumant, si que puc dir amb convenciment que CONSTRUIM EL VALENCIANISME.