
[ Si no heu llegit el post anterior, vos recomane fer-ho per a entendre per on van els tirs.]
Reprenem el tema d’Europe Ecologie, que presentàvem en l’anterior post i on descrivíem els encerts que havia tingut esta opció política a les eleccions europees. En este post, el que anem a fer, és buscar-li una aplicació pràctica al cas valencià. Com sempre, quan fem açò, ens hem de fixar a grans trets, perquè ni és comparable la situació política ni existeixen fórmules màgiques. Però sempre podem aprendre dels que fan les coses bé.
Que podria aprendre el BLOC de l’èxit dels verds francessos?
En primer lloc, que una opció minoritària, per a esdevindre més important ha de representar una alternativa. La diferència entre el BLOC i altres opcions estatals no pot ser quantitativa sinó qualitativa. Un exemple: No només volem més escoles –que també-, sinó que volem un sistema educatiu diferent. El mateix en altres àmbits. Oferir un projecte diferenciat que siga capaç de ser votat per l’electorat. Per a ser una fotocòpia taronja d’altres, ningú se prendrà la molèstia de votar-nos. Ser l’opció progressista que trobem a faltar en el panorama valencià davant els conservadors de sempre i l’esquerra conservadora i/o oxidada.
Una alternativa que ha de passar pel valencianisme, des d’on s’han de derivar els nostres plantejaments. És el que ens diferencia d’altres opcions, allò que dona sentit a la nostra existència, i per tant, ha de ser el comú denominador des d’on explicar les nostres propostes, tal i com l’ecologisme ho era per a la coalició Europe Ecologie. Perquè som valencianistes, som progressistes i volem la cohesió social del nostre poble, amb igualtat d’oportunitats per a tots, on siguem capaç de generar riquesa i assegurar l’equitat al mateix temps. Perquè som valencianistes, ens estimem el nostre territori i entenem que la sostenibilitat és un valor sine-qua-non per al desenvolupament econòmic en el S. XXI. I perquè som valencianistes volem una democràcia on els valencians i les valencianes se senten partíceps.
En segon lloc, no oblidar quin és l’àmbit on ens presentem. És evident que cal connectar allò més global amb allò més local: la Ford d’Almussafes que depèn del corredor mediterrani (el de de veres, no el corredor València-Almeria), o l’exemple de la traca de la boda d’algun familiar que tan bé utilitzava Nomdedéu en campanya. Quan els col·lectius locals busquen el vot per a les autonòmiques, està bé parlar de que serà la Generalitat qui construirà el centre de salut o el nou institut al poble. Tot això està molt bé, però no és suficient.
Cal visualitzar que a les generals,tu, a més de representar la veu valenciana sense sucursalismes,també oferixes un model d’Espanya diferent: plurinacional, amb un sistema de finançament no centralitzat. A Europa, passa el mateix, tot i que en este cas, l’errada no és només del BLOC sinó de les coalicions que se generen i que poques vegades representen alguna cosa més que la suma de les parts. No cal dir que esta “lliçó” també (o sobretot) és aplicable a nivell nacional. Per això que el nostre grup parlamentari servisca per a presentar iniciatives plantejades des dels col·lectius locals (que està molt bé), no vol dir que la seua tasca principal deixe de ser la de visualitzar una opció coherent i global en les diferents àrees que es decideixen en Les Corts: autogovern, servicis públics, model econòmic, model territorial, televisió pública, etc.
En tercer lloc, la suma sempre és necessària, però s’ha de fer de manera intel·ligent amb una explicació, amb uns arguments que en primer lloc ens convencen a nosaltres, com a primer pas per a convèncer el nostre electorat consolidat i potencial. També ha de ser coherent amb el projecte que proposes. I sobretot, sent conscient que les eleccions no es decideixen amb els pactes que faces.
I finalment la qüestió de la imatge, que ací vindria acompanyada d’una qüestió organitzativa. Saber vendre de manera atractiva el nostre ‘producte polític’ és un pas necessari, imprescindible per assegurar l’èxit. Com també ho són altres qüestions de caire organitzatiu: campanya electoral, presència d’apoderats i interventors, etc que mai no podem menysprear.
En definitiva, estes són les reflexions aplicades al nostre context que em van suggerir els encerts de la coalició Europe Ecologie a França. Aprendre de la resta no vol dir copiar estratègies, sinó saber aplicar, o millor dit, traduir al nostre context particular allò que els altres fan bé. Aprenent i innovant, trobarem el model que ens portarà a ser, algun dia, majoritaris.
Juny 22, 2009 a les 6:12 pm |
Totalment d’acord. Trobe que és així com es construïx una alternativa real: reflexionant sobre què ha d’oferir el valencianisme a la societat i observant detingudament i prudentment les realitats polítiques que envolten la nostra per a aprendre’n sempre la part més positiva.
Salut
Juny 22, 2009 a les 9:36 pm |
Si alguna cosa ens ha ensenyat el PP en aquests darrers comicis és que per a guanyar unes eleccions no cal convéncer a una gran part de l’electorat, sols cal motivar els teus i desmotivar la gran majoria i d’eixa manera amb menys del 25% del electorat es pot guanyar les eleccions.
Com podem aconseguir nosaltres això? Engrescant els nostres amb campanyes agressives, en positiu i en negatiu. Hem de mostrar-nos com a víctimes. El valencià en perill d’extinció. Això és una bona motivació per a la gent que normalment no vota. Prou de campanyes moderades, eixe tipus de campanyes funcionen per al PP i PSOE que tenen un espectre ampli i si estiren la manta per dalt es queden els peus a l’aire. Però els partits xicotets no poden jugar a eixe joc, és una altra lliga. Nosaltres guerra de guerrilles.
Salut!
Juny 23, 2009 a les 7:08 pm |
Home, Senent… Jo no ho veig. Pense que el victimisme, l’alarmisme i la “guerra de guerrilles” no donen bons resultats al valencianisme polític. De fet, fan que la societat ens senta més llunyans, i ens aïlla. A més, l’agressivitat nostra també mobilitzaria els contraris.
Pense que el valencianisme sí que ha d’aspirar a arribar a una part ampla de l’electorat -cosa que ara no passa-, i ha de fer-ho donant alternatives i no amb missatges lingüístics que deixen indiferents o a la defensiva la immensa majoria dels valencians.
Després, amb un 4 i escaig per cent, per molt que no voten els altres, tampoc faríem res. Encara no estem en eixa situació en què “ens sobraria” amb els nostres. Molt de camí ens queda per fer.
Juny 23, 2009 a les 7:58 pm |
I jo que em tem que al Bloc ja no n’hi ha forces per canviar-lo perque el (s) director (s) de la lídia han fet el que volien…. marejar-lo fins que s’esgote i poder fer amb ell el que tenien al cap des de l’inici: l’intent d’una Eu alternativa amb un toc valencià, el tercer espai de progres (que no sé si de progrés). Per a no ser decissius, no sé amb qui…
Juny 24, 2009 a les 4:47 pm |
Puçolenc, llunyans, aillats… això ja ho tenim. Per molt moderats que ens mostrem sempre serem els radicals, aleshores el que hem de fer és activar a eixa franja de votants “radicals” que no veuen les seues opcions representades en eixe mar de moderació que són les campanyes electorals.
Per altra banda el tema lingüiític sí dóna vots, el PP l’utilitza en totes les campanyes: Rus diu, “eixos gilipolles que volen contaminar la nostra llengua amb catalanismes” i amb eixos destarifos engresquen els seus.
No dic que reobrim el tema de la unitat de la llengua, seria un camp de batalla desfavorable. Però sí el tema de l’ús social del valencià i la seua presència als mitjans, els drets lingüistics trepitjats per als pares i mares que no poden escolaritzr els seus fills en la seua llengua.
Eixa és una estratègia rentable i una obligació moral del BLOC.
Juny 25, 2009 a les 11:02 am |
Hola gestor de No cap en cap cap, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc http://www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d’investigació per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t’interessa col•laborar només hauries de contestar a l’enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com
Juliol 4, 2009 a les 11:10 am |
em sembla una aportació molt interessant, que demana d’una reflexió. Justament una de les mancances és evidents en la nostra organització, la vocació de reflexió.
Juliol 6, 2009 a les 4:58 pm |
Ara la feina seria portar açò dels blogs a les assembles, les reunions, els congressos, eixes coses… I després fer plans de ruta. I finalment aplicar-los
Sempre ens quedem en el pas zero.
És una llàstima, però almenys puc definir d’exel·lent el sac d’aportacions de Taronget (has escrit tu açò no?) a eixe pas zero. Molt bé. Gran!
Juliol 15, 2009 a les 6:44 pm |
No compartisc l’analisi d’Andreu. No crec que el BLOC sempre se quede en el pas zero. Aquí se reflexiona, se parla, se debatix, s’apleguen a acord, i se plasmen en doctuments que s’aproven. El que falla és l’aplicació, ara i fa cinc anys. I això no és tant un problema col-lectiu com de lideratge de l’Executiva.