Som Comunitat. Això resa la nova campanya del PP valencià (sí, sí, no m’eganye, tot i que la campanya siga de la Generalitat Valenciana, crec que el que ningú pot negar, després d’haver-se mirat ben bé la campanya de dalt avall, és que ens trobem davant una autèntica onada de propaganda partidista). De l’assumpte ja ha parlat Taronget, també ho fa Carles Chovi al seu blog i estic segur que encara se’n parlarà molt més. Almenys eixa és la (vana?) esperança que hem queda. Puix després de vore el silenci sepulcral que es deixa sentir a les fileres de l’oposició, tot apunta a que més d’un encara està fregant-se els ulls o torcant-se la baba.
“Ma que són llestos estos del PP!”- això deia mon pare hui en el sopar- “Just quan acaba de passar el congrés del PSOE on han decidit mantindre les sigles de PSPV, nyas coca! Som Comunitat! i el PSOE valencià novament fora de joc, mirant d’emponar-ne alguna”. Doncs sí, tota la raó que té l’home, el PP té eixa capacitat, eixa gràcia innata, eixa solvència quasi divina de deixar a tota l’oposició amb la boca oberta i, efectivament, fora de joc. “I el BLOC que diu de tot açò?”-em preguntava tot seguit l’home, mentre a mi se m’ennuvolava el seny i se m’agrava el sopar. “Pasapalabra, papà, pasapalabra“.
Després de rumiar-ho molt he aplegat a una conclusió prou dràstica: Ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou en molts sentits. Ja n’hi ha prou de deixar que el PP acapare el discurs de futur i de progrés, ja n’hi ha prou de mentides i manipulacions, i sobretot, ja n’hi ha prou de que el PP, a cada pas que dona en el seu camí cap a la més alta de les glòries (eixes que mai dubtarà en ofrenar a Espanya) només trobe davant d’ell un tapis de flors brindat pels seus adversaris polítics.
Mentre el PSOE resol les seues picabaralles internes, mentre EU diu que no a tot, mentre el BLOC no diu res, el PP de Camps ven la moto (la harley davidson, diria jo) dia rere dia, notícia rere notícia, campanya rere campanya, mentida rere mentida. Investit pel poder atorgat per les urnes, amb la confiança que té en si mateix fruit de la seua llarga experiència, amb la seguretat i el saber fer que li proporcionen els seus estrategues i el control sobre els mitjans de comunicació el PP valencià ha aconseguit ser El Partit, l’únic, el que té resposta per a tot. El que té la capacitat de donar solució a problemes que ell mateix ha inventat i que té la gràcia d’amagar els problemes que de veres existeixen. És el partit de la dreta, del centre, del progressisme, del conservadurisme, del catolicisme, el partit dels espanyolistes, dels valencianistes, dels cosmopolites, és l’únic partit que té un projecte sòlid i fiable que oferir a la ciutadania, i si no és així igual té, primerament perquè fan creure que sí el tenen i en segon lloc perque fan creure que ningú més el té.
Bé, dit açò crec que va sent hora que des d’alguna butaca del teatre on fa anys que es representa el “Sainet de la Comunidad de las Maravillas” algú alce la veu, i reaccione. Tal vegada necessitem un Neo en forma d’alternativa política, que ens ajude a eixir del “Matrix” Popular però a la vista de que fora del PP fa la impressió que només hi ha desert, haurem de seguir esperant l’arribada de “l’elegit” i fent a títol individual el que bonament puguem.
“Som Comunitat, Som CV”. Resulta curiós observar com a ningú l’importa ni dins ni fora de terres valencianes, que ésta siga l’única comunitat autònoma de l’Estat que no té nom propi. Nosaltres no tenim oficialment un substantiu que ens identifique, no som València. Tampoc tenim un nom que faça justícia a la nostra història, no som Regne de València. Com a traca final tampoc tenim un nom modern que faça referència a l’existència d’una col·lectivitat humana amb lligams i projecció pròpia, no som País Valencià. Nosaltres, per contra, ens definim com a Comunitat Valenciana, composició amb la es que podria fer referència a qualsevol altra “regió” de l’Estat: comunitat andalusa, comunitat catalana, comunitat madrilenya. Som la terra sense nom, els oblidats per ells mateixos, és com si a l’hora de redactar els estatuts d’autonomia, l’Estat espanyol haguera passat llista, com si d’un mestre d’escola es tractara, i a la pregunta de: valencians? ningú haguera estat allí per a respondre: “presents”. Però bo, quina ocurrència parlar d’este tema ara, quan ja han passat anys i any d’aquella fita, i “Comunitat Valenciana” és ja el nom consolidat d’esta terreta nostra. Segur? Bo, molts dirien que sí. Jo dic que no. Quan alguna cosa, té un nom, els demés no tenen problemes per a anomenar-lo. Per tant, jo dic, que la terra, el país dels valencians no té nom. Només això pot explicar com la Generalitat Valenciana amb una campanya que tampoc té nom, i si el té és massa inapropiat per a dir-lo en públic, s’atrevix a “mutilar” i “extirpar” l’única paraula que encara donava algun sentit al desgavell: “valenciana”. No és novetat si dic que des de fa temps, expressions com “la comunitat” o ”la nostra comunitat” han anat desplaçant a casa nostra el no-nom oficial, i esta campanya és el remat central. Tampoc s’aclarixen fora, que ens unflen a “levantinos”, “comunidad de levante” i ”levante español” a cada moment. Si a açò li sumem el fet que fins i tot des de les nostres institucions (no m’atrevisc ja a dir “valencianes”) es fomenta i s’eixampla el provincialisme sense mirament amb expressions com: “els alacantins, els valencians i els castellonencs” la cosa ja es torna insuportable.
Així ens trobem que sembla ser que el poble valencià com a tal ja ni tan sols té cabuda en el model que des d’ací i des de Madrid es potència. Ara, haurem de conformar-nos amb ser “comunitaris”, “levantinos”, “extra-radials” o busca qui t’ha pegat.
Hi ha qui opina que la qüestió del nom és relativa, que lo important és que amb este tipus de campanyes el PP està generant un sentiment de “valencianitat”, jo pense que s’equivoquen. El PP amb esta campanya està generant un bossa de fidels al projecte popular, i en tot cas una via per tal d’articular les possibles demandes conjuntes de “las tres provincias” sense risc de que eixes “tres provincias” se n’adonen de que, en realitat van ser, són i podrien ser, alguna cosa més enllà. Perquè l’il·lusió generada, els miratges, l’orgull de convertir-se en la Dubai del mediterrani, no tenen com a referent al poble valencià, sinó al Partit Popular de la Comunitat. I quan els vents bufen en altra direcció, quan enlloc de un “Camps valencianista” topetem amb un “Clon de Zaplana espanyolista”, tota la maquinària popular reorientarà el seu discurs i enfatitzarà l’espanyolitat, el conservadurisme o el progressisme, segons la seua voluntat. Són els avantatges de ser El Partit, és l’avantatge de ser el PP valencià. I tota eixa energia positiva, tot eixe sentiment i eixe orgull giraran en companyia del penell popular, i si el valencianisme algun dia guaita el cap i tracta d’apropiar-se d’eixa “corriente en chorro“, el PP traurà a relluir el seus: “levantinos” i “comunitarios”, els seus “alicantinos, valencianos y castellonenses” i la discòrdia estarà servida.
Per tant, baix la meua opinió, el camí del valencianisme ha de ser independent d’allò que facen populars o socialistes. Nosaltres, el valencianisme polític, hem de bastir el nostre propi projecte, hem de ser l’alternativa a la “Comunidad de las Maravillas”, hem de ser “el país dels valencians”, hem d’oferir un nom, uns símbols, una estructura, un projecte, unes reivindicacions concretes i “treballar, persistir i esperar”, perquè el resorgiment identitari del nostre poble “sinó és fet per nosaltres, serà fet contra nosaltres” i deixe ja de citar.
El valencianisme, hui més que mai necessita unitat d’acció. I acció, molta acció. No podem quedar-nos callats, muts, bocabadats, davant la capacitat de la piconadora popular, si ells són Comunitat, nosaltres som un poble, un país, una nació. Si ells venen fum amb el “som il·lusió” i el “som futur” nosaltres haurem de carregar-nos d’il·lusions i dissenyar un futur diferent al seu, oferint als valencians una alternativa digna, que no passe pel provincianisme, ni per l’espanyolisme despersonalitzador, l’alternativa valenciana. Perquè no podem callar, perquè no podem deixar passar cap tren, perquè Som Valencians. Som País.