L’altre dia em vaig trobar un home de la «dissidència». Pujava acalorat en un autobús de l’EMT i vaig preguntar al conductor «ja no poseu l’aire condicionat?» (sí, val, no estem en agost, però promet que feia molta basca). Em va contestar que no li funcionava. «És que està vellet, eh» li vaig dir referint-me al bus. Contestà –en valencià– «ai, es gasten els diners en circuits de F1, en Papes i en hòsties, però açò no ho arreglen».

Aquest seria, en qualsevol país normal, un comentari polític de peu de carrer, descontextualitzat, barroer si voleu, que mescla uns assumptes amb uns altres. Ací, però, és com un glop d’aigua fresca. Em recorda que no tots els valencians assenteixen amb els ulls clucs amb la gestió de la Generalitat Valenciana. Quasi tots, però no tots.

Salut!

@Senent, L’omisió d’ER és un oblit imperdonable, havent posat a altres partits amb menor percentatge de vot. De totes maneres, no és casual que m’oblide… serà que no estan fent molt. Jo no crec que Iniciativa capte el vot jove ni que puguem subcontractar cap sector… de fet el vot jove és un dels punts forts del BLOC (segons algunes enquestes tenim una intenció de vot propera al 8% en eixe sector en estos moments).

Jo pense que el BLOC ho té prou bé per a entrar a les Corts sol o acompanyat. Si es permet, un concell:Cal explotar el discurs victimista-reivindicatiu envers a Madrid apadrinat pel PP, és un camí obert per ells que ha calat fort en la societat, els el podem furtar ara que estan en hores baixes. Eixe sempre ha estat el nostre discurs l’interés de la nostra butxaca, el seny, coses pràctiques… L’ala esquerra (Iniciativa) que capte vots dels joves revels apel·lant als sentiments. Bon tàndem.
Ara, no esperem que caiga la figa a soles, o la collim nosaltres o ve un altre en més fam i ens quedem quatre anys veient-les passar.

No estaria tan segur de que el PP, l’evident força ascendent durant tant de temps, no haguera d’engolir un glop amarg ja no per resultats, que en certa mesura afectaran a un exercit farcit de triomfs per damunt del que necessiten, sinó majorment per desgast intern, per laminació gota a gota i per desconcerts d’última hora en el cas Gúrtel i en moviments de llistes i pulsos interns.

El Psoe no existeix, i com a molt, més enllà del 30% d’adictes a les sigles, que no és poca cosa, són vistos com un partit que fa la contra a la societat valenciana. Molt magre. Ja no vullc ni sumar l’efecte d’uns lideratges esperpèntics.

EU en té la virtut, modestíssima, però virtut al cap i a la fi, de mantindre la paradeta d’un referent que porta morint més d’una dècada. Ahí estaran, com sempre, fregant el 5% dins i fora.

En quant al valencianisme, i dic el valencianisme en general, la població, que ens veu, quan ens veu, des de fora, ja s’haurà adonat d’una trista realitat: el valencianisme no és ni fa cap esforç per ser alternativa ni tan se val actor actiu del tauler electoral valencià. Si algú busca, des de i dins d’esta societat nostra, que el valencianisme baixe al carrer, a la botiga, a la professió i al consell d’administració es trobarà amb que això és impossible, el valencianisme viu en una entelèquia ideològica i nacional que no és vàlida. No n’hi ha més oferta valencianista que els dogmatismes de sempre. Entre d’ells el no gens menys important de Fuster de que el país serà d’esquerres o no serà.

I ara sí parle del Bloc, que tot i haver jugat de manera terrorífica als dubtes, vacil·lacions, canvis a mitjes, girs inacabats, confussions, etc., romàn en la demostració empírica de que és lo que és, vullc dir, un espai frontissa quan no n’hi ha cap frontissa vàlida per a un Psoe mort, un partit ideològicament esquerrà i dogmàtic, en un espectre ideològic a on no n’hi ha res qué rascar ni s’identifiquen més que quatre valencians, estratègicament incapaç de traure profit de la crisi, d’oferir-le al personal un lloc a on adreçar els vots del desencant, un valencianisme que amb tants peròs i matissos provoca malfiança psicològica a este Poble hiperneuròtic amb el tema de la identitat, un mut i cego per a abraçar la ideologia ambiciosa de fer-se amb el buit importantíssim que deixen PP i Psoe, un entestat amb que al valencianisme el voten els nacionalistes valencians ja convençuts.

Molts de vosaltres sabeu qui és Iniciativa i que l’Espai Valencià de Progrés no és una proposta del Bloc en grup sinó una aposta de bressol per part d’una direcció del partit, direcció bastant coixa, per cert, que no en té altra que lligar-se a un ecosocialisme de manual actualitzat a on la construcció plural valenciana i la política de pluja fina resta aparcada per a fer una fòrmula algebraica ben dificil amb l’esquerranisme de mocador i samarreta d’Obrint Pas i bandera d’arc-en-cel.

Salut i goig