València, esforç col•lectiu

València és molt més que el meu “poble” i el de centenars de milers de persones més. És la capital del nostre país, generadora d’idees i sinèrgies.  La ponència aprovada pel darrer Congrés del BLOC ho expressa molt bé:

València capital

Un altra realitat, que al nostre país té una importància especial, és el paper de València com a capital de la nostra terra. La ciutat de València, històricament, sempre ha sigut considerada com la major i millor expressió de la nostra representativitat; el punt de referència, la capdavantera (el Cap i Casal, la Ciutat i el Regne)

Malauradament, aquella voluntat de capitalitat de tots els valencians ha anat perdent-se fins arribar, actualment, a una situació de ciutat que comença i acaba en els seus propis límits municipals. Cal recuperar la capacitat de lideratge de València no tan sols per ella mateixa, sinó també per a la totalitat del país.

Per al BLOC, València ha de constituir la metròpoli valenciana que millor ens represente com a país, amb una voluntat de liderar la nostra recuperació com a poble, independentment de l’actual conjuntura política. I per a fer-ho possible, cal que València assumisca el seu paper, primer com a municipi obert, avançat i modern; segon, que siga conscient de la seua responsabilitat respecte al seu entorn més immediat (àrea metropolitana); i finalment, que es constituïsca com a capital de tot el nostre país, amb plena vocació.

Jo crec que cap valencianista pot estar en desacord amb este desig: que la Ciutat de València esdevinga una veritable Capital, que lidere la regeneració de tot el país. Però qui va a aconseguir eixa “altra valència possible”? Rita i la seua prepotència absoluta? El PSOE i la seua vocació provinciana i curta de mires? Els possibles succedanis dels dos grans partits? Evidentment, no.

La resposta està en el projecte que representa el BLOC. Està en el valencianisme progressista.

Supose que és la mateixa raó que a molts militants del BLOC els ha fet militar a este partit tant a nivell nacional com sobretot local, en els seus col•lectius. Creure que les respostes a les seues inquietuds, problemes o idees, no es troben en cap altre partit o organització sinó en el BLOC.

El col•lectiu de València, però, patix una situació diferent a la resta. I no em referisc a les característiques de la Ciutat o el grau de dificultat que comporta fer política valencianista ací. És una qüestió interna i que des de fora i des de dins, es pot comprovar amb facilitat (per tant no estic descobrint res de nou), i que es pot descriure a la perfecció en una línia:

Fa temps que el col•lectiu de València no és col•lectiu.

Així i tot, cal un esforç, com no, col•lectiu, per passar de les lamentacions al treball. Demà és el congrés del BLOC de la Ciutat de València i podem donar el primer pas per a fer col•lectiu, elegint una candidatura que integra les diferents sensibilitats i on podré participar com a adjunt, amb un grup de persones que també s’incorporen amb ganes de millorar, de sumar. En definitiva, de fer BLOC a la nostra ciutat.

No puc amagar que estic il•lusionat (i no cal que cante el “no me llames iluso…”) , perquè per primera vegada en la meua vida al BLOC existix una verdadera oportunitat de ser un col•lectiu, com qualsevol altre. Amb els seus acords i desacords. Amb la seua pluralitat. Un col•lectiu actiu, un col•lectiu viu, un col•lectiu amb ganes i idees. Amb desitjos i decepcions compartides.

Deixarà de ser un desig per a convertir-se en realitat? Aprofitarem l’oportunitat? El temps ens ho dirà. Puc dir que per mi (i crec que puc generalitzar-ho a Amadeu i a la resta de companys del BLOC JOVE), no faltaran ganes, ni propostes, ni voluntat.

Diu Joan Francesc Mira que “sense València no hi ha país”.  Si ens creiem això, actuem en conseqüència.