Vicent Sanchis, periodista valencià i ex-director de l’AVUI em sorprén cada dia més. Fa un temps es limitava a dir-nos a la resta de valencians allò que som o deixem de ser, que no és poc!. Ens va mostrar el camí cap a la salvació: “no pots ser valencià sense ser català”… només caldria afegir un efecte d’eixos de televisió després d’un bon acudit: purumpumpushhh. Després, deixava clar, per a tranquilitat de tots, que els catalans sí que podien deixar a banda la valencianitat. Per a ells, ser només catalans els podia apanyar.
Ara, en canvi, ha deixat eixos debats de caire més filosòfic i ha entrat de ple en l’actualitat política valenciana, però sembla que tampoc és el seu punt fort. En primer lloc, qualifica de “filtracions” el fet de que la ponència haja estat publicada des del primer dia a la pàgina web del BLOC. Això diu poc (o molt, segons com es mire) d’un periodista.
Però cal reconéixer-li alguns mérits. I és que. tot i enterar-se de la ponència del BLOC per La Vanguardia, ha sigut capaç d’escriure dos articles en quatre dies dedicats a este tema. El primer es diu “Renunciar és sumar?”, on bàsicament com a periodista renuncia a demostrar que està ben informat. El segon, “D’un país que no anem fent” conjuga un títol tret del gran Raimon i algunes cites de Fuster per a certificar la mort del valencianisme polític. Poc original, certament.
Em costa contestar a certes coses que diu. Més per cansament que per altres motius . Havia pensat en fer un joc de paraules, en dir-li que renunciant a ser una força de govern renunciem a moltes altres coses que de segur (espere) ell també s’estima. Renunciaríem modernitzar el País Valencià, fent-lo un país més lliure. Renunciaríem a assegurar el futur de la llengua, a conservar i gaudir del nostre territori, a canviar els barracons per centres ben finançats, o passar de la rajola al I+D+i. I podria continuar fins l’extenuació, però no sé si paga la pena.
També havia pensat en enllaçar el post sobre les Renúncies que va escriure Amadeu… o acabar sentenciant, amb un altre joc de paraules, que gent com ell i amb eixes actituds, de ben segur que “no anirà fent país”, però que almenys, per solidaritat esquerrana, ens deixe el camí lliure als que sí que l’anem fent (o com a mínim, ho intentem).
Però he arribat a la conclusió de que tot això seria inútil si no faig una cosa abans: demanar-li que abans de disparar i certificar la mort del valencianisme (això si, còmodament i a distància), se llija les ponències i si té algun dubte, investigue per la viquipèdia (per exemple, l recomane esta referència sobre l’himne). Almenys serà un periodista que es documenta abans de “disparar”.
Desembre 15, 2008 a les 9:17 am |
Només dos coses:
1.- els periodistes cada dia em sorprenen més. Deuria existir una mena de tribunal que pugera controlar la veracitat de la informació que donen, i no és que jo no crega en la llibertat de premsa, és que ja m’ha passat vàries vegades, que he llegit articles on es diuen més mentides que veritats, això no és informar, és mentir, difamar, desinformar. I és tan fàcil fer-ho per la seua part que fa por només de pensar-ho. El terrorisme de la informació.
2.- Per favor, llegiu-vos les ponències abans de fer crítiques, més que res perquè la majoria de coses que DIUEN QUE DIU la ponència, són MENTIDA.
Desembre 15, 2008 a les 4:14 pm |
Com està el pati!!!!
“A cobert, que venen els nostres”
Desembre 15, 2008 a les 7:23 pm |
Senent, supose que això ho diràs per Sanchis no? perquè vamos… ell es diu dels “nostres” però pega amb garrot de ferro sens haver-se llegit un mec de la ponència.
Desembre 16, 2008 a les 2:06 pm |
Entrevista a Morera disponible en youtube sbre el congres:
Desembre 16, 2008 a les 9:14 pm |
El mès trist de tot açò ès que ni ell fa per contrastar la informació com periodista i valencià ni la gent mès sensibilitzada amb estos temes a catalunya farà per llegir-se les ponéncies.
“Enhorabona” Sanchis per fer pedagogia! Anime als catalans que conec i no conec a que la lligen i desprès en parlem.
Totalment d’acord Amadeu amb la teua proposta malgrat que això significara que el personal puguera ficar a tothom al mateix sac.
Desembre 18, 2008 a les 5:10 pm |
Alguns comentaris:
1) Si defensem la llengua, caldrà escriure bé, no? Ho dic per l’autor del bloc (o blog, o com es diga): tranquil·litat, el fet que la ponència…
2) Observe una preocupant actitud d’odi als catalans. En principi no té res a veure amb les fòbies blaveres, però… què voleu? Ja em comença a preocupar. Això és dividir; no podem renunciar al patrimoni cultural compartit (ni a Pere Calders, ni a Mercè Rodoreda, etc.). Això d’animar “els catalans”… De veritat, em recorda a certes fòbies que, l’únic que fan, és dividir.
3) Renunciar a ser “una força de govern”? Em sembla ambigu aquest punt. Què significa ser una força de govern? Abraçar certes coses encara que no cregues en elles? Més concesions? Ho pregunte amb sinceritat: què significa ser una força de govern? El BLOC està a les Corts gràcies a un “compromís”, per altra banda.
Desembre 18, 2008 a les 9:15 pm |
Hola Vicent, gràcies per la visita i per deixar-nos les teues apreciacions.
1) Me sorprén que només hages trobat dos errades. De tota manera, t’agraisc les correccions, encara que note que més que per ajudar estan fetes amb una altra motivació. Però ho deixarem ahí, perquè com més escric, i com a humil auto-aprenent de la llengua, tinc més possibilitats de cometre errades i que es pose en dubte la meua estima pel valencià.
2) Odi als catalans? No sóc dels que pensen que per compartir algunes coses ho compartim tot, això si, però no ser catalanista no et fa anti-catalanista. Dis-me en quina línia he demostrat alguna actitud d’odi cap els catalans.
3) Ser una força de govern és aspirar a influir en les decisions que es prenen, i més avant, poder governar el nostre país, com els del SNP estàn governant Escòcia. Sumar no és renunciar ni cedir. És, senzillament, aplicar el mateix camí que han fet molts col·lectius locals a la realitat nacional.
Desembre 19, 2008 a les 5:28 pm |
Vicent Terol, a qui no crec conéixer personalment, em sembla que està massa tens, com a l’espectativa. Diverses raons poden explicar-ho però crec que simplement és una persona que s’ha sentit ofesa pels tòpics que ell connecta al comentari més que pel propi contingut, i m’agradaria personalment saber si el que té por és exactament a que el Bloc assumint el que tothom assumix al carrer de colp i volta els nacionalistes voten al PSAN multitudinàriament per a mostrar la seua disconformitat i Josep Guia siga el pròxim President de la Generalitat. Sí, sí, parle de l’autor de “És molt senzill: Digueu-li Catalunya”.
I sobre els tres punts jo també aportaré la meua opnió:
1) Trobe que la persecució entre nacionalistes per trobar-li l’errada a l’emissor del discurs és paradoxalment comparable a l’antic “no es diu tal, cal dir qual”, i com aquella es demostra com una pràctica negativa i d’enfrontament.
2) Per a Vicent Terol es veu que considerar als ciutadans de Catalunya com a “catalans” és tot un insult. Jo no ho tinc com a tal. Vaja per davant que jo com a habitant del País Valencià sóc valencià. Tal volta li molesta que no em considere català de segona? És que mire vosté, no crec en el regionalisme valencià ni dins la nació catalana ni dins de l’espanyola. Crec en el País Valencià com a subjecte de sobirania dins de suprafederacions estratègiques, inclosa PPCC, Ibèria o Unió Europea.
3) Doncs com ja ha respost el company taronget, aquella força amb voluntat d’influir al Govern o capaç de situar-se a la pròpia gestió del mateix. És a dir, que el BLOC siga capaç de fer pactes a la Generalitat, diputacions i ajuntaments o inclús arribe a governar estes institucions a mig-llarg termini.
Desembre 21, 2008 a les 9:35 pm |
Miquel Boix empra un to agressiu, a diferència de taronget. Cadascú és lliure d’utilitzar un estil o un altre, però de cara al debat d’idees, les formes no són quelcom accessori.
* Quan parle d’escriure bé, no ho faig amb mala intenció. És una crítica, evidentment, però constructiva. En la meua opinió, l’autor d’un bloc nacionalista ha de tenir cura a l’hora d’escriure: trobe que hem de mimar la nostra llengua. Hi ha correctors que funcionen molt bé (per exemple, http://parles.upf.es/corrector/).
* Tema ‘catalans’. Em sembla detectar certa animadversió envers els catalans a l’entorn del BLOC, estil “no mos fareu catalans” (que deien/diuen els blaveros). Jo crec en el País Valencià, amb entitat pròpia i història. Però no tendir ponts amb Catalunya i Balears és fer el joc a Madrid: dividir una llengua que es troba en retrocés, l’autodestrucció d’una cultura mitjançant la fragmentació. Algun espanyol obviaria entre les seues lectures a García Márquez, per exemple? De la mateixa manera, no podem obviar a Martí i Pol.
* Ja entenc què és una “força de govern”. Però compte amb que la prioritat siga el poder a canvi de deixar enrere els principis. En eixe cas, ja no es creuria en res, sols en el desig de poder. Groucho Marx deia: “ací té els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres…”
Desembre 21, 2008 a les 11:10 pm |
Tema llengua. Segons el meu punt de vista, l’ús correcte del valencià no s’hauria de limitar als nacionalistes sinó a tots els valencians (perquè és o hauria de ser patrimoni de tots). Tindre això clar, és un primer pas per a potenciar la nostra llengua.
Tema catalans. Això que dius són suposicions (o invencions?) teues. No podràs trobar en cap post d’este blog, ni en cap document del BLOC cap intent de no tendir ponts cap a Catalunya o Balears, o de dividir la llengua que compartim. Per això et vaig respondre l’altre dia: No sóc dels que pensen que per compartir algunes coses ho compartim tot, això si, però no ser catalanista no et fa anti-catalanista.
Tema força de govern. El BLOC a nivell municipal ha demostrat que sap ser força de govern i mantindre clars els principis (sempre podrem trobar excepcions, està clar), i a nivell nacional ha de saber fer el mateix. Vaja per davant que excloure al 98% dels valencians del teu projecte (aquells que compatibilitzen la identitat valenciana amb una altra), no pot ser mai un pricipi d’una força que vol la construcció nacional del País Valencià. El mateix amb el tema simbòlic.
Desembre 21, 2008 a les 11:35 pm |
Crec que és clar que a la gent nacionalista, defensora del nostres trets culturals, se li ha d’exigir més cura amb els mateixos. Per coherència, més que res. Enhorabona per la millora al teu escrit anterior, no ho dic de conya.
Pel que fa al tema “catalans”, potser estiga en un error (cosa de la que m’alegraria). Són xicotetes coses que u va llegint, escoltant… I -repetisc- parle de l’entorn del BLOC, entenent així els blocs (valga la redundància), els simpatitzants…, més enllà del que hi haja escrit als documents. Em referisc a una actitud de resposta: com dient “ah sí?, doncs si els catalans pensen això, que sàpiguen que ací estem els valencians que no els necessitem per a res, ni anem a ser catalans de segona, ni… etc.)”. Espere estar equivocat, però si eixa actitud va guanyant pes, és quelcom contraproduent per a la defensa de la nostra cultura.
Adaptar-se a la realitat és resignar-se a no canviar-la. Fer política, per a mi, és fer pedagogia: explicar els teus principis. Renunciar a part d’ells per a connectar amb la població significa renunciar a les coses en que u creu. Entenc que ha d’haver una estratègia, un màrqueting electoral; però sé també que ahí comencen a desdibuixar-se els principis. Per la mateixa regla de tres, es pot renunciar a defensar el valencià a Alacant ciutat, donat que el 98% no el parla.
Desembre 22, 2008 a les 11:09 am |
Vicent Terol diu: “Adaptar-se a la realitat és resignar-se a no canviar-la. ”
Jo, per contra, pense que adaptar-se a la realitat és el primer pas per a canviar-la. Com veus tenim un plantejament de base totalment diferent, tal vegada per això estem a partits diferents, i defensem projectes nacionalis diferents.
Per a mi, defensar el valencià a la ciutat d’Alacant (on hi ha un 98% de castellanoparlants) és explicar als alacantins la importància de parlar-lo i recuperar-lo, no és resistir parlant-lo i emprant-lo fins que desaparegam (jo i els quatre que el parlem), així que jo en Alacant empraria el castellà en bona mesura, en mitins, programes, propaganda electoral… cosa que supose a tu et semblarà pecat mortal.
Tema catalans: els catalans duen pensant i actuant en clau nacional “principatina” des dels temps de Tutamkamon, cosa que per altra banda aplaudisc, recolze i entenc perfectament. I han sigut els nacionalistes valencians els que sempre han estat pendents de sumar-s’hi al seu projecte. Un projecte que la societat valenciana rebuja de front, i la catalana només veu amb bons ulls pels avantatges que en ell s’ofereixen per a eixamplar el seu projecte nacional principatí (i és que això de tindre colònies, sempre ha estat temptador). Hi havia sinceritat en Fuster, en els qui el segueixen com a nostre senyor, no veig sinceritat, veig més ceguera que trellat.
Desembre 22, 2008 a les 8:49 pm |
Amadeu-horta:
Abans que res, no estic a cap partit polític. Crec més en els moviments socials; normalment els partits polítics persegueixen el poder pel poder (la satisfacció de gaudir d’un estatus superior) i els principis es van perdent pel camí. Almenys és el que ocorre amb el 99% dels casos.
Deia abans que sí crec en les estratègies. Evidentment, és clau arribar a la gent: això ho tenen en compte, fins i tot, els moviments socials; és de caixó. Però una cosa és el disseny d’una estratègia i l’altra renunciar al que abans u defensava. Hi ha un límit. La història ens ho mostra a la perfecció. El PSOE va començar renunciant al marxisme i va acabar sent un defensor del capitalisme; el seu objectiu era el poder, manar.
Tema “catalans”. És un error enfocar l’assumpte des de la rivalitat. Per proximitat geogràfica i per compartir la llengua, Catalunya, Balears i País Valencià haurien de pensar en un projecte comú. A llarg termini (sé que a curt termini és inviable, cal molta pedagogia). Mentrestant, iniciatives com Vilaweb són molt interessants. És absurd -si compartim la llengua- no crear projectes comuns que enforteixen la nostra llengua; i això no significa renunciar a la identitat del País Valencià.
Desembre 22, 2008 a les 8:59 pm |
Jo no renuncie a cap projecte de promoció, potenciació i normalització comú amb Catalunya i Balears, a cap. Simplement dic que la política és una cosa i la llengua una altra.
A què se suposa que ha renunciat el BLOC? que cosa defensava que ara no defensa?
Desembre 23, 2008 a les 12:28 am |
La política i la llengua no poden anar de forma separada. Cal la política per crear ponts que potencien la llengua.
El Bloc assumeix hui tota la simbologia del blaverisme d’UV, cosa que no feia quan es deia UPV; com una rendició. Els símbols, l’àmbit nacional i certa particularitat lingüística. Es recolza l’AVL, que ha de fer uns equilibris increïbles per a certificar la unitat del català, que ho diu amb la boca xicoteta per si molesta algú l’obvietat científica; l’AVL, que crea cursos de “valencià” en països on ja n’hi ha de català, afavorint així la segregació lingüística.
En fi… Crec ja més que constatat que el tema no dóna més de sí. L’autor del blog i els que el visiten teniu una visió diferent de la meua. Espere haver exposat els meus punts de vista amb respecte. Veig també -no tot és negatiu- que hi ha punts en què podem coincidir. Jo també tracte de parlar valencià sempre que m’entenen; a Alacant ciutat és particularment difícil, perillós inclús.
Perdó pel rotllo, però com de moment no esciuré més ací per no resultar pesat exposant uns punts de vista diferents als del blog, aprofite i m’allargue un poc…
Pense que, per una part, és sa el debat dins del nacionalisme al País Valencià. Encara que tinguem visions diferents, irreconciliables en certs punts. Però -donat que en algunes coses coincidim- tractem de mantenir un to seré, en benefici de la reflexió per part de tothom.
Bona nit
Desembre 23, 2008 a les 2:36 am |
Quan deia que la política és una cosa i la llengua una altra no em referia a que han d’estar desvinculades, clar que la política és el vehicle a través del qual s’ha de potenciar la llengua. Em referia a que una cosa és compartir llengua amb els catalans i l’altra ser catalans, no hi ha que barrejar conceptes. Jo m’estime més, perquè així ho sent i perquè així crec que ens anirà millor, (ja saps al final el nacionalisme es fonamenta en gran mesura en sentiments) defensar un àmbit polític de referència identitària valencià, de la mateixa manera que ho fan els principals partits catalanistes a Catalunya, amb el seu territori, sincerament trobe moltes incoherències en el discurs fusterianista tradicional, des de la barreja de llengua i nació de la que et parlava adés fins a una serie de coses que podríem debatir, però que crec que no és el lloc adient.
El BLOC no és la UPV. Si coneixes un poc la trajectòria d’ambdues formacions (que sembla ser que sí), sabràs que l’assumpció del marc nacional valencià es va efectuar al 1996, servint de preparació per a la fundació del BLOC en 1999, esta formació naix ja amb estricta obediència valenciana, fent referència a la sobirania per al poble valencià als seus estatuts. En tot cas, si hi ha que parlar de renúncies, hi ha que ubicar-les en eixe moment, i per part de la UPV, ja extinta. El BLOC ho té clar des de la seua fundació, no enganya a ningú, no ha renunciat a res: el seu projecte és la construcció nacional del País Valencià des del dia zero. (Sobre les renúncies tinc un post a este mateix blog, un poc més avall, es diu: “Renuncies? No, assumisc”, per si vols saber el que pense sobre allò de renunciar).
Simbologia del blaverisme? Anem a vore Vicent, la senyera coronada existia abans de Lizondo, la denominació de “valencià” per a la llengua, la de Regne de València per al territori, l’himne regional, (i la Geperudeta si vols) també hi existien. El blaverisme no inventa res, només INSTRUMENTALITZA uns símbols, i els enfronta amb el fusterianisme, moviment que no mou ni un dit per reclamar allò que pertany i sempre ha format part de l’univers simbòlic valencià i valencianista (en companyia d’institucions com Lo Rat Penat). Hi havia valencianisme polític abans de Fuster i este valencianisme no renunciava a cap símbol valencià, els assumia tots i els defensava tots, no enfrontava, sumava. Nosaltres, el BLOC, ara després d’una batalla irracional que dura més de 30 anys, i en la qual el bàndol contrari ens ha presentat davant la societat (amb èxit) com “els de fora que venen a assimilar-nos”, hem decidit recuperar tot l’univers símbolic del valencianisme, tornant les coses al seu lloc, per a deixar més clar si cap que som els d’ací, els qui defensen esta terra sense sucursalismes, som els hereus de tota la tradició de gent que ha treballat durant tot el segle XX per la llibertat del nostre poble, es tracta de desconflictivitzar el valencianisme, convergir amb la societat a la que volem convéncer, amb ella i no amb el blaverisme. I per aconseguir-ho és necessari superar la guerra de guerrilles, les pintades i contra-pintades, les manifestacions i contramanifestacions, cal eixir de la trinxera dels 70 i bastir un moviment nacional útil i atractiu per al nostre poble, sabent d’on venim i sabent on anem, per això no es renuncia a res, sinó que s’eixampla el projecte.
A este blog sempre trobaras debat seré i respectuós, és un plaer debatre en eixos termes.
Desembre 23, 2008 a les 6:56 pm |
Amadeu, sembla que sigues el fundador de la nació valenciana. Jo crec que el fet diferencial valencià és molt més complex i Fuster que tant odi li tens l’únic que va dir és que en el fons la identitat valenciana és la suma de dos identitats: la castellana i la catalana, no hi ha més, i ara tu tria quina és la teua, pero tin present que tot el que representa el blaverisme és una versió desarmada de la identitat catalana dels valencians, creada en un laboratori des de Madrid pels nostres enemics.
Desembre 23, 2008 a les 8:52 pm |
Senent, d’on traus que jo odie a Fuster? em pots dir en quina línia, en quina oració he dit o se’n dedueix que jo odie a Fuster?
Estar en desacord en algunes de les coses que deia Fuster és odiar-lo?