“Los PANE’s y los PCE’s”

Model electoral espanyol:

El sistema electoral en democràcia sol respondre a dos models: majoritari i proporcional. Majoritari és eixe que en una circumscripció qui trau més vots s’emporta tots els escons i proporcional eixe que els escons es reparteixen segons el número de vots obtinguts per cada formació política.

El sistema electoral espanyol és un sistema proporcional, concretament és el sistema proporcional menys proporcional d’Europa, de fet s’ha arribat a dir que és un sistema quasimajoritari o que és un sistema proporcional amb tots els vicis majoritaris.

La circumscripció espanyola:

La proporcionalitat d’un sistema electoral, quan atén a criteris poblacionals,  és directament proporcional a la grandària de la circumscripció. Açò és, quan major és la circumscripció (i per tant té dret a un major nombre de representants) i menys circumscripcions hi ha, més proporcionalitat existeix entre el que vota la gent i el que es tradueix en les fileres de la cambra de representants.

A l’Estat espanyol existeixen diversos nivells institucionals, çò és: estatal, autonòmic i provincial, o dit d’altra manera (una, 17 o 51 possibles circumscripcions) i la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) estableix que la circumscripció serà la província, és a dir, l’element amb menor nombre de població i el més abundant.

Les diferències provincials i el mínim provincial

Soria és la província menys poblada de l’Estat espanyol amb 94.000 habitants (el districte de Quatre Carreres de la Ciutat de València en té 76.000) i Madrid és la província més poblada amb 6.200.000 habitants. Quan major és la diferència poblacional entre les circumscripcions més difícil es trobar un mecanisme de proporcionalitat, per a que fóra totalment proporcional Madrid hauria de triar 66 escons per cada escó triat per Soria. La LOREG a més diu que cada circumscripció independentment del número d’habitants tindrà un mínim de 2 escons. En la teoria i sent fidels a la màxima proporcionalitat, si Soria tria 3 escons, Madrid ha de triar-ne 66×3=198. En la pràctica, a les eleccions de 2004, Soria tenia 3 escons, Madrid 35.

Si la circumscripció en comptes de ser la província fóra la comunitat autònoma, per exemple, la desproporció de grandària de 66 a 1 [prov. de Madrid/ prov. de Soria] es reduiria a 26 a 1 [comunitat més poblada (Andalusia) / comunitat menys poblada (La Rioja)].

A més la LOREG també diu que Ceuta i Melilla (les dos tenen al voltant de 70.000 habitants) tindran un escó cadascuna.

Els efectes del sistema:

A tot plegat s’ha d’afegir que la traducció de vots en escons es fa mitjançant la fórmula d’Hont i la proporció que es genera, per tot allò dit abans és la següent (resultats de les eleccions generals de 2004):

 

 Els dos partits més votats al conjunt de l’Estat queden sobrerepresentats, per contra observem que els partits d’àmbit no estatal ronden a prop del 0% (proporcionalment representats) i que els partits menuts d’àmbit estatal (IU) són els qui acaben amb una desproporció més perjudicial.

Qui demana, què es demana:

I tot este rotllo ve a compte perquè últimament ha aparegut un nou partit que plateja una reforma del sistema electoral, UPyD. UPyD, que com IU i com en el seu dia va ser-ho el PCE o el CDS o  en futur podria ser-ho el CDL, són partits d’àmbit estatal amb número de vots reduït. Este model que seguix l’estela del PCE, troba el gran entrebanc d’un sistema electoral que els és totalment desfavorable i que de moment només ha permés a UPyD traure un escó per la província de Madrid (la que té més escons a repartir). A priori sembla absolutament raonable que un partit com UPyD plantege una reforma electoral, també sembla raonable que acuse al sistema de “poc proporcional”, ara, el que no s’entén és que se diga continuament que els nacionalismes perifèrics estan sobre-representats. Una fal·làcia d’eixa grandària només podia vindre d’un projecte nacionalista espanyol com el que capitaneja Rosa Díez. Però la cosa no acaba ací, i és que es demana una reforma electoral contra-nacionalista (que dic jo que deu ser una proposta del més cosmolita) que tinga com a objectiu prioritari minar la representació dels Partits d’Àmbit No Estatal (PANE’s), és a dir, els nacionalismes perifèrics.

Per què ningú els hereus del cas PCE (PCE’s) no plantegen la qüestió electoral en els veritables termes de proporcionalitat? per espanyolisme aferrissat i cabut? no, certament les intencions són altres. UPyD prefereix tindre un Congrés dels Diputats amb un PP y un PSOE sobre-representats que un Congrés dels Diputats amb 3 partits nacionalistes amb capacitat de formar grup propi. I per això planteja la possible reforma en estos termes, per això i perquè sap que és l’única manera que els dos partits grans recolzen la proposta, valga dir que sense eixa “desproporció favorable” que reben els dos partits més votats, al Partit Popular possiblement seria impossible tornar a vore’l governant en solitari amb majories absolutes.

En definitiva, els PCE’s volen un tomb en la política estatal, no un tomb per a governar puix saben que no poden, sinó per a influir en el govern, volen traslladar la capacitat de negociació i d’interlocució que hui en dia tenen CiU, PNB, BNG o CC cap a IU y UPyD. I volen fer-ho mitjançant alguna tracamanya al sistema electoral que impedisca que els partits nacionalistes obtinguen representació.

Que no s’encanten els PANE’s no siga cosa que en esta paràbola només acaben multiplicant-se els PCE’s.