N’hi ha pol·lèmica estos dies perquè la Junta d’Extremadura ha promogut amb un pressupost de 14.000 euros un curs per a joves de 13 a 17 anys sobre “l’autoexploració sexual”. Han plogut crítiques pel malbaratament de recursos públics que suposa en un context de crisi. I no els falta raó. M’agradaria conéixer l’opinió d’Ibarra, ex-president extremeny i autor d’allò de: “No por tener dos lenguas se ha de comer el doble”, entre altres. I no oblidem que els valencians paguem estes ocurrències onanístiques baix l’eufemisme de solidaritat.
Això me porta a un altre tipus de palles. Les mentals. I que, casualment, també paguem els valencians, i amb interessos. La palla mental de l’anticatalanisme, que hui ens passa la factura de 35.000 euros en concepte de preparar una obra musical per a celebrar el 9 d’Octubre i no representar-la senzillament perquè cita els catalans. Per l’anticatalanisme també assumim una hipoteca. El Consell no espera que puguem comptar amb el corredor mediterrani fins el 2030, vist com a “escenari desitjable”.
Encara que, si parlem de palles i malbaratar… com podem qualificar la construcció de l’Àgora de Calatrava per 60 milions d’Euros amb l’única programació de celebrar un torneig de tenis i una passarel·la de moda?
Què està passant? No s’han adonat que la festa ha acabat? Que darrere de cada euro malbaratat n’hi ha un curs de formació no realitzat, un nou aturat, una pyme que tanca..una nova pujada d’impostos? Perquè no ens enganyem. Les factures i hipoteques se paguen. Més tard o més prompte però se paguen. I puc intuir que no les pagaran Rita i Camps de la seua butxaca.
Novembre 13, 2009 a les 10:03 pm |
Cert és. Jo no sé d’on trauen els diners, la veritat. Ni qui paga tot això. Reconec la meua ignorància.
L’altre dia em vaig trobar un home de la «dissidència». Pujava acalorat en un autobús de l’EMT i vaig preguntar al conductor «ja no poseu l’aire condicionat?» (sí, val, no estem en agost, però promet que feia molta basca). Em va contestar que no li funcionava. «És que està vellet, eh» li vaig dir referint-me al bus. Contestà –en valencià– «ai, es gasten els diners en circuits de F1, en Papes i en hòsties, però açò no ho arreglen».
Aquest seria, en qualsevol país normal, un comentari polític de peu de carrer, descontextualitzat, barroer si voleu, que mescla uns assumptes amb uns altres. Ací, però, és com un glop d’aigua fresca. Em recorda que no tots els valencians assenteixen amb els ulls clucs amb la gestió de la Generalitat Valenciana. Quasi tots, però no tots.
Salut!