L’errada de Ramoncín

Al blog sobre marketing “El Territorio Creativo”, es fan ressò  de l’última errada en l’àmbit de la comunicació de Ramoncin. Resulta que davant uns videos d’El Jueves en els que se li parodiava, va decidir emprendre la via legal, denunciar la revista i sol·licitar a Youtube el tancament del canal on estaven penjats els videos. L’aparent èxit de la seua reacció (el portal va accedir a tancar l’accés al canal d’El Jueves) amagava una errada fonamental i de fons: a les poques hores, el tema havia eixit als mass media i els videos en qüestió eren rebotats a les xarxes socials.

No és l’únic que  ha caigut en el parany de confondre crítiques amb delictes i eixir desfavorit. La mateixa Casa Reial va segrestar la revista per una caricatura donant-li una publicitat i una difusió mai imaginada pels autors. Com diuen a ETC, la primera errada és deixar en mans dels advocats allò que hauria d’estar en mans d’experts en comunicació amb una mentalitat més propera al 2.0 que als temps de Fraga.

En altres casos, com en les caricatures de Mahoma, el tema ha ocasionat un xoc entre els valors religiosos de certa part de la població mundial i els valors democràtics que emparen baix la llibertat d’expressió la crítica, la paròdia.

Per això, sempre podem utilitzar la reacció davant este tipus de situacions com un bon baròmetre sobre la qualitat i l’esperit democràtic d’una societat. Mireu sinó com en la televisió pública de Catalunya són capaços de fer esta crítica en clau d’humor a l’autobombo governamental del PSC.

Qüestió de palles

N’hi ha pol·lèmica estos dies perquè la Junta d’Extremadura ha promogut amb un pressupost de 14.000 euros un curs per a joves de 13 a 17 anys sobre “l’autoexploració sexual”. Han plogut crítiques pel malbaratament de recursos públics que suposa en un context de crisi. I no els falta raó. M’agradaria conéixer l’opinió d’Ibarra, ex-president extremeny i autor d’allò de: “No por tener dos lenguas se ha de comer el doble”, entre altres. I no oblidem que els valencians paguem estes ocurrències onanístiques baix l’eufemisme de solidaritat.

Això me porta a un altre tipus de palles. Les mentals. I que, casualment, també paguem els valencians, i amb interessos. La palla mental de l’anticatalanisme, que hui ens passa la factura de 35.000 euros en concepte de preparar una obra musical per a celebrar el 9 d’Octubre i no representar-la senzillament perquè cita els catalans. Per l’anticatalanisme també assumim una hipoteca. El Consell no espera que puguem comptar amb el corredor mediterrani fins el 2030, vist com a “escenari desitjable”.

Encara que, si parlem de palles i malbaratar… com podem qualificar la construcció de l’Àgora de Calatrava per 60 milions d’Euros amb l’única programació de celebrar un torneig de tenis i una passarel·la de moda?

Què està passant? No s’han adonat que la festa ha acabat? Que darrere de cada euro malbaratat n’hi ha un curs de formació no realitzat, un nou aturat, una pyme que tanca..una nova pujada d’impostos? Perquè no ens enganyem. Les factures i hipoteques se paguen. Més tard o més prompte però se paguen. I puc intuir que no les pagaran Rita i Camps de la seua butxaca.