El món s’ha tornat boig

Els mateixos que deien fa uns mesos (concretament abans de les eleccions) que no hi havia crisi, ara diuen que sí n’hi ha.  A l’estat espanyol, concretament, s’ajunten dues, la crisi financera internacional, (la famosa “Crisi Ninja”) i la crisi de la rajola “typical spanish”.

Ara els del PP, la dreta, diu que el govern el que ha de fer és donar diners als ciutadans i les families, i no a les empreses i als bancs (nyas coca! quant de mal fa estar a l’oposició), però estos no són els més bojos, per a bojos els republicans de Bush, que volen nacionalitzar bancs al més pur estil marxista.

Zapatero marxa a Xina a pidolar ajudes, i que la seua veu es deixe escoltar al G-20, en una acció que sembla del tot desesperada.

Sarkozy diu ara, després de lo que ha costat que el Banc Central Europeu tinga una autonomia respecte del poder polític, que el valor de l’Euro no hauria de ser cosa d’ells, que els governs deurien dir la seua al respecte.

El conseller Font de Mora diu que Educació per a la Ciutadania haurà d’estudiar-se en anglés i què, a més a més, àmb dos professors per aula, u per a fer l’explicació en castellà o valencià i l’altre per a traduïr-los-ho a l’anglés als alumnes. També diu que enviarà inspectors, per tal d’assegurar que açò siga així.

El jutge Garzón demana el certificat de defunció de Franco (en part, puc entendre que dubte de si veritablement ha mort).

Fa dos anys Espanya tenia un problema de sequera tan gran, que el tema era considerat assumpte d’estat. Enguany portem uns mesos de pluges ininterrompudes, i tenim mitja Espanya ofegant-se. Però tranquils, en quant pare de ploure tornaran amb la cançoneta de que plou poc i no tenim aigua.

A la ciutat de València, molts ciutadans esperem el proper “gran esdeveniment” de la Factoria PP, l’obertura del pont del Grau, també conegut com “El Perniler”. Un pont amb un remat que és dues vegades mes alt que el Museu Príncep Felip, i que lleva tota l’espectacularitat al complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències (No passa res, com la Ciutat de les Arts ens ha eixit barata sinó llueix no passa res).

Hui és un dia d’eixos en que mire el nom d’este blog i recorde per què el vam triar. Només puc afegir una cosa: el sistema està podrit.