Recorde com fa unes setmanes vaig poder gaudir d’un periòdic entre mans. D’eixos de paper que te deixen els dits negres quan passes les fulles. Jo, interessat per la política i per Europa, vaig llegir amb atenció un article sobre les expectatives de vot a França: “El centrista Bayrou crece a costa de los socialistas”. Com a interessat per les terceres vies, alternatives al PP (Sarkozy?) i al PSOE (Aubry/Royal?) vaig plantejar-me si eixe era el futur desitjable per al meu país. A falta d’estudiar a fons les seues propostes, el projecte de Bayrou, Modem, em semblava una interessant proposta de regeneració democràtica amb un fort component europeista i alternativa a “lo de sempre”. Si llegiu l’article voreu com parla de Sarkozy, del desastre del Partit Socialista i de l’opció de centre. La sorpresa, però no l’ha donat este partit sinó una altra opció: Europe Ecologie.
Una coalició verda formada per personalitats de prestigi (com ara una jutgessa que s’ha centrat en combatre l’evasió fiscal i la corrupció a nivell internacional), membres del món sindical i associatiu (el polèmic José Bové) i d’altres moviments polítics (per exemple, l’autonomisme amb la presència d’alguns coneguts d’ací com ara CDC – Catalunya Nord o Eusko Alkartasuna, i també bretons, corsos…). El comú denominador, evidentment, no és un altre que l’ecologisme, i és es d’eixe àmbit que tracten problemàtiques com ara la crisi econòmica, l’ocupació, l’agricultura o la política energètica, sense deixar a banda temes com els servicis públics o els drets humans.
Tot centrat en Europa. El nom ho diu: Europa Ecologista. El seu spot electoral també és clar.
Perquè ha sigut la sorpresa? Amb quasi tres milions de vots, ha estat a punt de superar el Partit Socialista, i ha aconseguit duplicar els resultats de l’anterior contesa electoral.
Al meu parer, els encerts han sigut múltiples:
- Han representat l’esquerra progressista que articula una alternativa coherent, unes propostes que semblen realistes i necessàries. L’esquerra tradicional peca de conservadora quan es dedica a defensar els drets ja aconseguits sense plantejar una alternativa que no pot passar per deixar-ho tot com està. Un aturat, o una persona que tem pel seu lloc de treball, sap que la seua situació ideal no és cobrar l’atur 2 anys sense que la dreta li retalle drets social. El que vol és tindre un lloc de treball.
- Han volgut parlar d’Europa! Quan Bayrou en el debat electoral centrava el seu discurs en Sarkozy (l’interessen les pròximes presidencials, no estes) , el candidat d’esta opció li ho recriminava: “vosaltres parleu de Sarkozy, però la gent sap que anem a votar a Europa, i nosaltres proposem esta Europa, quina proposeu vosaltres?” De segur que el candidat de Còrsega, de Convergència o Eusko Alkartasuna també han plantejat les seues reivindicacions de caire local, però sempre amb un projecte més ampli de rerefons, un model d’Europa coherent amb les seues reivindicacions.
- Han sabut sumar de manera intel•ligent. Gent de prestigi que connecta amb allò que plantegen en el programa electoral. Si parlen de reformar el sistema financer internacional, qui millor que una jutgessa que s’ha dedicat a perseguir als roïns de la peli? Si parlen de fer front els transgènics, qui millor que José Bové? Si parlen d’una europa diversa, qui millor que un representant del nacionalisme cors?
- Imatge. Visiteu la seua pàgina web, o mireu els seus spots, i voreu com és una opció visualment atractiva per als seus potencials votants. Qui pense que es poden deixar de banda les qüestions estètiques perque “amb el discurs i les propostes és suficient” està molt enganyat.
I arribem al punt que més m’interessa. Quines lliçons podem extraure d’estos encerts per al BLOC? No crec que la resposta siga que hem de passar-nos del taronja al verd, buscar un jutge, canviar valencianisme per ecologisme i presentar-nos amb la marca País Valencià Ecologista. Si has arribat a eixa conclusió, és que dones per perduda la batalla del valencianisme…
Però bé, com m’he donat compte que el post m’estava quedant molt llarg, això serà motiu d’un altre post que penjaré en els pròxims dies (ja el tinc escrit!) i on compartiré les “lliçons” que jo trobe aplicables al cas valencià.
Au revoir!
juny 13, 2009 a les 11:12 pm |
A Alemanya, el resultat dels Verds han sigut francament bons, a Bèlgica igual, i a França, com tu apuntes, espectaculars. A més, el creixement del grup parlamentari Verd ha sigut significatiu. Així que han sigut unes eleccions que tal volta marquen un punt d’inflexió en més d’un país.
I aquests serien (perdó, però no m’ho puc callar) els qui la nova militància del Bloc anomena, de manera despectiva, “pijo-progres”.
juny 13, 2009 a les 11:42 pm |
És evident que el buit ideològic dels partits socialdemòcrates tradicionals han afavorit el creixement d’opcions ecologistes, ara que el paradigma “verd” més o menys matisat, és el que domina les polítiques. Caldrà vore fins a quin punt i en quins casos açò esdevé una tendència que mantinga el pes institucional d’estes formacions o si per contra només acaba en una “impregnació” de verd dels programes dels diferents partits (ja es comenta que Sarkozy podria incorporar un ministre ecologista, en la seua estratègia de la triangulació).
I sobre el comentari que dius, home, gràcies per generalitzar. Ja em diràs com controles a la ‘nova militància’ i d’on obtens la teua informació, però de totes maneres, no em guardaré jo un altre comentari: els verds francessos són de dretes perquè compartien coalició amb la CiU nord-catalana!
juny 14, 2009 a les 3:45 am |
encara no he llegit el segon post de taronget, però estic segur que no apuntarà cap a l’assumpció del verd pel verd ni de l’ecologisme com a prisma de totes les polítiques a desenvolupar pel Bloc.
Pijo-progres no ho havia escoltat mai, a Mònica Oltra parlant-li a tota la militància del Bloc i anomenant les seues decisions sobiranes “al·lèrgia primaveral” sí.
juny 14, 2009 a les 12:48 pm |
No crec que aquests partits Verds suplanten la socialdemocràcia tradicional (al cap i a la fi eren europees, on la gent vota de manera més deshinibida), però sí és possible que augmenten la seua influència en els altres partits, com tu dius, i que ells mateixos guanyen pes propi (com de fet ja passa). Espanya per ara viu al marge d’aquesta ona, però no és segur que haja de continuar així la situació, perquè la incorporació del discurs verd és ben present a àmplies capes mitjanes i urbanes de població
Quant al meu comentari final, teniu raó que me’l podia haver estalviat. Ara, que el terme despectiu és ben present en diversos fòrums i blogs de l’àmbit valencianista estricte em sembla tan evident com trist.
Saludets.
juny 17, 2009 a les 8:33 pm |
[...] Si no heu llegit el post anterior, vos recomane fer-ho per a entendre per on van els [...]
juny 20, 2010 a les 8:20 pm |
[...] d’esquerres, i que posen com a referent a Europe Ecologie, sobre la qual ja vam parlar ací i ací. Faré dos apunts sobre tot [...]