Iran és un país de contrastos. Una teocràcia islàmica que busca legitimar-se amb eleccions, però amb un sistema polític que gira en torn a òrgans no triats democràticament. De fet, no poden haver candidats que vagen contra els principis de la revolució islàmica de 1979 i per tant, no podem parlar d’una democràcia. Socialment, però, el 50% de la seua població té menys de 30 anys i viuen cada contesa electoral com un període on poder gaudir d’una sensació de llibertat major que la que els permet quotidianament l’estricta llei islàmica. Però l’alegria de la campanya es tornà en decepció quan es van anunciar els resultats i candidat majoritàriament recolzat pels sectors joves i urbans va eixir derrotat aclaparadorament. Dubtes raonables de frau electoral que foren denunciats pel candidat “perdedor”. Fins ací, una història que podria donar-se en qualsevol país amb poques garanties democràtiques.
Però no ha sigut la mateix història. Veient reportatges o fotos dels joves d’Iran te dones compte fins a quin punt podrien ser imatges tretes de qualsevol ciutat occidental. Per exemple, els mocadors de les xiques (obligatori) se combinen amb l’última tecnologia. I és que internet, la informàtica, o els mòbils, a Iran tenen un significat major que en altres llocs: són la finestra oberta al món, on poden respirar un poc més de llibertat. Són milers i milers de bloggers, alguns dels quals han acabat en presó.
Això és el que diferencia esta revolta de qualsevol altra coneguda fins ara. Si algú va dir que la revolució no seria televisada, caldria contestar-li: no, però podrà ser twittejada. Perquè twitter, una eina de micro-blogging, ha esdevingut una peça clau en els esdeveniments que estan tenint lloc en el país persa. Amb l’etiqueta “#iranelection”, els propis iranians informen de les seues vivències, comparteixen fotos i videos del que està succeint i es coordinen entre ells per a manifestar-se o posar-se a resguard.
Mentres els “mass-media” es mostren incapaços de seguir els esdeveniments, podem assabentar-nos en temps real, per exemple, que un policia ha quedat aïllat en mig d’un aldarull i alguns manifestants l’han protegit, o que les milícies paramilitars han entrat en es col•legis majors de la Universitat de Teheran i han ferit a desenes de persones.
El problema és la fiabilitat. Molts rumors, moltes informacions sense confirmar, però normalment al cap d’unes hores, pots trobar en la BBC la mateixa informació confirmada. Una autèntica revolució en la manera que vivim este tipus d’esdeveniments.
A més, twitter està permetent que gent de tot el món pose a disposició dels iranians els mitjans per a poder evadir la censura governamental. Ja no tenen prou amb interrompre el senyal de la BBC en farsí o expulsar els corresponsals de TVE, sinó que es veuen obligats a bloquejar l’ADSL, l’accés a Facebook, etc.
Quan parlem de web 2.0 i de totes estes coses, no som conscients de l’impacte que pot arribar a tindre en la història contemporània.
Juny 17, 2009 a les 10:04 pm |
La tecnologia es pot utilitzar per a combatre el poder, cert, però es qüestió de temps que el poder utilize eixa mateixa tecnologia per a controlar a la població.
Al final el poder apren la lliço i troba la forma de vencer.
Jo no crec que Iran siga un país on la població estiga especialment putejada, podem comparar-lo amb els països africans on es pateix fam, països asiàtics on hi ha encara menys llibertat, està l’Amèrica Llatina que fa una setmana ens va donar un nou exemple de massacre als pobles indígenes d’El Perú, tenim també casos de falta de llibertat tant a EEUU com a Europa, sí, València també està a Europa i ací es tanquen TV. I com oblidar el cas de Palestina… En fi. Que si ara toca Iran, doncs tu Iran.
A mi que una colla d’adolescents li fagen el joc a occident que els ha seduït amb les seues llumenetes, no em trau la son. Tu mateix. Però per favor mireu els index de participació a l’Iran i comparals amb els dels EEUU.
No serà que el poder ja controla les xarxes socials?
Juny 19, 2009 a les 3:30 am |
Abans que res, m’alegre de tornar a llegir-te per ací.
Sobre el teu escepticisme entorn a les xarxes socials, etc, realment no hem d’anar molt lluny. Jo no podria imaginar la vida del valencianisme a dia de hui sense les noves tecnologies. Especialment en algunes zones del país. Confiar en la “informació” dels mitjans tradicionals (premsa escrita, televisió, ràdios), renunciar a poder comunicar-me amb ‘desconeguts’ (de vegades amb gent tan diversa territorialment, ideologica etc.)… Quan vius en un ambient tan habitat com la ciutat de València, on la nostra ideologia és tan minoritària a dia de hui, la línia que separa la subsistència del nostre moviment de la desaparició potser siga Internet. El poder podrà fer-ne ús d’estos mitjans, però controlar-los… els controlarà en la mesura que ens controla com a individus, però res més.
I no és que toque Iran perquè toque. És que és un exemple perfecte per a il·lustrar el tema de l’impacte de les noves tecnologies i de la comunicació. M’he cuidat molt de fer juís de valor, si te dones compte, perquè desconec les interioritats del règim iranià. Però que n’hi ha una gent demanant més llibertat i uns altres matant-los per això (com passa arreu del món en altres situacions) és un fet. No em lleva la son perquè llavors no podria dormir de la quantitat d’injustícies que succeïxen al món, però no canviaria la meua vida en esta democràcia imperfecta, de baixa qualitat, etc. per a viure en un règim autoritari com l’iranià. Per moltes simpaties que desperte en alguns l’actual cap del govern iranià amb la seua retòrica anti-yanki…
Vinga, salut!
Juny 22, 2009 a les 3:44 pm |
Amic Taronget, en les últimes eleccions europees es van registrar errors en l’escrutini dels vots a tot l’estat espanyol, a les eleccions sols es poden presentar els partits que tenen el vist i plau dels trubunals de justícia órgans amb un dubtos funcionament democràtic, els partits que es presenten han de acatar la constitució eixe llibre sagrat dels espanyols, els que guanyen i ara parle en clau valenciana, son uns sàtrapes corruptes i això no ho diu l’oposició, sorprenentment son els seus votants els que presumeixen d’aquest fet, doncs bé, amb tots aquests paralel·lismes, no he vist que nungun mitjà de comunicació interncional es fera resò de la manifestació convocada al Facebook contra el govern de Camps. No te sentit qüestionar unes elecions quan el guanyador te vora el 60% dels vots. Ni ací ni en Iran, per molta rabia que ens done, així no es pot donar lliçons de democràcia, això,diria jo, son lliçons de neocolonialisme.
En el tema de la suposada superioritat moral de la cultura occidental, jo sempre pose un exemple molt gràfic. Tindria sentit que una tribu de l’Amazones invadira un país europeu per a que les dones occidentals s’alliberaren del sostenidor? És ridicul pero al cap i a la fi és el que fem nosaltres amb els països islàmics.
Salut!
Juny 22, 2009 a les 4:04 pm |
En fi, potser no me sàpia explicar bé (com de costum) però si tornes a llegir el meu post i la meua resposta voràs que no entre a valorar els resultats. Però ha sigut precisament per eixa distància tan gran entre el primer i el segon i per la rapidesa en el recompte que començaren les denúncies de frau. Sense observadors, sense dades, no podem jutjar això més que per indicis. Jo entre a valorar un tema concret: l’ús de les noves tecnologies per part d’una part de la societat que es rebel·la contra el poder, ni més ni menys. Ara, si vols entendre altres coses… que vols que te diga…eres lliure de fer-ho
I repetisc, ja desviant-me del tema. Preferisc viure en esta democràcia de baixa intensitat i treballar per canviar-la, millorar-la i tot lo que vulgues, que viure en pseudodemocràcies ja siguen islàmiques o orgàniques. L’argument anti-americà també va ser utilitzat pel franquisme per legitimar-se… i segur que algú en el món parlaria de era una actitud intervencionista recolzar l’oposició interna a Espanya, no? En fi, un tema interessant l’universalisme/relativisme… però no és de lo que parlava.
Salut!
Juny 22, 2009 a les 4:24 pm |
Taronget no entengues els meus comentaris com un atac al teu post, pense que està molt bé. El problema és que estic saturat de tanta demonització de l’Iran en les últimes setmanes, i com al dia següent tota la premsa ja sabia que era un frau i això em sembla agossarat i totes les barbaritats que es senten per la radio i als diaris, doncs resulta que entre a la vostra pàgina i llegeisc el teu article, que no va per eixe camí però s’acosta i llavors he descarregat ací tot el que no puc interpelar amb la TV. Et demane disculpes.
Per cert dubte que la majoria de dones de l’iran preferesquen viure a Europa en compte de casa seua.
Juny 22, 2009 a les 4:30 pm |
Ok, entesos. De totes maneres, jo veig que més que atacar l’Iran s’ataca una certa facció dins del règim (règim que molt pocs dins de l’Iran qüestionen, és una lluita de poder intern sobretot però amb una certa possibilitat d’apertura com a rerefons).
Jo me faria la següent pregunta. Les dones espanyoles en el franquisme preferien viure a Espanya (sent ‘ciutadanes’ de segona) o a França? Segurament a Espanya, i no perquè preferiren ser menys que els homes…(Encara que de ben segur una part si que ho acceptaren de bon grat)
Juny 25, 2009 a les 8:47 pm |
Bé, llegint l’entrada i els comentaris, trobe que Senent és simplement escèptic i fa autocrítica. Crec que el que vol dir és que és molt fàcil criticar els altres i no veure’s la pròpia gepa. Ací també es prohibeixen partits polítics, es tanquen televisions, es manipula als mitjans… A Itàlia Berlusconi controla tots els diaris i televisions… Ara bé, evidentment, si s’ha armat tant d’enrenou a l’Iran és perquè alguna cosa grossa ha passat. I pel poc que sé d’aquell país, no és que vagen sobrats de llibertats i drets.
Vaja, que els dos teniu raó, i que les xarxes socials són una eina cada vegada més útil i a l’abast de tothom, i que per tant, pot tindre més influència.
Ara bé, com vos heu assabentat de l’actualitat a l’Iran que ofereixen els bloggers iranians? A través dels grans mitjans com la BBC, que hi dónen suport. Si no… ja veuríem. Vos imagineu la Quatro o TV3 servint d’altaveu als blogs valencianistes…? Interessa?
Salut!
Juny 26, 2009 a les 11:25 pm |
Josep, és interessant el tema que toques, el paper dels mitjans tradicionals en tot este estema. En el meu cas he pogut seguir el tema directament amb l’avantatge de rebre notícies que més tard eren confirmades pels mitjans tradicionals.
Ara bé, estic d’acord que això no sol passar. Amb les xarxes socials es pot arribar a una minoria, però necessitem dels mitjans tradicionals per a arribar a més gent. Un exemple, la concentració de fa unes setmanes contra la corrupció organitzada en un primer moment per facebook i que després va ser reproduïa com a notícia per mitjans tradicionals (El Mundo, Levante..).
De totes formes, ahí tenim una clara mostra. Els mitjans tradicionals reflecteixen el fenomen de les xarxes socials, i això contribuïx al seu “èxit” en certs moments.
Juny 29, 2009 a les 6:52 pm |
Honduras, el cop d’estat que no serà twittejat.
Juny 29, 2009 a les 7:35 pm |
No, este si que està sent retransmés per la tele i els mitjans tradicionals (l’altre dia vaig vore a Hugo Chavez fent un programa especial en TeleSur). Evidentment, la penetració de les noves tecnologies en Iran i Honduras, no és comparable.
Juliol 6, 2009 a les 4:48 pm |
El comentari de Senent és per a tindre en compte eh!
El grup PRISA no parlava al seu diari de colp d’estat i sí de tranquilitat… I Taronget, nosaltres no podem vore Telesur.
Amb tot m’agrada molt el post sobre Iran, tot i que és un d’eixos temes amb els que es podria aprofundir moltíssim. Vaig a llegir el següent xD (com feu una trilogia vos mate jaja)
Juliol 6, 2009 a les 4:59 pm |
http://www.telesurtv.net/solotexto/senal_vivo.php
I si tens digital+ pots vore la cubana que fa desconnexions amb TeleSur