Declaració Valencianista. Tan lluny i tan a prop.

Com sabeu, este mes de novembre, el valencianisme commemora el 90 aniversari de la Declaració Valencianista. Una cita molt coneguda d’Alfons Cucó i que Pere Fuset reproduïx al seu blog quan parla d’esta efemèride deia que “Paradoxalment, les èpoques més recents de la història valenciana resulten molt menys conegudes que alguns trets de la València medieval.[..] probablement aquest fet no és cap casualitat.” I no, no és cap casualitat. I sobretot, no ho és quan el valencianisme està emmarcat dins d’eixa història recent i ha sigut un actor important que ha determinat el que som hui.

La part positiva d’eixe desconeiximent és el redescobriment. És quan els valencianistes ens retrobem amb la nostra història com a moviment, aquella que va des de els primers compassos del Segle XX, fins als nostres dies, i l’assumim sencera, amb els seus moments dolços i agres, amb els seus èxits i fracassos, i ens permet, tot plegat, vore amb una certa perspectiva històrica l’anhel per un país millor.

Si 1902 i Faustí Barberà són assenyalats com el punt de partida del valencianisme polític, és 1918 any de la publicació de la Declaració Valencianista la prova més contundent de la seua maduresa com a projecte. I per tant, este aniversari no podia passar debades.

Així, la nit de dimecres, un centenar de valencianistes varem estar presents en un acte promogut i organitzat per l’ACV Tirant lo Blanc i el CAV Faustí Barberà. Un acte on es podia respirar una pluralitat que feia goig amb un significat ben evident i senzill alhora: que tots mantenim eixa declaració com a un referent ineludible per explicar el que som i el que volem.

Tot i l’antiguitat, la declaració planteja un projecte fet amb instruments que ens poden servir en l’actualitat. És una declaració allunyada de maximalismes però amb les coses clares, i disposada a oferir un projecte assumible a tots els valencians. Combinant intel•ligentment el desig de transformar la realitat amb la convicció de que eixa transformació ha de ser possible i realitzable.

Des d’ací i després de decidir no estendre’m massa en este post, perquè sóc capaç d’enrotllar-me més que una persiana, només puc fer dos coses. En primer lloc recomanar-vos la lectura del llibre que l’ACV Tirant lo Blanc ha editat per a l’ocasió (i que encertadament ha posat a disposició de tots els internautes).  I en segon lloc esperar que les lliçons del passat, aquelles que ens ajuden a avançar, ens siguen útils. El recentment signat “Manifest per un compromís polític valencianista” és un primer pas. Esperem, com afirma Enric Nomdedeu, que en la celebració del centenari puguem celebrar l’encert d’un camí que ja haurem recorregut.