Una altra campanya d’alegria vs tristor?

Des de fa unes setmanes sembla evident que la campanya del PSOE per a estes eleccions passa per contraposar l’Alegria que representa Zapatero davant el “cenizo” de Rajoy. Dos videos ens ho demostren, el primer que representa un polític catastrofista i que no veu res bé, i el segon el video de suport de la Plataforma d’artistes amb un títol prou representatiu: “Defender la Alegria”.

Al blog “e-campanya” diuen que potser no siga una bona estrategia la de parlar d’alegria quan no representa un valor polític. Els valencians, però, podem parlar de l’experiència del 2007 quan l’alegria que volia representar Camps li guanyà a la tristor que representava Pla. El món en colors contra el món en blanc i negre. El SI davant el NO. I Glòria Marcos pel mig fent-li el joc al molt (poc) honorable. Mireu el final del no-debat a Canal 9 celebrat abans de les eleccions valencianes. Tot semblava anar bé per a Pla. Camps només es va dedicar a repetir els slogans que s’havia après de memòria de repetir-los tant als Notícies Nou, i a la cloenda va tindre 5 minuts per parlar del discurs del passat (que per cert, relacionava amb el nom de País Valencià) que representaven els partits d’esquerres i l’alegria, la confiança i el futur que representava el PP.

Jo no sé si ara que comencem a vore els primers símptomes de la crisi econòmica tindrà el mateix efecte, però per a molta gent la imatge de Zapatero amb ambició i optimisme és més adient per a estes circumstàncies que la d’un Rajoy que no té les idees clares per molt que ho diga… i que ho veu tot malament. Rajoy està fent de Pla?

Ferraz vs Pla: Manos a la obra?

Dilluns vaig llegir al diari Público un “rumor” que publicaven baix el títol de: “El acuerdo Zapatero-Pla, una rémora” Deia lo següent:

“El mismísimo Zapatero le sugirió de forma sutil al líder socialista en la Comunidad Valenciana, Joan Ignasi Pla, que ya estaba sobrando en la secretaría general de su federación, tras el penoso resultado electoral el 27-M. Pero Pla no se dio por aludido y Zapatero tuvo que ser más contundente. A la segunda, Pla aceptó, pero puso como condición no hacerlo hasta su próximo Congreso, tras las elecciones de marzo. Ese pacto está provocando muchos quebraderos de cabeza en Ferraz, donde consideran que la falta de renovación en esa federación va a ser una rémora para el PSOE en términos electorales.”

La veritat, no li vaig donar massa importància, tot i que me va cridar prou l’atenció perque com he dit alguna volta en este mateix blog, estava convençut que Pla i el PSOE havien acordat fer el congrés després de les eleccions perque des de Ferraz ho veien més convenient per a traure un bon resultat a les eleccions.

No sabem si és que estavem equivocats o si després dels resultats de les últimes enquestes creuen que l’estrategia no els funcionarà bé al País Valencià, però la cuestió és que tots els mitjans del Grup PRISA (Cadena Ser, El Pais etc..) trauen com a notícia destacable de hui un possible i sospitos tracte de favor per part d’una constructora cap al -encara- secretari general del PSPV-PSOE.

S’han posat des de Ferraz “manos a la obra” per a tirar a Pla? De moment, la paraula “dimisión” és portada a EL PAIS.

La vella política

 

 La vella política, quan obté resultats roins substituix l’auto-crítica per excuses ideològiques del tipus: “la societat s’ha fet de dretes”.

La vella política, tarda més d’un més en reunir-se amb els socis de coalició per a avaluar la situació després d’una gran desfeta electoral.

La vella política es va oposar a Compromís des d’un primer moment. Només la pressió de la societat, dels mitjans de comunicació i la cessió de la resta de partits van aconseguir que els acceptara.

La vella política critica els seu principal soci parlamentari davant el seus amos de Madrid dient que els resultats són una conseqüència d’anar amb els socis  de CiU al País Valencià. Novament, la vella política no coneix l’autocritica.

La vella política va utilitzar l’anti-democràtica tanca del 5% en les negociacions de la coalició.

La vella política no és capaç d’articular la pluralitat d’un grup parlamentari divers i preferix l’imposició.

La vella política no és capaç, no sap, no pot fer un discurs alternatiu, només sap dir NO a tot.

La vella política vol mantindre’s en el carrec amb el suport de PP i PSOE contra l’opinió del seu propi grup parlamentari.

La vella política reclama regeneració democràtica i manté la mateixa actitud que PSOE i PP davant un Consell d’Administració de RTVV partidista (fins i tot demana per favor a PPSOE que se continue votant amb unanimitat “com sempre”).

I no, no parle d’una persona. Parle de la vella política, d’un projecte que no sap mirar avant i mira arrere, que no vol arribar acords sinó sempre imposar les seues condicions.

Espere que el seu declivi done pas a la nova política.

Eleccions, un mes després.

Hui, que fa més d’un mes del 27-M, vull fer una xicotet analisi sobre tres aspectes de l’estat de l’opinió dels valencians que poden tindre alguna cosa a vore amb la gran victòria del Partit Popular (o la gran desfeta de l’esquerra). Són, a més, tres de les argumentacions més utilitzades pels periodistes i “opinadors” que ocupen fulles i fulles de la premsa, i fins i tot, per alguns liders polítics que no volen assumir responsabilitats pròpies.

Estos tres aspectes són:

1) La valoració de la gestió del Consell

2) La valoració dels candidats (Camp i Pla)

3) El posicionament ideològic dels valencians..

(fes clic en les imatges per a vore-les)

La valoració de la gestió del Consell

Com se pot vore a la gràfica, l’opinió favorable de la gestió del Consell ha crescut molt poc des del 2003, i ha augmentat considerablement aquells que opinen que la gestió del Consell no ha sigut bona sino més bé, roina. La mobilització de la societat civil (Ja en tenim prou, etc.) per denunciar la gestió del Consell en alguns temes (urbanisme, educació, sanitat, accident del metro) ha convençut a una part dels que els resultava indiferent la gestió del govern valencià, però no ha pogut minvar l’opinió positiva, que s’ha mantingut per damunt del 50%.

La valoració dels candidats

Sense cap mena de dubte, en este apartat és on més se nota la gestió de la propaganda del PP. L’esforç que hem fet tots els valencians amb els nostres diners han pagat la pena i Camps ha pogut millorar la seua imatge des de la comoditat d’una oposició sense veu i un cor d’aduladors televisius encapçalats per Lluis Motes i impar Recatalà. El PP ha sabut llegir la situació i ha protegit a Camps de situacions incomodes com ara l’accident del metro (no va acodir al enterro). Pla, en canvi, ha millorat llegurament la seua imatge. Des del meu punt de vista, la gent ha votat amb “confiança” a qui coneixia, eixe xic tan ‘templat’ que fa tantes coses bones per la comunitat (sic).

El posicionament ideològic dels valencians.

 

“La societat valenciana s’ha fet de dretes”. Este argument ho han utilitzat alguns i algunes (eh Glòria?) per a justificar la desfeta de l’esquerra el 27-M. Tant de Copa Amèrica i consumisme ens ha fet uns pijos que votem en massa al PP. Doncs bé, este argument segons les dades no se pot mantindre. És cert que la mitjana ha pujat i ha passat ja del 5…. però com podeu observar en el gràfic, l’autoubicació ideològica dels valencians no ha canviat prou com per a justificar els resultats electorals tan evidents. El que si que es nota és que quan s’acosten les eleccions el centre pareix desunflar-se i creixen les opcions més nítides… caldria un analisi amb més profunditat per comprovar açò.

Conclusió

Després d’esta cutre-analisi només podriem arribar a algunes conclusions:

1) L’imatge de la gestió del consell és molt bona (+50%) però ha crescut l’oposició respecte al 2005.

2) La valoració dels candidats ha sigue una de les claus per al vot massiu al PP. Les eleccions, tot i ser parlamentàries és plantegen algunes voltes com a presidencialistes i algunes persones voten Camps o voten Pla… bé, imagine que poca gent haurà votat al PSOE pel seu candidat.

3) La societat valenciana no s’ha dretanitzat tant com alguns diuen. Potser el PP ha quedat com l’opció de progrés i molta gent definida en posicions de centre-esquerra els ha votat…

Dades utilitzades:

Estudis del CIS: pre-electoral 2003; 2005; i prelectoral 2007.

El Partit dels Valencians

Continue recuperant-me de la nit de diumenge passat, i ho faig mentre complisc amb el meu “Compromís per aprovar” que espere, tinga més èxit que l’altre “Compromís”.

I clar, podria llevar-me del cap el tema de les eleccions si estiguera estudiant física, química o morfologia i sintaxi de la llengua espanyola, però no, estic estudiant Ciències Polítiques i clar… costa concentrar-se.

Diferències entre democracies de consens i majoritaries, el sistema electoral, la reresentació política, les ideologies, l’opinió pública, la cultura política, els partits polítics i els sistemes de partits… vaja, que el temari no ajuda precissament a concentrar-se en la teoria, sino en buscar-li la relació amb la situació que vivim al país dels valencians.

Vull en este escrit, compartir amb tots vosaltres algunes reflexions que me venen al cap mentre estudie… quan llig “las democracias liberales funcionan mejor y son más estables si tienen ciudadanos que participan (pero no demasiado) y obedecen (pero no de forma pasiva” Pense, xè, si ací quasi no participem i obeïm passivament.. tindre una democracia és un miracle…Però clar, potser alguns pensen que ens estem allunyant d’un model democràtic.. jo no ho sé, però que la nostra, és una democràcia de baixa intensitat, això segur.

Després continue fent els resum, i arribe al tema “Opinió Pública”. “La espiral del silencio es una teoría que sostiene que cambiamos nuestras actitudes para evitar disonancia con nuestro alrededor” És a dir, si al teu voltant se respira un ambient determinat, normalment si no estàs d’acord, calles. I si calles, només s’escolta una posició i per tant sembla que eixa posició tinga un recolzament major del que realment té.

Tota esta avorrida introducció per advertir d’un fenòmen que estem vivint. “Nosotros somos el partido de los valencianos” diuen des del PP després de la seua victòria. Segur que milers de persones estan fent cua al carrer Quart per a afiliar-se al “Partit dels valencians”, una versió renovada del partit únic dins d’un sistema democràtic.

I jo, quan veig esta situació, dic… SÓC VALENCIÀ I NO SÓC DEL PP. No podem caure en el parany del pensament únic que ens prepara el PP per consolidar la seua hegemonia. Si, d’acord, han guanyat les eleccions, i ho han fet amb un 52% dels vots. Però això no ens callarà per explicar durant estos 4 anys que n’hi ha un projecte alternatiu, valencianista… en positiu, sense caure en les mateixes errades que esta campanya electoral.

Ara és el moment. No sigues gavina, sigues collverd (o rat penat si vols). No caigues en el parany del pensament únic, perquè algun dia les coses canviaran.

Reflexió, un dia després…

Fa exactament 24 hores, em trobava a les portes de l’hotel Hesperia, seu electoral de Compromís pel País Valencià, raonant sobre la gran decepció que tots coneixeu. En un dia de fort vent, i tan sols en qüestió d’hores, s’havien desfet els anhels de canvi, les esperances de millorar acumulades en els últims quatre anys, però sobre tot en els últims mesos.

Vint-i-quatre hores després continue sentint eixe buit… eixa sensació d’impotència que ja sentia ahir quan les primeres dades de l’escrutini confirmaven que fins i tot les enquestes a peu d’urna eren massa optimistes respecte al canvi. Aixina i tot, he aprés moltes coses… He aprés que l’esforç i el treball ben fet de moltes persones no sempre es veu recompensat, he aprés que les eleccions no es guanyen amb arguments i raons, i tantes altres coses que intentaré aprofitar d’ara endavant.

Però hui, després de parlar amb la gent, necessite pensar en positiu. Necessite pensar que açò només ha sigut una parada necessària en el nostre camí cap a un valencianisme polític fort que porte la regeneració democràtica a les nostres institucions.

Me sap greu vore com un dels blogs més interessants sobre l’actualitat, el passat i el futur valencià s’agarren unes “vacances” per a descansar d’esta ressaca poste-lectoral… espere que a poc a poc, carreguem forces de nou, perquè no oblidem que en Març de 2008, tenim eleccions generals (no són les nacionals i estarà complicat, però vore el Bloc a les Corts espanyoles seria tot un “puntasso”).

Tenim quatre anys per treballar i fer visible un projecte que ja està en les Corts. I al 2011 (o potser abans, ja que el President de la generalitat pot convocar eleccions anticipades amb el nou estatut) tindrem una nova oportunitat… i no la desaprofitarem!

Nota: En els pròxims dies comentarem les campanyes i els resultats dels diferents partits, (i als examens, q els donen pel sac)

Perquè votaré Bloc (Compromís)

Estem a poques hores d’encetar la jornada de reflexió (que servix perque les televisions ens puguen mostrar la “Cara amabe” dels candidats passejant pel seu poble, en la platja, amb la familia) m’he adonat que porte ja temps escrivint a este blog, i normalment ho faig d’una forma llunyana. Mostrant algunes dades, donant opinions… però d’una manera un poquet digam (i crec que no és la paraula adequada) abstracta.

Pos bé, hui vaig a escriure les meues reflexions personals, sobre perquè, este diumenge, votaré Bloc, votaré Compromís pel País Valencià.

Votaré Compromís perque estic fart d’esta democràcia de baixa intensitat. Perquè vull un país on tots pugam opinar lliurement sense por a la violència, on n’hi haja debat, on n’hi haja un espai de deliberació i confrontació d’opinions, on n’hi haja participació ciutadana i una societat civil forta, diversa i plural. Perquè crec que cal una veritable regeneració democràtica. Perquè la democràcia és molt més que votar cada cuatre anys.

Votaré Compromís per a dir “ja n’hi ha prou” a tots aquells que insulten la meua inteligència, tots aquells que creuen que sóc un estúpid que poden manipular amb un canal de televisió que pague amb els meus diners. Perquè em donen vergonya aliena quan els sent parlar.

Votaré Compromís, perquè la nostra generació té dret a un futur verd, amb un territori herència de generacions i generacions de valencians. Perquè vull gaudir de les marjals, l’albufera, l’horta… perquè vull estar envoltat per alguna cosa més que formigó. Perquè vull un País verd, taronja i sostenible. Perquè vull vore el Xúquer viu.

Votaré Compromís perquè no puc aguantar la corrupció d’aquells que declaren haver guanyat quatre voltes la grossa de nadal, aquells que actuen com si foren uns caciques del segle XIX en les comarques del nord. Aquells que es presenten com a candidats i esperen cita dels jutjats…

Votaré Compromís perque crec que sóm algo més que “tres provincias, una región, valencia alicante y castellón”. Perquè crec que les diputacions són centres de corrupteles, productes del centralisme ineficaç. Perquè crec que podem tindre veu pròpia a Europa, i podem tindre veu a Madrid per a reclamar allò que necessitem. Perquè vull la Dama d’Elx a Elx. Perque vull mostrar-me al món tal com sóc.

Votaré Compromís perquè crec que cal reordenar les prioritats. Perquè crec que cal aprofitar l’actual situació de bonança econòmica i invertir en capital humà, en infraestructures necessàries, en un país de qualitat i no de quantitat. Per dir adéu als barracons i a la massificació dels centres de salut.

Votaré Compromís, perque podría estar tres hores escrivint coses i encara em quedaria curt. Perque, com vaig llegir en el nick d’algú per msn… el canvi més que possible o impossible, ÉS NECESSARI.

I per això tenim que anar a votar, no podem quedar-nos a casa mentre altres decidixen per nosaltres. És l’hora del canvi.

Diumenge d’enquestes

Com era d’esperar, alguns mitjans de comunicació han publicat hui diumenge les seues enquestes per a les pròximes eleccions. I es que, demà dilluns és l’últim dia que es permet publicar estudis de les eleccions (tot i que continuaran fent-se per a ús intern dels partits). EL PAIS ha publicat un “macrosondeig” de les diferents eleccions autonòmiques que se celebren a Espanya fet pel seu Institut de Capçalera, l’institut Opina, mentre que Levante-EMV i Información han publicat un sondeig del Grup Marest concentrat en les eleccions valencianes.

Anem a vore primerament l’enquesta del Grup Marest, realitzada entre el 10 i el 16 de Maig, amb 2000 entrevistes personals.

I si! Dona canvi! PSOE-Compromís i PP empaten en diputats tant en les comarques del nord com les centrals, però les comarques del sud es decidixen per l’esquerra. El vot regionalista se dividix entre Coalició i Unió i no aconseguixen entrar a les Corts.

Per altra banda, el macrosondeig d’EL PAIS dona majoria absoluta del PP. El que em crida l’atenció és que l’Institut Opina, ha fet dos enquestes amb 3 dies de diferència, i la mateix metodologia: 1000 entrevistes telefòniques i record de vot de les eleccions del 2004. Gràcies a estes semblances, podem fer una comparació entre les dos per a vore com evoluciona la campanya, i tot i que les variacions entren dins del marge d’error, si que se pot apreciar un retall de distàncies per part de l’esquerra. Hem fet una tauleta a l’excel per a vore-ho més clar.

Com a conclusió: les enquestes són enquestes. El canvi depén de la participació, però és important eixir d’eixa sensació post-CIS de que tot estava perdut: n’hi ha partit i el juguem nosaltres, els valencians. Ni el CIS, ni el Pulsómetro. Que se sàpia: si n’hi ha canvi serà per pocs vots, és important recordar-ho.

Més Campanya

 

Debat a Canal 9

Gràcies a El Mirador Valencià, comptem amb el “”debat”" (popularment conegut com: “El Club de la Comedia Camps”) complet disponible a Youtube. Des de Nocap, hem creat un accés directe per facilitar la visualització: http://debat.notlong.com

En Diners…

Dijous a les 14 acavaba el termini per lliurar en les centrals provincials de Correus el “mailing” dels diferents partits polítics per a estes eleccions. Mentre alguns partits com el Bloc feien ús de les camionetes de campanya i cotxes particulars arribats de totes les comarques, i sobre tot, de molts militants treballant a contra-rellotge, altres com “Esquerra” tenien contractada una empresa que els ha fet tota la faena (amb un super-camió -de color blau per cert)… total, paga Barcelona, no?

Master Camps

Després dels èxits de Te gusta especular? i “La República Independiente de Camps” arriba: “Master Camps”, una nova creació del Bloc que es diferencia novament de les formes més “tradicionals” de fer campanya.

Més campanya

Enquestes

Totes les enquestes (CIS, Cadena Ser, Antena 3, El Mundo) semblen apuntar el mateix: majoria absoluta del PP. Sembla que Compromís no aconseguix aglutinar el vot de l’il·lusió, i fins i tot alguns estudis, donen uns resultats prou roins per a la coalició EU-Bloc-Verds. De totes formes s’observen algunes dades interessants: n’hi molt de vot encara no decidit, i molt de possible abstencionista d’esquerres. Això ens ajuda a fer-nos una idea del que pot passar: amb una participació alta, n’hi haurà canvi. Amb una participació baixa, més del mateix. Recomane les observacions de Rafa Castelló sobre el sondeig del CIS… molt interessants. En resum: n’hi ha partida, però cal que tots anem a votar!

El no-debat

Fa unes hores hem pogut “gaudir” a Canal Nou d’un simulacro de debat entre els tres principals candidats a la presidència de la Generalitat: Paco Camps de Golf, Ignasi Pla i Glòria Marcos. Parlem d’un “no-debat” perque només podien fer un monoleg sobre un tema determinat, sense possibilitat de resposta o interpelació. Aixina i tot, hem pogut vore a la televisió a un sorprenent Ignasi Pla, a una nerviosa pero directa Glòria Marcos i a l’home trist del somriure electoral permanent, el molt honorable Camps. Demà tindrem les dades d’audiència… esperem siguen bones perque ajudarà a molts socialistes a decidir-se a votar pel seu candidat. Demà, debat municipal per a la Ciutat de València. També a Canal 9 i amb un tema en calent: la subestació de Patraix.