Lliçons verdes per a un projecte taronja

[ Si no heu llegit el post anterior, vos recomane fer-ho per a entendre per on van els tirs.]

Reprenem el tema d’Europe Ecologie, que presentàvem en l’anterior post i on descrivíem els encerts que havia tingut esta opció política a les eleccions europees. En este post, el que anem a fer, és buscar-li una aplicació pràctica al cas valencià. Com sempre, quan fem açò, ens hem de fixar a grans trets, perquè ni és comparable la situació política ni existeixen fórmules màgiques.  Però sempre podem aprendre dels que fan les coses bé.

Que podria aprendre el BLOC de l’èxit dels verds francessos?

En primer lloc, que una opció minoritària, per a esdevindre més important ha de representar una alternativa. La diferència entre el BLOC i altres opcions estatals no pot ser quantitativa sinó qualitativa. Un exemple: No només volem més escoles –que també-, sinó que volem un sistema educatiu diferent. El mateix en altres àmbits. Oferir un projecte diferenciat que siga capaç de ser votat per l’electorat. Per a ser una fotocòpia taronja d’altres, ningú se prendrà la molèstia de votar-nos. Ser l’opció progressista que trobem a faltar en el panorama valencià davant els conservadors de sempre i l’esquerra conservadora i/o oxidada.

Una alternativa que ha de passar pel valencianisme, des d’on s’han de derivar els nostres plantejaments. És el que ens diferencia d’altres opcions, allò que dona sentit a la nostra existència, i per tant, ha de ser el comú denominador des d’on explicar les nostres propostes, tal i com l’ecologisme ho era per a la coalició Europe Ecologie. Perquè som valencianistes, som progressistes i volem la cohesió social del nostre poble, amb igualtat d’oportunitats per a tots, on siguem capaç de generar riquesa i assegurar l’equitat al mateix temps. Perquè som valencianistes, ens estimem el nostre territori i entenem que la sostenibilitat és un valor sine-qua-non per al desenvolupament econòmic en el S. XXI. I perquè som valencianistes volem una democràcia on els valencians i les valencianes se senten partíceps.

En segon lloc, no oblidar quin és l’àmbit on ens presentem. És evident que cal connectar allò més global amb allò més local: la Ford d’Almussafes que depèn del corredor mediterrani (el de de veres, no el corredor València-Almeria), o l’exemple de la traca de la boda d’algun familiar que tan bé utilitzava Nomdedéu en campanya. Quan els col·lectius locals busquen  el vot per a les autonòmiques, està bé parlar de que serà la Generalitat qui construirà el centre de salut o el nou institut al poble. Tot això està molt bé, però no és suficient.

Cal visualitzar que a les generals,tu, a més de representar la veu valenciana sense sucursalismes,també oferixes un model d’Espanya diferent: plurinacional, amb un sistema de finançament no centralitzat. A Europa, passa el mateix, tot i que en este cas, l’errada no és només del BLOC sinó de les coalicions que se generen i que poques vegades representen alguna cosa més que la suma de les parts. No cal dir que esta “lliçó” també (o sobretot) és aplicable a nivell nacional. Per això que el nostre grup parlamentari servisca per a presentar iniciatives plantejades des dels col·lectius locals (que està molt bé), no vol dir que la seua tasca principal deixe de ser la de visualitzar una opció coherent i global en les diferents àrees que es decideixen en Les Corts: autogovern, servicis públics, model econòmic, model territorial, televisió pública, etc.

En tercer lloc, la suma sempre és necessària, però s’ha de fer de manera intel·ligent amb una explicació, amb uns arguments que en primer lloc ens convencen a nosaltres, com a primer pas per a convèncer el nostre electorat consolidat i potencial.  També ha de ser coherent amb el projecte que proposes. I sobretot, sent conscient que les eleccions no es decideixen amb els pactes que faces.

I finalment la qüestió de la imatge, que ací vindria acompanyada d’una qüestió organitzativa. Saber vendre de manera atractiva el nostre ‘producte polític’ és un pas necessari, imprescindible per assegurar l’èxit. Com també ho són altres qüestions de caire organitzatiu: campanya electoral, presència d’apoderats i interventors, etc que mai no podem menysprear.

En definitiva, estes són les reflexions aplicades al nostre context que em van suggerir els encerts de la coalició Europe Ecologie a França. Aprendre de la resta no vol dir copiar estratègies, sinó saber aplicar, o millor dit, traduir al nostre context particular allò que els altres fan bé. Aprenent i innovant, trobarem el model que ens portarà a ser, algun dia, majoritaris.