València, esforç col•lectiu

València és molt més que el meu “poble” i el de centenars de milers de persones més. És la capital del nostre país, generadora d’idees i sinèrgies.  La ponència aprovada pel darrer Congrés del BLOC ho expressa molt bé:

València capital

Un altra realitat, que al nostre país té una importància especial, és el paper de València com a capital de la nostra terra. La ciutat de València, històricament, sempre ha sigut considerada com la major i millor expressió de la nostra representativitat; el punt de referència, la capdavantera (el Cap i Casal, la Ciutat i el Regne)

Malauradament, aquella voluntat de capitalitat de tots els valencians ha anat perdent-se fins arribar, actualment, a una situació de ciutat que comença i acaba en els seus propis límits municipals. Cal recuperar la capacitat de lideratge de València no tan sols per ella mateixa, sinó també per a la totalitat del país.

Per al BLOC, València ha de constituir la metròpoli valenciana que millor ens represente com a país, amb una voluntat de liderar la nostra recuperació com a poble, independentment de l’actual conjuntura política. I per a fer-ho possible, cal que València assumisca el seu paper, primer com a municipi obert, avançat i modern; segon, que siga conscient de la seua responsabilitat respecte al seu entorn més immediat (àrea metropolitana); i finalment, que es constituïsca com a capital de tot el nostre país, amb plena vocació.

Jo crec que cap valencianista pot estar en desacord amb este desig: que la Ciutat de València esdevinga una veritable Capital, que lidere la regeneració de tot el país. Però qui va a aconseguir eixa “altra valència possible”? Rita i la seua prepotència absoluta? El PSOE i la seua vocació provinciana i curta de mires? Els possibles succedanis dels dos grans partits? Evidentment, no.

La resposta està en el projecte que representa el BLOC. Està en el valencianisme progressista.

Supose que és la mateixa raó que a molts militants del BLOC els ha fet militar a este partit tant a nivell nacional com sobretot local, en els seus col•lectius. Creure que les respostes a les seues inquietuds, problemes o idees, no es troben en cap altre partit o organització sinó en el BLOC.

El col•lectiu de València, però, patix una situació diferent a la resta. I no em referisc a les característiques de la Ciutat o el grau de dificultat que comporta fer política valencianista ací. És una qüestió interna i que des de fora i des de dins, es pot comprovar amb facilitat (per tant no estic descobrint res de nou), i que es pot descriure a la perfecció en una línia:

Fa temps que el col•lectiu de València no és col•lectiu.

Així i tot, cal un esforç, com no, col•lectiu, per passar de les lamentacions al treball. Demà és el congrés del BLOC de la Ciutat de València i podem donar el primer pas per a fer col•lectiu, elegint una candidatura que integra les diferents sensibilitats i on podré participar com a adjunt, amb un grup de persones que també s’incorporen amb ganes de millorar, de sumar. En definitiva, de fer BLOC a la nostra ciutat.

No puc amagar que estic il•lusionat (i no cal que cante el “no me llames iluso…”) , perquè per primera vegada en la meua vida al BLOC existix una verdadera oportunitat de ser un col•lectiu, com qualsevol altre. Amb els seus acords i desacords. Amb la seua pluralitat. Un col•lectiu actiu, un col•lectiu viu, un col•lectiu amb ganes i idees. Amb desitjos i decepcions compartides.

Deixarà de ser un desig per a convertir-se en realitat? Aprofitarem l’oportunitat? El temps ens ho dirà. Puc dir que per mi (i crec que puc generalitzar-ho a Amadeu i a la resta de companys del BLOC JOVE), no faltaran ganes, ni propostes, ni voluntat.

Diu Joan Francesc Mira que “sense València no hi ha país”.  Si ens creiem això, actuem en conseqüència.

Valorant el Congrés

Pareix mentida que ja haja passat el Congrés del BLOC. Després de mesos de reunions, assemblees, esmenes, notícies, rumors, misteris, expectació, preocupacions, desil•lusions, alegries, i finalment dos dies d’intensos treballs, arriba el moment de fer balanç sobre tot el procés.

Com alguns sabreu (altres no teniu perquè saber-ho i per això vos informe), tant Amadeu com jo hem participat del Congrés com a delegats, i a més hem intentat aportar el nostre granet de sorra allà on hem pogut. Tant quan calia consens (com a l’Assemblea de València o del BLOC JOVE), com quan calia, sobretot, dir la nostra (com al Congrés Nacional) perquè no havia sigut possible fer-ho en les instàncies pertinents (i ho deixe ací).

Abans de tot he de dir que el Congrés no m’havia alçat moltes expectatives fins que Morera va prometre renovació (posant èmfasi en esta paraula) en aquell discurs del Puig de l’any passat i es van publicar unes ponències fruit d’un gran treball de l’equip ponent. Unes ponències que marcaven (i marquen) les pautes per a construir un Espai Valencià de Progrés liderat pel BLOC.

A partir d’ahi, vaig passar per tots els estats anímics possibles fins arribar al passat dissabte quan entravem al recinte del Centre d’Esdeveniments de la Fira València per acreditar-nos i començar el Congrés pur i dur.

I començàvem fort, amb un informe de gestió que va obtindre “només” el 63% del vot. Pose només perquè eixe percentatge no és allò habitual en congressos ‘tranquils’. Un toc d’atenció en tota regla. He llegit per la premsa que la polèmica simbòlica li passava factura a Morera. No és cert i qualsevol persona que conega mínimament el BLOC ho pot corroborar. En el meu cas el meu vot no va estar decidir fins que vaig sentir un informe, al meu parer, amb poca autocrítica (en alguns casos nul•la com ara amb el procés de pacte en les eleccions generals). I com que he sigut crític amb la gestió de l’Executiva en estos últims anys, només hauria decidit votar a favor d’un informe realista que fera un relat objectiu i crític. Lamentablement, no fou el cas.

Després començà el debat en les dos comissions: la político-estratègica i la d’estatuts-organitzativa. Encara que estava inscrit a esta última, també vaig poder viure un moment prou emotiu en la comissió política quan Amadeu va defensar la nostra esmena amb el mateix esperit i estil que defensa les seues idees en este blog. Defensava una esmena que girava entorn a una frase que parafrasejant en Fuster buscava deixar clara l’assumpció de tot símbol valencià. Per cert, una frase que ha acabat transcendint a la premsa, fins i tot atribuint-la a uns suposats estrategs del partit. [ Aprofite este moment de la crònica congressual per felicitar Amadeu per la seua tria com membre del Consell Nacional, màxim òrgan del partit entre congressos. ]

El debat a la comissió d’estatuts fou molt profitós, aprovant la part d’innovació organitzativa per unanimitat i incorporant alguns canvis a la d’estatuts (resolvent els temes més polèmics com l’organització territorial).

Al sendemà i després de gaudir per la nit d’un sopar amb la gent del BLOC JOVE de tot el país i d’unes merescudes hores de descans, començà la segona jornada amb les votacions als càrrecs i l’acte de cloenda com els principals atractius.

He d’admetre que la llista d’executiva presentada em va decebre. Com a signant del manifest Generació BLOC, creia que l’executiva havia de ser no massa extensa per ser més operativa, amb una renovació profunda (no només quantitativa sinó sobretot qualitativa) i la incorporació de joves valors del partit. La renovació ha sigut parcial. No puc deixar de felicitar-me per l’entrada de persones que sé que són garantia de treball ben fet. I ho sé bé per experiència personal com pel que m’ha arribat de manera generalitzada. Parle, per exemple d’Amparo Piquer, (la nostra “finin” al BLOC JOVE), Maria Josep Ortega, Rafa Carbonell, Ignasi Bellido o Josep Melero. Trobe a faltar alguns canvis, i la incorporació d’altres persones que podrien haver evidenciat una aposta completa per la renovació i la pluralitat (i si voleu que me mulle apuntaria els noms d’Àgueda Micó o Pere Fuset).

I després de triar l’executiva amb un 75% dels vots, així com la resta de càrrecs (Consell Nacional, Comissions, etc..) arribava l’acte de cloenda amb algunes coses destacables. Primer de tot, un gran ambient, amb centenars de banderes del BLOC i del BLOC JOVE onejant i acompanyant tant la música com els aplaudiments en diferents moments de l’acte. Per altre les intervencions dels convidats: l’enèrgica senadora de Convergència, l’ora pro Camps de Carles Arnal i en la part negativa, les inoportunes referències a les al•lèrgies així com altres excessos discursius de Mònica Oltra que no sé si es pensava que estava en el Congrés Fundacional d’una força política on ella acabava de ser triada Secretaria General més que com convidada a l’acte de cloenda del Bloc Nacionalista Valencià.

I per acabar este rotllo (ja sé que m’he passat un poquet, però és complicat condensar tantes vivències en unes poques línies), destacar el discurs de cloenda del reelegit Secretari General del BLOC, Enric Morera, que va estar més en la línia del discurs de l’Aplec del Puig que de l’informe polític. Sobretot em va agradar eixa referència als valors valencians: l’esforç i l’austeritat, com les vies per a superar la crisi econòmica. I sobretot molt oportú perquè en estes circumstàncies es fa més necessari que mai una política basada en els valors arrelats de la gran majoria de la societat valenciana davant els excessos i les ocurrències dels nostres governants.

I això és tot. Al final em duc una sensació positiva i d’expectació. Positiva perquè sempre és una alegria trobar-se amb els companys i companyes, tant els coneguts com els que encara no coneixes i que donen una idea de la vitalitat del BLOC i del valencianisme progressista arreu del país. També perquè sempre és positiu poder expressar la teua opinió i sentir la d’altres. I d’expectació perquè, com deia Natxo Bellido, la nova executiva haurà de treballar per a ser creïbles davant la militància i fer creïble el nostre projecte davant els valencians. En eixa tasca ens tindran a tots al seu costat per a, colze a colze, fer més gran esta casa, el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ.

Per cert, abans d’un mes, haurem de celebrar Congrés a València, així que continuarem parlant d’estes coses. BLOC must go on.